Villancico (El viento en los sauces)

De la novel·la ·El viento en los sauces" no cal buscar cap cançó aliena, ja que en el mateix llibre trobem una nadala, que de ben segur que amb música, seria genial. No us la imagineu sortint dels pulmons dels petits ratolins que van a casa del Talp?


Frío invierno, aldeanos,
abrid la puerta,
aunque el viento y la nieve
entren por ella.

Dejadnos junto al fuego
quitar la escarcha.
¡Sentiréis alegría
por la mañana!

Soplándonos los dedos,
zapateando,
venimos de muy lejos
a saludaros.
Vosotros tenéis fuego,
nosotros nada.
¡Que tengáis alegría
por la mañana!

Nos condujo una estrella
a medianoche:
felicidad traía
y bendiciones.
Mañana y para siempre
dicha colmada.
¡Alegría tendremos
cada mañana!

San José vio la estrella
sobre un establo,
María ya no puede
ni dar un paso.
¡Bienvenido el pesebre,
dichosas pajas!
¡Qué alegría sintieron
por la mañana!

-¿Quién ha sido el primero
-se oyó a los angeles-
en gritar:"Navidad"?
-Los animales.
¡Ellos en el establo
donde habitaban!
¡Qué alegría tendrían
por la mañana!

Sopa de lletres de "El viento en los sauces".

1. Quin mitjà de transport és la debilitat del Gripau?

2. Quin dels nostres protagonistes va a la presó?

3. Qui és Poltry?

4. Qui li dóna estofat al Gripau?

5. Què canten els ratolins quan el talp obra la porta de casa seva?

6. Quin dels protagonistes representa la veu de l’experiència?

7. Quantes etiquetes animals es plasmen a la novel·la?

8. On viu el Gripau?

**Trobaràs les solucions a l'espai de Solucions "sopa de lletres".

Reflexió dels personatges de "El viento en los sauces".

El Gripau és el centre i nexe del conte. És un personatge que davant de les virtuts que caracteritzen els comportaments dels seus amics (noblesa, solidaritat, altruisme), en ell tot són defectes (avarícia, egoisme, vanitat), exemplifica en certa manera, el concepte d’ovella negra, que sempre és present en la família o en el gruo d’amics, en major o menor grau.

Però és cert, que alhora, el Gripau, fa que la vida dels altres animals sigui menys monòtona i avorrida, i per tant, més excitant. D'aquesta manera Grahame, humanitza tot el conte donant-li una profunditat que converteix un simple conte en un clàssic.

Els protagonistes d’aquesta novel·la, així com també d’altres personatges, gairebé la totalitat, exemplifiquen la vida senzilla i l'amistat, el misticisme, l’aventura, la moralitat i el recolzament. Per tant, a partir d’aquest gran clàssic de literatura infantil anglesa, podem treballar amb els nens els valors com ara l’amistat i la lleialtat, i podem debatre sobre si és o no satisfactori, dur una vida ocupada, i laboriosa, i si els senzills plaers del menjar i la beguda amb amics sacien només la set i la gana o també la necessitat humana de l’amistat i la companyia.

Personatges de "El viento en los sauces".

Talp: Animal inquiet, solidari i servil.

Rata d'Aigua: Amb la careta petita, marró, seriosa i rodona, amb bigotis, unes orelles polides i petites i un pèl espès i sedós, és un animal assossegat, previngut i amant de la seva llar.

Gripau: Milionari, avariciós, capritxós, egocèntric i sempre ficat en problemes. Sociable i centre de totes les atencions, un generós egoista, un recelós. Un animal voluble per naturalesa, sempre dominat per la seva imaginació.

Teixó: Un bon ermità, és la veu de l'experiència i la saviesa.

Rata de Mar: Flaca i de rostre afilat, una mica inclinada d’espatlles. Les cames primes i llargues i amb els ulls amb moltes potes de gall.


* Altres personatges: Poltry i la Nutria, el Flautista, el Gitano, los armiños, las comadrejas, la hija del carcelero, el sargento policía, los erizos, el zorro, el caballo gris, los soldados, centinelas y el escribano, los hurones, el anciano carcelero, la lechuza, etc.

Dades del llibre “El viento en los sauces”

Títol original: The Wind in the Willows.
Autor: Kenneth Grahame.
Traducció: Lourdes Huanqui.
Il·lustrador: No hi ha il·lustracions en aquesta edició.
Editorial: Alianza.
Lloc d’edició: Madrid.
Any d’edició: 2006.
Número de pàgines: 195.

Què és poesia? (Andersen i el Viento en los sauces).

És evident que tal pregunta té infinites i més respostes, la poesia és quelcom que se sent, quelcom interior i subjectiu, que forma part del món, el la quantitat que un desitgi. Últimament a l'aula, estem treballant Andersen, i un dels contes que tinc més present, és el de l’ombra, i no pas per la història en sí, sinó per les paraules que Andersen utilitza per escriure i descriure.

En una de les escenes, l’ombra i el savi parlen sobre qui habita en la casa veïna, i no és ningú més que la poesia.

“¡La Poesía! –gritó el sabio-. Sí, sí, vive con frecuencia en las grandes ciudades, en la soledad. ¡La Poesía! ¡Sí, la vi tan sólo un instante, pero el sueño pesaba en mis ojos!”

En el llibre del “Vent entre els salzes” la poesia també hi és present, i no em refereixo només a l’estil narratiu de Grahame, sinó que les actuacions del Gripau, aporten certes reflexions, que podrien ser poètiques en molts aspectes.

“El Sapo se apasiona con el automóvil, esa irrupción que trastoca su mundo. ¡La poesía del movimiento! ¡El modo de viajar! ¡El único modo de viajar! ¡Hoy aquí, mañana ya en otra semana!

En ambdós casos, la poesia explica allò que no es pot explicar, demostra aquell nivell molt més profund que la raó, allò inexplicable. Tots hem sentit quelcom inexplicable, coses que es senten i no només no sabem el perquè, sinó que no sabem que són i perquè insisteixen. De vegades, no les expliquem, perquè tothom necessita aquella part provada i tancada, i de vegades, ara ja parlant de sentiments profunds, el cor sent coses que la raó no entén i per tant, tampoc ho pot fer certa gent. Però si per contra decidim contar-ho, ja podem preparar-nos perquè la poesia és tant forta, tant intensa... que no es pot explicar amb dos minuts. De fet, és un nivell que tot i que de vegades pot fer-te sentir el més agraciat del món, com li passa al Gripau amb el seu cotxe, també pot fer-te patir, i molt.

L'anglaterra Victoriana de principis del segle XX transformada amb novel·la infantil.

Perquè es diu que el els personatges de “El vent entre els salzes” són una pura representació de les classes socials angleses de l’època Victoriana de principis del segle XX?

Doncs perquè el Gripau, per exemple, que és el personatge més crucial de la novel·la, representa als membres de les classes més altes amb les seves joies, els seus capricis i la seva fanfarroneria. La Rata d’Aigua i el Teixó, representen la classe mitja amb la seva modèstia però supèrbia, alhora. I finalment, el Talp, l’últim protagonista d’aquesta novel·la, representa la classe baixa, donada la seva pròpia naturalesa.

Què ens explica Grahame en El viento en los sauces?

El vent entre els salzes, és sens dubte uns dels clàssics de la literatura infantil universal, que ens presenta un petit univers en el qual uns personatges entranyables, el Talp (fidel sempre als seus amics), la Rata d’Aigua (intel·ligent), el Gripau (embogit i irresponsable) i l'assenyat Teixó, ens ofereixen una exacta metàfora sobre els usos i costums de l'Anglaterra victoriana de principis del segle XX.

Tot comença quan el Talp, cansat de la neteja de primavera, surt a passejar y coneix a la Rata d’Aigua, moment en que traven una amistat i es queden a viure junts a casa d’aquesta. El Talp, en el seu nou habitat, coneix a diversos personatges que viuen pels voltants, com ara el Gripau, el Teixó, la Llúdriga, etc. amb els qui viurà, realment, aventures apassionants.

A més, l'humor, la tendresa, una narrativa hàbil i enginyosa i una construcció exacta dels personatges i de les seves maneres de relacionar-se, constituïxen els senyals d'identitat d'una obra tant per a nens com per a adults.

Biografia de K.Grahame.

Kenneth Grahame va néixer a Edimburg, Escòcia, però poc temps després de la mort de la seva mare i de que el seu pare començà a tenir seriosos problemes amb la beguda, es va mudar amb la seva àvia als voltants del riu Tàmesi, a Cookham, al sud d'Anglaterra. Va ser un estudiant destacat a l'escola St. Edward, a Oxford, i va voler assistir a la Universitat de Oxford però no ho va poder fer a causa dels elevats costos que la família no estava disposada a pagar-li. Al no poder cursar els estudis que volia, Grahame va començar a treballar al Banc d'Anglaterra el 1879, i va anar ascendir fins que esdevingué secretari. Ho fou fins que es va retirar el 1981, a causa de problemes de salut. Però no només la malaltia el feu retirar-se de la feina, sinó que el 1903 va sofrir un incident estrany, possiblement polític, quan va rebre un tir en el banc.

Grahame va contreure matrimoni amb Elspeth Thomson el 1899, però el matrimoni no va ser feliç i es va distanciar. Van tenir un fill, un nen anomenat Alastair, que va néixer cec d'un ull i va tenir una curta vida plena de malalties. Alastair, es va suïcidar en un tren que anava cap a Oxford, dos dies abans del seu vintè aniversari, el 7 de maig de 1920. Kenneth Grahame va morir a Pangbourne, Berkshire el 1932. Des de llavors, es troba enterrat al Cementiri de Holywell, a Oxford, prop de la tomba de l'escriptor americà expatriat James Blish. El cosí de Grahame, Anthony Hope, també escriptor, va ser qui va escriure l'epitafi, que l’anomenà: "A la bella memòria de Kenneth Grahame, espòs de Elspeth i pare de Alastair, qui va morir el sisè dia de juliol de 1932, deixant a la infància i a la literatura en el millor moment de la seva història".

Altres novel·les de Kenneth Grahame.

1893 Pagan Papers.
1895 The Golden Age.
1898 Dream Days.
1898 The Reluctant Dragon.
1898 The Headswoman.
1908 The Wind in the Willows.

Com va començar la història de la Rata d'Aigua, el Talp i els seus companys?

Alastair, el fill de Kenneth Grahame, l'autor de "El viento en los sauces", plorava desconsoladament la nit que complia els esperats quatre anys. El seu pare i autor d'aquest clàssic de la literatura infantil anglesa, li va prometre que li contaria tots els contes haguts i per haver si ell volia. Alastair, va decidir que Kenneth li expliques un conte els personatges dels quals ell escolliria. Fou així com Alastair, demanà al seu pare que li narres les aventures d’una rata, un talp, un teixó i un gripau. Kenneth Grahame, va explicar-li les històries d’aquests personatges durant les nits següents, i mentre se li ocorrien les anotava i polia fins que el 1908 publicà l’obra.

És cert a més, que a la novel·la hi ha alguna que altra referència a la vida de l’autor. En són uns clars exemples la casa del Gripau, inspirada en la gran casa de camp “The Mount” de la seva àvia on va tenir que anar-hi a viure quan tan sols tenia cinc anys, era orfe de mare i el seu pare no es veia amb cor de fer-se càrrec d’ell i els seus tres germans. “The Mount” era una gran mansió pròxima al Támesis el record de la qual queda plasmat en l’obra al descriure la mansió de l’espavilat del Sapo. Una segona referència, però segurament no n’és l’última, és la història que la Rata de Mar conta a la Rata d’Aigua. La Rata de Mar ens conta les raons que la varen fer emigrar, i la causa principal revela que és els problemes familiars. Aquests, foren presents al llarg de la vida de l’autor, ja que el seu pare havia desaparegut feia anys quan ja sofria pel distanciament que estava patint amb la seva dona. Us deixo, que trobeu més referències bibliogràfiques entre línies, és una activitat que no deixa de ser curiosa.

Transcriu tres descripcions diferents del riu.

Nunca en su vida había visto un rio, ese brillante, sinuoso animal de cuerpo entero que, en alegre persecución, atrapaba las cosas con su glu-glu, para luego dejarlas entre risas, arrojándose sobre nuevos compañeros de juegos que escapaban y eran nuevamente retenidos. Todo era como un temblor y un estremecimiento: centelleos, destellos, chisporroteos, susurros y remolinos, parloteos y burbujeos. (pág.9)

Junto a él, y con él, y encima de él, y dentro de él –dijo la Rata-. Es mi hermano y mi hermana, tías, familiares, comida, bebida y (naturalmente) lavado. Es mi mundo y no quiero ningún otro. Lo que él no tiene, no merece la pena tenerse y lo que él no sabe, no merece la pena saberse. (…) Sea invierno o verano, primavera u otoño, es siempre divertido y emocionante. (pág.12).

(…) al río que ellos conocían, y en el que confiaban, cualquiera que fuera su humor, y que nunca los asustó con sorpresas desagradables. (pág.62).

Justifica en 5 ratlles per que aquest llibre porta per títol: “El viento en los sauces”

Doncs fa referència al setè capítol, que és un dels que més poder té a nivell literari. L’autor a trobat les paraules adequades per descriure el poder del deu Pan, qui amagat entre els salzes ajuda als protagonistes a través de la seva música transportada pel vent, que fan trontollar els salzes. És una crida imperiosa però que aviat oblidaran. És un capítol ple de màgia i poesia, la síntesis del qual, mereix ser el títol de la novel·la.

Quina relació hi ha entre el capítol “El flautista en el umbral del alba” i el primer àlbum del grup Pink Floyd?

L’Agost de 1967, Pink Floyd va traure el seu primer disc, el qual dugué com a títol “The Piper at the Gates of Dawn” (El flautista a les portes de l’Alba) que varen agafar del setè capítol de la novel·la de Graham que hem llegit. Aquest grup, que actualment està considerat un exemple d’antonomàsia de la música psicodèlica britànica, estava liderat per Syd Barret (mort fa tres anys, entre altres coses a causa del consum excessiu de drogues) qui escolli aquest títol donat que el “Viento en los sauces” era el seu llibre de capçalera, i el setè capítol, el que més el va marcar.
Realment, aquest capítol, no encaixa del tot en la novel·la, ja que en un principi no estava previst. Però és cert que respon al desig de Graham de propagar una espècie de paganisme natural basat en l’amor a la natura.
Per últim, dir que Pink Floyd, tot i agafar el títol d’un capítol d’un llibre per a nens per donar nom al seu primer àlbum, el contingut del disc no reflexa una infància feliç, ja que una simple bicicleta, en les seves lletres esdevé una font de inesperats terrors i plaers.

Transcriu dues situacions en que els personatges mengen. Fes un comentari sobre el que mengen i la funció que te en el llibre.

"Encontraron un brillante fuego en la chimenea y dos jóvenes erizos sentados delante de la mesa, comiendo gachas de avena en unos cuencos de madera". (pág.54).

"Inclinó la ola, y un glorioso chorro de caliente y rico estofado gorgoteó en el plato. Era indudablemente el más hermoso estofado del mundo, hecho con perdices, faisanes, pollos, liebres, conejos y pavas reales y gallinas de Guinea y dos y tres cosas más. El Sapo cogió el plato sobre sus rodillas, casi llorando, y se atiborró y siguió pidiendo más, sin que el gitano se lo escatimara. Pensó que nunca había comido un estofado mejor en su vida". (pág.150).

Les referències gastronòmiques són constants al llarg de les pàgines, i sovint van relacionades amb l’amistat, la bona companyia i l’ajuda. És cert però, que la senzillesa dels aliments amb els que la Rata sacia el seu apetit, no és la mateixa amb la que ho fa el Sapo. Mentre aquest últim necessita grans banquets i menjar i menjar, estofat del gitano sense parar (què deu ni do els condiments de tal estofat), la Rata és feliç amb pa, salsitxes, formatge, etc. La bona taula i el bon beure, són utilitzats per l’autor per descriure l’amistat i cooperació dels personatges, llunyans de vincles tradicionals (matrimoni, família, etc) que hem vist en altres novel·les. Moltes escenes on el menjar apareix, denoten per part dels personatges, amabilitat, senzillesa, tolerància i solidaritat. I per si fos poc, tot ho celebren menjant, ja sigui plats elaborats (trucha en escabeche, emparedados) o una mescla de provisions ben repartides i bon profit! La rellevància que l’autor dóna al menjar, no és insignificant, sinó que ens transmet la importància dels petits plaers de la vida, per sobre dels plaers que connoten problemes com ara els del Sapo.

Quin és el text que il·lustra aquesta imatge?

"Al llegar a casa, la Rata preparó un brillante fuego en el salón. Cogió una bata y unas zapatillas y colocó al Topo en una mecedora enfrente de la chimenea y, hasta la hora de la cena, le estuvo contando historias del río. Eran historias muy emocionantes para un animal habitante de la Tierra como el Topo".