Perquè va escriure Salinger sobre Holden?

Aquest cop, no puc escriure sobre com va començar Salinger a escriure El guardià en el camp de Sègol ja que no he trobat res de segur per la xarxa, però sí que puc donar-ne la meva opinió. Penso que necessitava explicar el seu desig d'apartar-se del món, i ho feu a través de Holden de forma que captés a tants lectors, que ell tingués temps de fugir abans que es comencés a parlar d'ell.

Si ens hi fixem, Holden admira i reivindica la naturalitat, originalitat i espontaneïtat dels nens (per a començar, idolatra i gairebé deïfica al seu certament adorable germana menor), sobretot enfront de les estúpides contradiccions i hipocresies que veu en el món dels adults. En la seva fugida cap a cap lloc (més aviat, sent realistes, en la seva passejada sense destí pels carrers abans de tornar a casa), Holden observa, critica, riu, aprèn i comença a adonar-se que per a ell, potser la millor solució sigui, quan creixi, "tenir fills i viure en un lloc on amagar-se, en una cabanya a la vora del bosc. (...) Allí, ell i la seva dona comprarien molts llibres i ensenyarien a llegir i a escriure als seus fills".

De fet, això és el que va acabar fent el propi J. D. Salinger, un tipus rar, que es va anar a viure amb la seva filla a un lloc anomenat Cormish, en un bosc perdut de la mà de Déu...