La canción del pirata (Miguel Angel Gómez Naharro).

Si mesclem una gran cançó i una fantàstica pel·lícula, no en sorgeix res més que POESIA.

Biografia de Stevenson.

La revista Clij l’any 1991 publica un extens monogràfic de Stevenson anomenat “El viatge com una forma de vida”. En aquest article es descriu a Stevenson com una de les personalitats més suggestives de la literatura universal.

Robert Lewis Balfour, que així és com s’anomena realment Stevenson, és un escocès nascut a Edimburg el 1850 i assetjat per una salut precària, que acabarà la seva vida a Samoa després d’haver viatjar al llarg dels diferents continents i oceans. Allí, morirà als 44 anys conegut com Tusitala “el narrador d’històries”.

Va viure com un personatge de ficció, però tota la seva vida fou tan real i l’assetjament de la mort tan inesquivable, que d’ella n’extragué bona part del material literari. A més d’advocat i poeta fou per damunt de tot, viatger. De fet, en totes i en cadascuna de les seves obres podríem trobar-hi una representació de les seves vivències en els diferents llocs pels quals s’hi ha mogut ja sigui per necessitats de salut, per amor o per gust.

Nasqué en una família burgesa, lligada a la mar, a l’enginyeria i a la construcció de fars. La seva escassa salut el va retindre a casa a càrrec de Cummie, la mainadera. Més tard accedeix a la universitat on comença estudiant enginyeria però ho deixa per fer dret. Sigui com sigui, tant se val, ja que mai tingué una feina remunerada a part de l’escriptura.

En empitjorar la seva salut, viatja a Londres i a França on viurà diferents experiències que li seran d’inspiració pels seus primers llibres. A França coneix a Fanny Osbourne, una nord-americana deu anys més gran que Stevenson, separada i amb fills. Aquesta situació amorosa comporta algun que altre conflicte a la vida i a la salut de Stevenson que tarda tres anys a poder casar-se amb Fanny i viure per fi amb ella després de llargues èpoques de penúries, malalties i viatges a Londres, California, New York, etc. Després ja, amb Fanny i la seva família, Stevenson viatja arreu d’Europa (Suiza, Escòcia, costa Blava, Anglaterra, etc.) i en aquests llocs viu les experiències necessàries per escriure moltes altres de les seves novel·les. L’Illa del tresor serà la que catapultarà Stevenson a la popularitat, entre d’altres coses, per la seva ambigüitat moral.

Els seus set últims anys de vida els passa viatjant pel Pacífic Sud fins que com ja hem dit, s’instal·la a Samoa, concretament a Apia, capital de l’illa Upolu, on mor a causa d’una hemorràgia cerebral, deixant la seva última obra, “El dic d’Hermiston”, inacabada.

Lloyd Osbourne, un gran company de viatge.

Com ja hem dit en altres posts, Lloyd Osbourne, fillastre de Stevenson, tingué molt poder sobre la novel·la, fins al punt que Stevenson l'escribia sota els seus desitjos i pensaments. Recordant el temps, Lloyd escrigué:

"...ocupado con una caja de acuarelas resulté hacer un mapa de una isla que yo había dibujado. Stevenson entró y yo lo terminaba, y con su interés cariñoso a todo que yo hacía, se apoyó sobre mi hombro, y pronto fue a elaborar el mapa y nombrarlo ¡Nunca olvidaré la emoción de la Isla del Esqueleto, la Colina del Catalejo, ni mi corazón emocionado con las tres Cruces Rojas! ¡Y la emoción fue mayor todavía cuándo él escribió las palabras "La Isla del Tesoro" en la esquina superior derecha! Y pareció conocer tanto sobre ello también --- a los piratas, el tesoro enterrado, el hombre que había sido abandonado en la isla. "Oh, para hacer una historia sobre ello", exclamé, en un paraíso de encanto...".

L'Illa del tresor al cinema.

Aquest post no té cap altra finalitat que mostrar com es porta al cinema un text literari . Primer veureu un esqueix de la pel•lícula l'Illa del tresor (1950) i a continuació trobareu el text escrit que correspon a aquesta escena (Una de les traduccions existents que pot variar segons l'editorial. En aquest cas ha estat extret de la web http://www.profesorenlinea.cl/).

Observareu que en el cinema s'utilitzen frases més curtes però més contundents i s'obvia la descripció tant d'espais com de personatges, per tant, precisa un receptor molt passiu, al contrari que succeeix amb la lectura, que com ja hem dit en posts anteriors, precisa un lector actiu amb una gran capacitat imaginativa i creativitat per crear els seus propis escenaris.

—¡Bandera de paz! —gritó Silver.

El capitán estaba bajo el porche, precaviéndose juiciosamente de cualquier bala traicionera que pudiera dispararse. Se volvió hacia nosotros y ordenó:

—¡La guardia del doctor preparada! Doctor Livesey, vos id al norte; Jim, al este, y Gray, al oeste. Los demás, a cargar los mosquetes. ¡Moveos rápidos y con mucho ojo!

Luego se volvió hacia los piratas.

—¿Qué queréis parlamentar? —les gritó.

Esta vez fue el otro quien respondió a voz en grito.

—Es el capitán Silver, señor, que pide ser escuchado.

—¿El capitán Silver? No lo conozco. ¿Quién es? —exclamó el capitán, y añadió, como para sí mismo—: ¡Capitán! ¡A fe mía, eso sí que es ascender!

Long John respondió:

—Soy yo. Esos pobres diablos me han nombrado capitán después de vuestra deserción —y acentuó deliberadamente esta última palabra—. Estamos dispuestos a someternos si logramos llegar a un acuerdo sin rencores. Todo lo que os pido, capitán Smollett, es vuestra promesa de que me dejaréis salir del fortín sano y salvo y me daréis un minuto para ponerme al abrigo antes de abrir fuego.

—Muchacho —dijo el capitán Smollett—, no tengo ningún deseo de conversar con vos. Si queréis hablarme, podéis venir; eso es todo. Si hay traición, será de vuestro lado, y Dios os guarde.

—Esto me basta, capitán —dijo John con ardor—. Una palabra vuestra me basta. Podéis creer que sé apreciar a una persona honrada.

Altres novel·les de Robert Louis Stevenson.

1876 Un viatge al continent.
1881 Estudis familiars de l’home i els llibres.
1882 Les noves nits àrabs.
1882 El club dels suïcides.
1883 L’illa del tresor.
1884 El lladre de cadàvers.
1885 El dinamiter.
1885 Markheim.
1886 Les aventures de David Balfour.
1886 L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde.
1887 Els homes alegres i altres contes i faules.
1888 La fletxa negra.
1889 El Compte de Ballantrae.
1889 La caixa equivocada.
1891 El diable de la botella.
1892 La ressaca.
1893 Nits a l’illa.
1893 Contes dels mars del sud.
1894 Baixamar.
1896 El dic d’Hermiston (Incompleta a la seva mort i finalitzada per Arthur Quillet-Couch).

Quina fou la font d'inspiració de "l'Illa del tresor"?

Stevenson amb la idea de l’Illa del tresor sembra les bases per crear la novel·la de pirates per excel·lència. Un mapa del tresor, una illa exòtica, pirates sanguinaris, molt de rom, viatges en vaixell, aventures a la selva, etc. i ho fa a més amb mestria, narrant-nos en primera persona les aventures i desventures de Jim i perfeccionant un argument senzill però més que vàlid per a una obra juvenil. Però, com va començar la creació d’aquesta obra que catapulta Stevenson a la fama?

Stevenson tenia 30 anys quan començà a escriure l’Illa del tresor, el seu primer èxit com a novel·lista. L’estiu de 1881, viatjà a Braemar (Escòcia) per a estiuejar-hi amb cinc membres de la seva família. Era un estiu fred, humit, plujós, que no convidava gens a sortir de casa i Stevenson matava les hores pintant amb el seu fillastre de tretze anys, Lloyd Osbourne, un mapa d’una illa imaginaria que Stevenson creà i que acabà esdevenint font d’inspiració d’un clàssic literari.

El tercer dia després de la creació del mapa, Stevenson ja havia escrit els tres primers capítols. Una de les particularitats que troben en la bibliografia de l’autor, és que llegia els seus escrits en veu alta davant la seva família per tal que fessin suggerències que ajudessin a millorar l’obra. Lloyd va proposar que no hi haguessin dones a l’obra i el pare del Stevenson va escriure el contingut exacte del bagul de Billy Bones i també va suggerir l’escena del barril de les pomes. Totes tres aportacions, van ser acceptades per Stevenson tot i que no va poder-s’hi estar, de posar almenys una dona, la que serà la mare del Jim, ja que sinó no quedava tant clar el viatge iniciàtic que Jim emprenia des de la seva separació.

Dos setmanes més tard des de la creació d’aquell mapa, el doctor i amic de Stevenson, Alexander Japp, dugué els primers capítols a l’editor de la revista Young Folks, amb qui acordaren publicar un capítol setmanal. A patir d’aquest moment, Stevenson escrigué un capítol diari fins que arribà al quinzè i començà a flaquejar. La seva salut li jugava males passades i experimentà un terrible temor a no poder acabar d’escriure la novel·la que més tard definirà de la següent manera: “Una història de bucaners i d’or amagat”.

La tardor va arribar a Escòcia i els Stevenson es retiraren a Londres. Preocupat per la seva malaltia crònica, Stevenson, amb la seva família viatgen a Davos (Suiza) on fou capaç de seguir escrivint un capítol diari i així acabar la història i complir amb el tracte que tenia amb la revista Young Folks. Però no fou fins l’any 1883, quan publicà la novel·la en format llibre, que es va fer popular. Per fer-ho, l’editor li demanà el dibuix de l’illa, és a dir, el mapa del tresor, i Stevenson li envià, però més tard, es va extraviar i Stevenson, en adonar-se que no havia fet cap copia, va tenir que refer el mapa de nou, basant-se en les seves pròpies descripcions de l’illa. Aquell segon mapa mai va tenir l’encant que posseïa el primer i sempre va quedar-se-li aquest buit al autor del text.

Però, com pot ser que Stevenson faci unes descripcions tant acurades del món dels pirates si mai es creuà amb un verdader filibuster?
Les seves descripcions dels personatges, dels indrets paradisíacs, de les accions a la mar, etc. són molt convincents, i això és degut a que el seu pare i també el seu avi eren far-enginyers i aprofitant els seus viatges per arreglar fars marítims, Stevenson viatjà per tots els mars d’Escòcia. A més, dos anys abans d’escriure l’Illa del tresor, Stevenson havia creuat l’Oceà Atlàntic.

Reflexió dels personatges de "L'illa del tresor".

Els personatges de L'illa del tresor no són fets d'una sola peça, és a dir, no són plans. Si els haguéssim d’englobar a tots mitjançant un adjectiu, jo escolliria “personatges humans”, ja que són personatges que ben bé podrien formar par de la nostra societat. Evolucionen, canvien, retrocedeixen, traeixen, dubten, lluiten, es recolzen, s’equivoquen, es superen, s’esgoten, es contradiuen... és a dir, són humans. D’humans n’hi ha de més bons que d’altres, i en la novel·la això hi queda reflectit. Stevenson, com ja he dit anteriorment, no crea personatges estereotipats, tipificats, o bons o dolents, sinó que els humanitza. Crea personatges bons amb defectes i capaços de trair, i personatges dolents amb virtuts i amb capacitat de ser lleials. Aquesta elecció de Robert Louis Stevenson, a l’hora que ens allunya ja dels contes i els seus personatges plans, l’ajuda a mostrar a través dels seus capítols molts dels valors amb els que convivim (traïció, ambició, atreviment, risc, crueltat, lleialtat, aferrament, soledat...) i a desequilibrar-nos al llegir la novel·la, enganyar-nos, però no amb mala intenció, sinó amb l’objectiu d’intrigar-nos, de voler saber més, en definitiva, d’arribar a l’última pagina i llegir l’últim Peces de Vuit del lloro Flint.

Personatges de "L'illa del tresor".

PROTAGONISTES I MARINERS LLEIALS.

Jim Hawkins: És el jove que protagonitza la novel·la i a l’hora el narrador principal. Un noi treballador que viu a l’hostal dels seus pares, l’Almiral Benbow. La sort el portarà a viure una fantàstica aventura a bord d’un vaixell anomenat la Hispaniola.

Doctor Livesey: És metge i amic de Trelawney. S’embarca en aquesta aventura des del precís moment que li arriba el mapa del tresor a les seves mans. Cuida molt de Jim, però no és d’estranyar, és una persona molt diplomàtica que fins i tot accedeix a fer cures als amotinats malferits. Pulcre, polit, d’ulls negres i perruca empolvorada, esdevé narrador en alguns dels capítols de la novel·la.

Mare i pare d’en Jim: Posseeixen un hostal, l’Almiral Benbow, on comença el relat. En els primers capítols és assaltat pels pirates que busquen el mapa. Però abans, el pare d’en Jim mor. La seva mare continuarà duien l’hostal després de que en Jim marxi a l’illa, amb l’ajuda d’un mosso que li ha proporcionat l’hisendat.

L’hisendat Trelawney: És un home ingenu i massa xerrameca. Assumeix la responsabilitat d’aconseguir un bon vaixell i una tripulació per tal de poder començar l’aventura. Ho aconsegueix a través dels seus contactes però no s’adona de la jugada que li fa John Silver amb la tripulació que tria. S’emporta tres dels seus criats a l’illa; en Joyce, en Hunter i en Redruth.

Capità Smollett: És el Capità de la Hispaniola. Des del primer moment desconfia de la tripulació però per falta de proves es resigna a seguir el camí. Serà ferit durant l’assalt al fortí, però retornarà a Anglaterra on es recuperarà tranquil·lament.

Thomas Redruth: És un dels criats de Trelawney, el guardabosc, que forma part de la tripulació que s’embarca a la cerca del tresor. Mor durant l’estacada d’un tret realitzat pels amotinats.

Hunter: Criat també de Trelawney, que tot i no morir en l’atac on va perdre la vida Thomas Redruth, queda ferit i mor en poc temps.

Joyce: El tercer dels criats amb qui Trelawney compta per a l’aventura. Ell tampoc té la sort d’emprendre el viatge de tornada a Anglaterra; mor a l’illa.

Dance: És el superintendent i s’encarrega de perseguir els pirates qual assalten l’Almirall.

Dogger: És ajudant del superintendent Dance. És qui acompanya a Jim a casa del Doctor Livesey.

Ben Gunn: Ex tripulant del Walrus. Va ser abandonat a l’illa del tresor quan va tornar-hi amb els seus companys de tripulació en busca del tresor del capità Flint sense èxit. El troba Jim a l’illa i n’informa al Doctor, a l’Hisendat i al Capità. Passarà per tant a formar part del grup dels lleials i els ajuda a fer embogir els pirates quan ja són prop d’on teòricament trobaran el tresor.

.

PIRATES I MARINERS DESLLEIALS.

Billy Bones: Amant del ron, és un vell mariner que tria l’almirall Benbow per tal de refugiar-se dels tripulants que viatjaven amb el Walrus quan Flint va amagar el tresor a l’illa. Aquest va donar el mapa a Billy, company seu, i ell l’amaga en el seu cofre tot i que des del moment que Flint li entregà el mapa abans de morir, ja sabia que arribaria el dia que la resta de tripulants el busquessin per poder recuperar el tresor. Mor a l’hostal poc abans que l’assaltin els pirates.

Gos negre: Pirata que va a l’Almirall en busca de Billy Bones i discuteix amb ell. Finalment fuig ferit.

Pew: Pirata cec que amenaça a Billy a l’Almirall i participa en l’assalt a l’hostal. Mor trepitjat per un cavall.

Johnny i Dirk: Estan a les ordres de Pew. Dirk s’embarca a la Hispaniola.

John Silver El Llarg: És un pirata amb una cama de fusta i lloro a l’espatlla, el seu únic interès són els diners. Va pertànyer a la tripulació del Capità Flint i posseeix una taverna a Bristol que governa la seva muller de color. És astut i afable, però temut fins i tot pel mateix Flint, ell és qui ha organitzat l’expedició i el cop per apoderar-se del tresor i el vaixell. Com a membre de la tripulació de la Hispaniola fa de cuiner però més tard, esdevé el líder del motí. Durant la novel·la sembla que tingui una doble personalitat però no és més que una mescla de covardia i interès. Les presses de la resta de pirates i l’actuació d’en Jim, a qui agafa estima, trastoquen lleugerament els plans. Quan es veu perdut pacta amb el Doctor i finalment empren el viatge de retorn a Anglaterra tot i que al primer port on para la goleta fuig amb una part del botí. (De vegades al llarg de la novel·la és anomenat Barbcoa).

Capità Flint: És el lloro d’en Silver. Rep aquest nom en homenatge i record al sanguinari pirata Flint.

Arrow: Oficial de punt de La Hispaniola. Des de bon principi el Capità de la Goleta no el legitima com a bon mariner donada la seva poca autoritat i l’afició a l’alcohol. Mor abans d’arribar a l’illa.

Job Anderson: Contramestre de la Hispaniola tot i que després de la mort de Arrow, agafa el seu lloc.

Timoner Israel Hands: Artiller d’en Flint que acaba unint-se al bàndol dels amotinats i mor a mans de Jim després de que aquest recuperes la Hispaniola.

O'Brien: Pirata del casquet vermell que es queda amb Israel Hands a l’Hispaniola i mor assassinat per aquest. Posteriorment, Jim, el tirarà per la borda.

George Merry, Tom Morgan, Alan: Amotinats a les ordres de Silver.

Capità Flint: No és un personatge que surti a la història de l’illa del tresor, però la seva vida i ell com el pirata sanguinari més temut del moment, dóna molt joc en la novel·la i per tant, es fan diverses referències a aquest capità deslleial. Molts dels seus tripulants són a bord de la Hispaniola en busca del tresor que fa anys havien enterrat.

• Altres personatges que surten a la novel·la o en són nombrats: Abraham Gray, Taylor, Senyora Crossley, Blandy, Hawke, Roberts, Allandyce, etc.

La historia del capità Flint.

El capità J.Flint, és un dels pirates més sanguinari que ha existir mai. Tot i estar mort a l’inici de la novel·la de l’illa del tresor és important al llarg de la seva trama.

Flint va ser el capità del Walrus, amb el qual navegà durant més de 25 anys i amb el que operava principalment a les Índies Occidentals, a les Antilles i al sud de les costes de les colònies Americanes. La seva tripulació incloïa els següents personatges que també apareixen a l’illa del tresor: Billy Bones, John Silver, Israel Hands, Benn Gunn, Tom Morgan, Pew, Gos Negre i Allardyce. Molts altres ex membres de la tripulació d’en Flint es trobaven també a bord de la Hispaniola.

El capità Flint i tots els membres de la seva tripulació eren despietats, temuts, sanguinaris, i serien rics si haguessin sabut estalviar el que van guanyar i si en Flint no els hagués fet enterrar molts dels diners que havien robat ja que la major part del tresor que Flint havia aconseguit amb la seva pirateria, unes 700.000 lliures en or, lingots de plata i una gran quantitat d'armes, fou enterrat en una remota illa del Carib, o més aviat, en algun punt en l'Oceà Atlàntic proper al Carib.

En arribar en aquest indret, l’illa del tresor, Flint va treure el tresor del Walrus amb sis dels seus mariners i el dugué a terra, tot construint un fortí per a la defensa. Quan el va haver enterrat, en Flint va tornar al Walrus sol, havent assassinat els sis mariners amb qui havia desembarcat i amb un mapa de la localització del tresor que guardaria fins al moment de la seva mort. Des d’aquell moment, la localització d’en Flint i la seva tripulació va ser fosca, però sembla que en Flint va acabar parant a la ciutat de Savannah, província de Geòrgia. En Flint estava malalt i el seu consum descontrolat de rom no l’ajudava gaire. Aquest vell i malalt bucaner, va ser recordat per cantar el cant de mariners "quinze homes" i demanar incessantment més rom, amb la seva cara d'inflexió blava. Les seves últimes paraules van ser: "Darby M'Graw! Darby M'Graw!", i després d'alguna blasfèmia, "Porta el rom, Darby!. Just abans de la seva mort, li lliurà el mapa del tresor al seu company del Walrus, Billy Bones.

Després de la mort de Flint, la tripulació se separà, i la majoria d'ells retornaren a Anglaterra. Van separar les seves parts del tresor que tenien en forma diversa. John Silver va conservar 2.000 lliures, duent-les lluny, guardant-les segures en un banc i convertint-se en propietari d'una taverna en els molls de Bristol, Anglaterra. Pew va gastar 1.200 lliures en un sol any i els dos següents els passà pidolant i morint-se de fam. Benn Gunn va tornar a l’illa per a tractar de trobar el tresor sense el mapa, però al fallar en la recerca els seus companys de tripulació el van abandonar a l’illa.

Billy Bones, sabent que estava marcat per la possessió del mapa (tan prompte com els altres membres de la tripulació de Flint tinguessin el desig de recuperar el tresor), va buscar refugi en una remota part d'Anglaterra. Els seus viatges el van dur a un poble costaner de Black Hill Cove, que resultà ésser on se situava la posada del "Almirall Benbow".

Què ens explica Stevenson en L'illa del tresor?

1a part.
Billy Bones, és un vell mariner de pell fosca, alt, fort i corpulent, que al principi de la novel·la fa cap l’hostal Almirall Benbow, situat prop de Bristol. Aquesta posada és propietat del senyor i la senyora Hawkins, que són els pares d’en Jim, el protagonista d’aquest primer llibre amb el qual ens hem endinsat de nou, en el món de la literatura infantil-juvenil. L’amo però, mor ja a la primera part del llibre, i Jim, sent un adolescent com és, cada cop fa més lligams amb Billy Bones, el qual demana des del primer dia a Jim, que l’avisi si veu un vell home amb una sola cama que s’ajuda amb d’una crossa per caminar. Jonh Silver, que és així com és diu el mariner d’una sola cama, no es deixa veure per l’hostal, però si que ho fa en Black Spot, un vell conegut de Billy que provoca a l’hoste un atac de feridura. Davant d’aquest atac, Billy sent la necessitat de confiar-li a Jim la importància del bagul que s’està a la seva habitació des del primer dia d’hostatge, així com de dir-li que fou un home de confiança d’en Flint, el pirata més temut pels mariners. Davant la por de la taca negra i l’arribada d’aquesta a les seves mans, Billy mor i Jim ha de fugir amb sa mare. Però abans, regiren el contingut del bagul i se n’enduen, a part de les monedes que salvaran el deute que ha deixat Billy al negoci dels Hawkins, un paquet d’hule. En Jim seguint els consells del vell Billy contacta amb el Doctor Livesey i amb John Trelawney i els explica tot el succeït. En adonar-se que el que conté el paquet d’hule és un mapa del tresor, decideixen llogar un vaixell i una tripulació per anar a la recerca del tresor del temut pirata Flint.

2a part.
Trelawney compra la Hispanola mitjançant el seu vell amic Blandy amb el qual ha acordat que si a finals d’agost l’Hispaniola no ha tornat a Bristol, ell mateix enviaria una nau a l’illa pel rescat. Però, no es necessita tan sols un vaixell sinó que calen homes, i Trelawney aconsegueix una gran tripulació gràcies a Long John silver, un home d’una sola cama, habituat molts anys a la mar i que aviat es farà amb la confiança d’en Jim. Es reparteixen els càrrecs entre tots els tripulants i Silver, serà el cuiner de bord. La goleta es posa en marxa i la travessia comença amb èxit. L’únic entrebanc que hi ha és l’estranya desaparició d’Arrow, però tot canvia quan Jim, des del bagul de les pomes, descobreix la conspiració de Silver, qui explica a dos dels homes de bord, que fou contramestre d’en Flint. Tramen el motí tenint molt en compte que per tal que surti bé, han d’esperar que Trelawney i Levesey trobin el tresor, per tal de robar-los-el després i matar-los per evitar possibles entrebancs a la tornada. Jim tot sorprès ho explicà a tots els membres del comandament. Entre tots, decideixen no actuar fins que no sàpiguen quin són els homes lleials de bord amb els que poden comptar i en saber-ho, atacar per sorpresa.

3a part.
En arribar a l’illa, el capità permet baixar-hi a passejar a tretze homes de la tripulació els quals, amb John Silver davant, s’embarquen als bots. Quan ja s’allunyaven, Jim salta en un dels bots i, quan toca terra, corre cap a la selva sol amb l’objectiu d’espiar els amotinats i conèixer les seves intencions. Amagat entre la vegetació de la selva veu com John Silver mata un home i espantat pel que acaba de presencià fuig entre la verdor de la selva. De sobte sent sorolls i veu com una bestia saltant pels arbres. Espantat però intrigat, descobreix que és Ben Gunn, un antic pirata d’en Flint que fou abandonat ara fa tres anys a l’illa. Mentre Ben Gunn explica a Jim com a sobreviscut tot sol a l’illa, se sent una canonada i comença el motí.

4a part.
Els homes fidels al capità Smollett només són, Joyce, Hunter, Gray, Redruth, Trelawney, Livesey i Jim. Són minoria i no tenen la Hipaniola en possessió, per tant, s’instal·len en un fortí del ja mort pirata Flint. S’organitzen per fer les guàrdies, recollir la llenya per fer el foc i per atacar en cas que sigui necessari. Al segon dia de refugi al fortí, ja apareix Silver per negociar amb els lleials. Proposa un tracte: el mapa del tresor a canvi de les vides dels fidels al capità Smollet. El capità, tal i com el lector dessitja, no accepta el tracte i Silver ordena als seus homes atacar amb l’objectiu de matar-los a tots. Però Silver no se’n surt amb la seva. Ell i la resta d’amotinats fugen al ser derrotats. Tot i morir algun dels amotinats, els lleials també tenen pèrdues; Hunter i Joyce moren i Smollet queda greument ferit.

5a part.
El doctor Livesey, se’n va a trobar a Ben Gunn i Jim decideix escapar-se i anar a trobar el bot que en Ben Gunn va assegurar-li que havia construït i amagat a la selva. En trobar-lo s’atansa a la Hispaniola i li talla les amarres amb dificultat. Mentre ho fa pensa amb els homes del capità Smollet i en la mort. Tot i la por, tirà endavant i s’arrisca a pujar a la Hispaniola. Ningú governa la goleta ja que cap dels dos bucaners de bord estan en condicions. L’un és mort i Israel Hands jeu ferit a la coberta. Jim fa un tracte amb Hands; Jim l’ajudarà si Hands governa la goleta sota les seves ordres. Hands accepta però tal i com Jim sospita aquest l’intenta atacar amb un punyal. Jim, que ja veia les intencions es prepara i acaba amb la vida del bucaner d’un tret. Jim, tot hi haver guanyat la batalla queda ferit a bord de la Hispaniola la qual s’ha ancorat en una badia. Jim decideix tornar al fortí tot i la por que té a la reacció dels seus companys. Quan hi arriba s’adona que el fortí ja no és propietat dels homes del capità Smollet, els pirates l’han fet seu i Jim tem que els seus amics siguin morts.

6a part.
Però Jim no estava en el cert, els seus amics no són mort sinó que han fet un pacte amb els bucaners. Els han donat el mapa del tresor a canvi de les seves vides. Jim no ho acaba d’entendre i tem per la seva vida, però Silver promet protegir-lo fins al final. En aquest moment es fan encara més evidents els canvis de Silver, ara en un bàndol, ara en l’altre i així al llarg de les pàgines dels últims capítols. Per alegria de Jim, Livesey apareix al fortí per curar els amotinats ferits i Silver li dóna permís per parlar amb en Jim. Aquest informa al doctor d’on és la goleta i tot i que el doctor intenta convèncer a Jim perquè fugi amb ell, en Jim es manté fidel a la seva paraula amb en Silver. El doctor marxa i els pirates surten del fortí en busca del tresor. Durant la cerca senten una veu i creuen que és el fantasma d’en Flint. Els bucaners tots espantats dubten d’aquesta possibilitat i pensen que podria ser en Ben Gunn, estan en el cert però l’ànsia de fer-se en el tresor els fa oblidar el tema. Arriben al lloc assenyalat amb la X i no troben més que un forat amb tres o quatre monedes. Els pirates són a punt de matar a Silver i a Jim, però Livesey, Ben Gunn i Gray, que els estaven seguint, ho eviten. Els bucaners que queden vius rere l’atac, fugen i Silver passa al bàndol dels lleials. El cas és que el tresor és a la cova d’en Ben Gunn des de fa anys i és per aquesta raó que havien donat el mapa als amotinats. Tot aclarit doncs, enllesteixen tot el que cal i s’embarquen a la Hispaniola tot deixant abandonats els tres pirates supervivents a l’illa. John Silver, qui si que ha embarcat amb el capità Smollet, s’escapa al primer port en que paren, amb una mínima part del tresor. La resta de la tripulació arriba a sana a Anglaterra.

Sopa de lletres de "L'illa del tresor".

1) Com s'anomena el protagonista d'aquesta brillant història de pirates? (nom i primer cognom).

2) Quin és el cognom de Long John, el pirata d’una sola cama i del lloro a l’espatlla que esdevé capità dels amotinats en arribar a l’illa?

3) Quina és la professió de Livesey?

4) Com s’anomena l’ensenya negra dels pirates? (capítol XIX).

5) Quants dels homes que van embarcar a la cerca del tresor van morir durant el viatge?

6) Com s’anomena el vaixell amb que van anar a l’illa del tresor?

7) Què cantaven els amotinats en el capítol on el doctor explica en primera persona el desembarcament des del vaixell? (capítol XVI).

8) On va ser ferit Livesey quan estava al servei de Sa Altesa Reial el Duc de Cumberland?

**Trobaràs les solucions a l'espai de Solucions "sopa de lletres".

Dades del llibre "L'illa del tresor".

Títol original: Treasure Island.
Autor: Robert Louis Stevenson.
Traducció: Joan Sellent Arús (2008).
Il·lustracions: Leonard Beard.
Editorial: Quaderns crema.
Lloc d’edició: Barcelona.
Any d’edició: 2008.
Número de pàgines: 297.