Perquè va escriure Salinger sobre Holden?

Aquest cop, no puc escriure sobre com va començar Salinger a escriure El guardià en el camp de Sègol ja que no he trobat res de segur per la xarxa, però sí que puc donar-ne la meva opinió. Penso que necessitava explicar el seu desig d'apartar-se del món, i ho feu a través de Holden de forma que captés a tants lectors, que ell tingués temps de fugir abans que es comencés a parlar d'ell.

Si ens hi fixem, Holden admira i reivindica la naturalitat, originalitat i espontaneïtat dels nens (per a començar, idolatra i gairebé deïfica al seu certament adorable germana menor), sobretot enfront de les estúpides contradiccions i hipocresies que veu en el món dels adults. En la seva fugida cap a cap lloc (més aviat, sent realistes, en la seva passejada sense destí pels carrers abans de tornar a casa), Holden observa, critica, riu, aprèn i comença a adonar-se que per a ell, potser la millor solució sigui, quan creixi, "tenir fills i viure en un lloc on amagar-se, en una cabanya a la vora del bosc. (...) Allí, ell i la seva dona comprarien molts llibres i ensenyarien a llegir i a escriure als seus fills".

De fet, això és el que va acabar fent el propi J. D. Salinger, un tipus rar, que es va anar a viure amb la seva filla a un lloc anomenat Cormish, en un bosc perdut de la mà de Déu...

Sopa de lletres de "El Guardián entre el centeno".

1. Qui és el nom del protagonista d’aquesta obra?

2. De quina posició jugava Allie al beisbol?

3. De què treballa DB al haver fracassat com a escriptor?

4. Com és diu la germana del protagonista?

5. Com és diu l’ascensorista proxeneta de l’hotel on Caulfield s’hostatja?

6. De quina escola ens conta que acaba de ser expulsat?

7. Quin és el nom del seu company d’habitació?

8. Quins són els animals del llac del parc que li preocupen obsessionadament?

**Trobaràs les solucions a l'espai de Solucions "sopa de lletres".

Descubriendo a Forrester.

Gus Van Sant presenta i dirigeixi al 2001 una història on apareixen diversos elements que recorden a un fet real. El veritable Forrester no es diu Forrester, sinó Salinger. I és d'ell, sens dubte, d'on Van Sant ha obtingut la inspiració necessària per a escriure aquest guió.
Salinger, va escriure molt poques obres en la seva vida i, com li ocorre a Forrester, es va retirar de la vida pública i literària amb un llibre com a llegat.

La sinopsis de la pel·lícula ens diu que Jamal Wallace (Rob Brown) és un adolescent de 16 anys que viu a Nova York. Jamal és molt bo jugant al bàsquet, però la seva passió secreta és la literatura. William Forrester (Siguin Connery) és un novel·lista guanyador del premio Pulitzer que viu retirat del món i no ha tornat a publicar gens. Gràcies a una trobada casual, Forrester es converteix en el mestre de Jamal i li ajuda a desenvolupar el seu excepcional talent. Molt prompte, el escriptor ermità començarà a veure la vida d'altra manera i a apreciar la importància de l'amistat.

T’animes a veure-la?

Green Day i Holden Caulfield.

El cantant, guitarrista i compositor Billie Joe Amstrong, de la banda nord americana Green Day, va escriure la cançó "Who wrote Holden Caulfield" pel seu àlbum Kerplunk (1992) basant-se amb la percepció sobre el protagonista de l'obra de Salinger.

Un fragment de la cançó diu així:

"Hay un chico que se confunde en su mundo y ahora se está volviendo holgazán, no tiene motivación y la frustración lo vuelve loco. Él hace un plan para tomar una postura pero siempre termina sentado, alguien que lo ayude o terminará rindiéndose"

No trobeu que defineix ben bé al jove Caulfield?

Personatges secundaris del Guardián entre el Centeno.

Ackley: és un dels nois de Pencey que vivia a l’habitació del costat de la de Holden. Era considerat un noi poc higiènic però en el fons, a Holden li agradava parlar amb ell de tant en quant.

Stradlater: és el company d’habitació del Holden. Bastant fatxenda, de bon veure i orgullós, és l’únic estudiant de Pencey que no mentia quan deia que havia tingut relacions sexuals.

Jane Gallagher: és la noia amb qui Holden passava les vacances a Maine. Al llarg de la historia és nombrada per Holden.

Allie Caulfield: és el germà petit del Holden qui morí de leucèmia tres anys abans de tot el que Holden ens explica. L’autor utilitza el fet que Holden el nombri i recordi per definir al protagonista.

Phoebe Caulfield: és la germana també petita del Holden. Té tan sols deu anys però és qui dóna vida al protagonista, i és que en certs moments de la novel·la sembla que sigui per ell, l’única raó de seguir amb vida.

D.B Caulfield: és el germà gran del Holden qui al no poder triomfar com a escriptor es feu guionista de cinema.

Sr. Spencer: és el professor d’història de Holden qui li retreu la seva falta d’interès per la historia i l’escolaritat en general.

Sr. Antolini: és un antic professor del Holden qui l’acull quan no sap què fer ni on anar. Holden el valora molt pels seus coneixements.


Altres: Maurice, Sunny, Carl Luce, Sally Hayes…

La identitat de Holden Caulfield.

Un personatge en la literatura no és només un nom i una descripció física, sinó un conjunt de totes les qualitats humanes i defectes que el caracteritzin, així com els objectes que li són propis.

Salinger crea un Holden rebeld, a mig camí entre la infància i el món adult. Un jove sense il·lusió per a res que està convençut que el seu pas pel món no és més que una regressió y no pas una evolució com hauria de ser. Al llarg de la història viu en primera persona els aspectes més baixos de la societat.

La forma com està escrit el relat també ens diu molt sobre el protagonista i és que el cinisme que utilitza, el sarcasme i l’estil nerviós i insegur que demostra amb els seus tics vocals fan adonar al lector que es troba davant d’un adolescent perdut en els pensaments i les accions, que no sap què fer, en qui recolzar-se, un jove que necessita un cop de mà. El desenvolupament argumental caòtic i imprevisible que presenciem pàgina a pàgina, també fa palès aquesta descripció.

D’altra banda, alguns dels objectes que caracteritzen al protagonista de l’obra de Salinger són:
La gorra vermella de caça, els cigarrets, la copa de Whisky, el guant de beisbol del seu germà Allie i el cd de Phoebe. No són aquests per que sí, sinó que l’autor els ha triat amb algun objectiu que queda ben definit al llarg del llibre. L’objecte que a mi personalment més m’atrapa és el guant de beisbol del seu germà Allie. Cada cop que apareix en el relat o és nombrat, s’encén dins del lector una espurna de record, de memòria, de protecció, tendresa i estimació. I és que per molt insignificant, quotidià i neutre que ens sembli quelcom, pot tenir mil vegades més el que aparenta, en quan a emocions diguéssim. I és que no us ha passat mai que durant temps conserveu una petxina, una pedra o fins i tot un tros de fil amb un valor sentimental enorme i un valor material insignificant? Crec que són petites coses com aquestes les que desperten els nostres sentiments d’una forma més plaentera que les coses realment sensibleres.

També és cert que Salinger fa ús de diferents llocs per seguir creant un personatge tant ben definit. Alguns d’aquests són el museu, l’habitació de Phoebe, el menjador de l’Antolini, el llac i les cabines telefòniques. Personalment, m’atrapen el museu i les cabines, i és que aquestes últimes són clau per demostrar la necessitat que té Holden de comunicar-se, la necessitat d’ajuda, la cerca de la comprensió.

Què ens explica Salinger al Guradián entre el centeno?

La novel·la explica el retorn d'amagat d'un adolescent, Holden Caulfield, des de l'internat de Pencey, d'on ha estat expulsat, fins a Nova York on viu la seva família. Els seus pares no saben que ha estat expulsat ni molt menys que ha tornat a la ciutat. Holden és un jove amb greus problemes de relació i algun tret psicòtic, cosa que serveix a l'autor per mostrar l'angoixa dels adolescents inadaptats. La narració s'allarga durant els tres dies en què el protagonista posa de manifest la seva aversió per les convencions socials i per tot tipus de relació amb els companys i antics coneguts, als quals considera uns hipòcrites. Només s'escapa d'aquesta caracterització la seva germana Phoebe, a qui estima de veritat i que representa la innocència de la infantesa, així com Allie, un altre germà que va morir de leucèmia, a qui recorda positivament i amb qui té unes breus converses que mostren el seu malestar psíquic. Al final, la novel·la no és més que la redacció que el psiquiatra li ha demanat que faci d'aquests dies i que ell demana que tinguem en secret.

Altres interpretacions asseguren que tota l'obra en sí és un llibre que el germà gran de Holden a escrit prenent-lo com a protagonista, i és que com ja sabem a hores d'ara, d'un mateix llibre se'n poden fer milions d'interpretacions, fins i tot, de cada frase, de cada signe de puntuació que utilitzen els autors.

Altres obres de J. D. Salinger.

1953 Nou contes.

1955 Pugeu la biga mestra, fusters.

1961 Franny and Zoey.

1963 Seymour: an introduction.

Dades del llibre "El guardián entre el centeno".

Títol original: The Catcher in the Rye.

Autor: J. D. Salinger.
Traducció: Carmen Criado.
Editorial: Alianza.
Lloc d’edició: Madrid.
Any d’edició: Gener 2007.
Número de pàgines: 263.

Biografia de Jerome David Salinger.

Jerome David Salinger (Nova York, 1 de Gener de 1919), de pare jueu i mare catòlica, va créixer en un apartament de Park Avenue, a Manhattan i va fer tres anys d'estudis en l'Acadèmia Militar de Valley Forge, a Pensilvania. El 1939 va assistir a un curs de narrativa curta a la Universitat de Columbia i va escriure crítiques de cinema per a la revista estudiantil.

Va començar la seva trajectòria literària escrivint relats per a revistes de Nova York: Story, Saturday Evening Post, Esquire i The New Yorker. Va publicar a més, dos capítols del que posteriorment seria “El guardià entre el sègol” abans d'allistar-se com voluntari per a combatre en la Segona Guerra Mundial. Va participar en el desembarcament aliat a Normandia (1944) com a soldat d'infanteria i durant els seus primers mesos a Europa va escriure alguns contes; testimoni dels horrors del combat, aquests fets li van deixar una profunda petjada emocional i fins i tot estrès posttraumàtic, el que es percep en alguns dels seus relats, especialment “Un dia perfecte per al peix banana”, sobre un ex soldat suïcida, i també “Per a Esmé, amb amor i sordidesa”, narrat per un soldat traumatitzat.

El 1945, Salinger es va casar amb una metge francesa, Sylvia, de la qual es va divorciar i el 1955 es va casar amb Claire Douglas, unió que va concloure també en divorci. Ha mantingut, igualment, més de vint relacions amb aspirants femenines a escriptores, sempre molt joves.

“El guardià entre el sègol”, la seva primera novel·la curta, va ser publicada el 1951 i es va fer molt popular entre els crítics i joves. Es diu de la novel·la que és l'única que ha sabut captar el que és l'adolescència amb totes les seves contradiccions. És, d'altra banda, una novel·la que ha estat curiosament citada com a novel·la de capçalera per molts assassins en sèrie i altres inadaptats. Posteriorment Salinger va publicar les col·leccions de relats Nine Stories (Nou contes) i una col·lecció de novel·les curtes Raise High the Roof Beam, Carpenters and Seymour:

Després d'haver obtingut la fama i la notorietat amb “El guardià entre el sègol”, Salinger es va convertir en un eremita, apartant-se del món exterior i protegint al màxim la seva privadesa. Es va mudar de Nova York, on va continuar escrivint històries que mai va publicar. Salinger ha intentat per tots els mitjos escapar de l'exposició al públic i de l'atenció del mateix. En 2000, la seva filla, Margaret Salinger, va publicar El guardià dels somnis. En el seu llibre de confessions, la senyoreta Salinger afirma que el seu pare es bevia la seva pròpia orina, sofria glossolàlia, rares vegades tenia relacions sexuals amb la seva mare, la tenia com una presonera virtual i es negava a permetre-li veure als seus parents i amics. En 2002, es van publicar més de vuitanta cartes a Salinger escrites per escriptors, crítics i admiradors, sota el títol: Letters to J. D. Salinger (ed. Chris Kubica). Salinger és el pare de l'actor Matt Salinger.