Reflexió dels personatges de "L'illa del tresor".

Els personatges de L'illa del tresor no són fets d'una sola peça, és a dir, no són plans. Si els haguéssim d’englobar a tots mitjançant un adjectiu, jo escolliria “personatges humans”, ja que són personatges que ben bé podrien formar par de la nostra societat. Evolucionen, canvien, retrocedeixen, traeixen, dubten, lluiten, es recolzen, s’equivoquen, es superen, s’esgoten, es contradiuen... és a dir, són humans. D’humans n’hi ha de més bons que d’altres, i en la novel·la això hi queda reflectit. Stevenson, com ja he dit anteriorment, no crea personatges estereotipats, tipificats, o bons o dolents, sinó que els humanitza. Crea personatges bons amb defectes i capaços de trair, i personatges dolents amb virtuts i amb capacitat de ser lleials. Aquesta elecció de Robert Louis Stevenson, a l’hora que ens allunya ja dels contes i els seus personatges plans, l’ajuda a mostrar a través dels seus capítols molts dels valors amb els que convivim (traïció, ambició, atreviment, risc, crueltat, lleialtat, aferrament, soledat...) i a desequilibrar-nos al llegir la novel·la, enganyar-nos, però no amb mala intenció, sinó amb l’objectiu d’intrigar-nos, de voler saber més, en definitiva, d’arribar a l’última pagina i llegir l’últim Peces de Vuit del lloro Flint.