Quin és el final que més et convens? El de la novel·la o el del film?

Aquesta entrada, té com a principal finalitat, parlar sobre els finals del Màgic d’Oz; el del llibre escrit per Baum i el de la pel·lícula produïda per Metro-Goldwyn-Mayer.

Mentre la novel·la ens desvela el següent final: A l'arribar al país del sud, coneixen a la bruixa Glinda, que li diu a Dorothy, que la solució als seus problemes sempre ha estat en els seus peus. És així com les sabates de plata la transporten finalment de retorn a Kansas, on es reuneix amb els seus oncles entre petons i abraçades.

En la pel·lícula, Dorothy i Toto s'acomiaden dels seus amics, i segueixen les instruccions de Glinda de "copeja els teus talons junts i repeteix les paraules, “S'està millor a casa que en cap lloc". Llavors Dorothy es desperta a la seva habitació de la casa de Kansas envoltada de la seva família i amics i els conta el seu viatge. Tots riuen i li diuen que tot ha estat un mal son. Dorothy creu que tot ha estat real, i tota feliç abraça a Toto i li diu "Realment no hi ha lloc com la llar".

Des del meu punt de vista, el llibre està més aconseguit, tot i això, tampoc em desagrada la possibilitat que hagi estat un somni sempre hi quan no es reveli fins al final ja que la màgia que enganxa l’infant i al lector en general, o almenys a mi, em sembla ser que és el fet que existeixi tal País imaginari i pensar en la possibilitat de poder-ne ser un dels seus habitants.

Hoy te toca ser feliz. (Mago de Oz)

Mägo de Oz és un grup espanyol de Folk metal originat a Vallecas, Madrid. Format el Maig de 1989 pel bateria Txus. És una banda reconeguda nacionalment i internacionalment. Ha rebut la influència de Queen, Iron Maiden, Deep Purple, Barón Rojo, entre d'altres.

.

Una de les seves cançons comença així: Cuando un sueño se te muera o entre en coma una ilusión, no lo entierres ni lo llores, resucítalo. Y jamás des por perdida la partida, cree en ti.

.

I abans d'escoltar la cançó, un concell:

Lluita, lluita com Dorothy i els seus companys de viatge fan durant tota la novel·la, lluita, lluita per tu, per ells. Lluita, lluita pel que sigui, pel més mínim somni, per la cosa més insignificant, lluita si això et fa feliç i no temis pels obstacles del camí.

.

Primer capítol de "El màgic d'Oz" en forma de conte.

La lectura és un bon mètode per desenvolupar la imaginació dels meu petits, però al meu parer, la pantalla també és un bon mètode per fer reflexionar al nen, alhora que l'entreté. Té els seus pros i contres, és cert, però fins i tot la més dolenta de totes les coses té la seva avantatja no? Tot té el seu costat positiu, sinó, no existirien les indecisions.

Aquí us deixo el primer capítol de “El màgic d’Oz” explicat en forma de conte.



Vosaltres, us havíeu imaginat el país dels Mastegaires així durant la lectura? Jo m’emportat una decepció, però accepto totes dues visions.

El camí és sempre més productiu que el fet d'arribar a la meta.

El que L. Frank Baum ens explica a través de la seva novel·la “El màgic d’Oz, i el que Annie Laibovitz ens plasma en nombroses fotografies, no és res més que una realitat. Al llarg de la nostra vida, tenim moments bons i moments dolents, però ens ambdues situacions, no fem res més que sortir a la cerca d’un univers màgic on tots els problemes és resolguin o on la felicitat sigui duradora, a la cerca d’un mag, una fada o qualsevol altre esser superior, que ens ofereixi la felicitat. Però que passa si a l’arribar al final del camí, no trobes aquesta ajuda, no trobes l’amic esperat que t’oferirà l’espatlla per plorar, o l’amiga que et donarà la mà i suspendrà els seus plans per oferir-te un somriure o compartir la teva felicitat?

Doncs realment, no és que sigui de les millors coses que et poden passar, però al meu parer, no està malament fracassar, així com els hi va passar als protagonistes de la novel·la en assabentar-se que el Mag era un farsant. Quan lluites i arribes al camí desitjat, és aquest tresor que hi ha al final de l’arc de Sant Martí el que valorem, i res més. En canvi, al fracassar, aprenem a fixar-nos amb tot el camí, amb tots i cadascuns dels passos de la lluita, a valorar el nostre esforç i no pas la recompensa. Hem d’aprendre a valorar les lliçons que la vida ens dóna, però per poder-ho fer hem d’anar més enllà del material, de la simplicitat i de l’egocentrisme, hem d’aprendre a observar, a valorar i a valorar-nos. A cada pas, tenim veus amigues que caminen al nostre costat, però ens molts dels casos, no les escoltem per la fixació d’arribar a un final esperat i poder deixar de caminar, quan en realitat, val més la pena caminar, caure i aprendre a aixecar-se.

L’important és per tant, no tan sols allò que fem, sinó el com ho fem, el perquè i amb qui ho fem.

.

I per últim, una reflexió més personal, una impressió més meva. I es que quan començo un viatge, els visc i després torno a casa, sovint tinc molts més records del camí d’anada i tornada, que no pas del lloc de destí per molt fabulós que sigui i per moltes ganes que tingues de visitar-lo.

.

I es que jo... sóc de les que pateixo caminant, però em reconforta més que no pas, lluitar per lluitar.

Annie Leibovitz i el Màgic d'Oz*

Annie Leibovitz, va néixer a Connecticut (Estats Units) el 1947, Més tard, va viure a Israel, on va participar en les excavacions arqueològiques del temple del rei Salomó abans d'iniciar la seva carrera com a fotògrafa a la revista "Rolling Stone" el 1970, on va arribar a ser redactora cap. Es graduà a l'Institut d'Art de San Francisco. A poc a poc, es va anar especialitzant a retratar a celebritats del món de l'espectacle, l'esport o la política, sempre des d'un punt de vista particular i amb un gran treball de producció. Reconeguda com una de les millors retratistes del món, és una dels dos únics fotògrafs vius, els treballs dels quals s'han exposat a la National Portrait Gallery de Londres. De fet, ser retratat per Annie Leibovitz es considera un privilegi i s'ha convertit en una espècie de segell de qualitat per a qualsevol aspirant a entrar en el olimp de Hollywood.

El 5 de Maig del 2007, la revista Magazine, publicà un seguit de fotografies realitzades per Annie Leibovitz, inspirades en la novel·la “El màgic d’Oz” de L. Frank Baum. I és que és cert, que sovint, els contes infantils alimenten a l’artista d’una creativitat que necessita traduir en imatges com les que es poden veure en el següent enllaç:



Per realitzar fotografies com aquestes, la complicitat entre la fotògrafa, els models i l’equip de producció és imprescindible. A més, la roba dels models no és un punt a oblidar ja que sovint, es firmada per alguns dels creadors internacionals més famosos de l’actualitat.
Però on realment posa enfasis i treball Annie, és en l’ambientació i la direcció, ja que els seus models gairebé mai procedeixen d’agencies especialitzades. En el cas del reportatge del màgics d’Oz, l’elegida per fer de Dorothy fou la britànica Keira Knightley, qui actualment, és una de les joves actrius més célebres.

A més, cal dir que, com és habitual en les laborioses produccions d’Annie Leibovitz, ha contat amb la complicitat d'extres de luxe, en aquesta ocasió artistes plàstics, com ara Jasper Johns, pintor, escultor i grafista, o el napolità Francesco Clement. Juntament amb altres artistes, que van acceptar sotmetre's a complicades i llarguíssimes sessions de maquillatge per a interpretar a lEspantaocells, el Lleó, el Llenyataire de llauna, les Bruixotes o el propi Mag d’Oz.

* Més imatges i informació sobre els dissenyadors de la roba i els models a: http://www.magazinedigital.com/tendencias/moda/ficha/cnt_id/753

Sopa de lletres de "El màgic d'Oz".

1) Com es diu el tiet de la Dorothy?

2) Com es diu la bruixa del sud?

3) Qui són els habitants de l’Est del País d’Oz?

4) Quin fenomen meteorològic s’endu a Dorothy i en Totó de Kansas?

5) Què necessita l’Espantaocells per ser feliç?

6) Com s’anomenen els esclaus de la malvada bruixa de l’Oest?

7) De quin color és la meravellosa ciutat de les Maragdes?

8) Quines són les flors que fan adormir alguns dels nostres protagonistes al vuitè capítol?



**Trobaràs les solucions a l'espai de Solucions "sopa de lletres".

Explica com es justifica la següent frase al màgic d’Oz:

“S’ha d’educar sobre les relacions en lloc de fer-ho sobre objectes aïllats”.

Veig dues possibles interpretacions a aquesta oració i totes dues ben clares en el llibre que ens situa al país d’Oz.

D’una banda crec que aquesta frase podria relacionar-se amb la importància d’educar en valors d’amistat, de cooperació, de companyerisme i d‘ajuda. Dorothy, mai hagués arribat a la ciutat de les Maragdes sense l’ajuda dels seus companys de viatge, els qui solucionaren la majoria d’obstacles que se’ls hi presentaren al llarg del camí. Tots quatre són ben diferents però es complementen i formen un bon equip. Cadascun d’ells per si sol, no hagués aconseguit arribar davant del màgic d’Oz, les seves carències ho haguessin impedit, però el que un no tenia, ho posseïa l’altre i per tant, el grup se’n pot sortir sense problemes. Sempre hi ha més possibilitats d’aconseguir quelcom, si es fa en equip que de forma individual. Si no és així, doncs, perquè sovint demanem ajuda o consell per resoldre els nostres problemes?

D’altra banda, i se que m’estenc de les deu línies que se’ns ha demanat escriure, però se que se’m perdonarà, si volem interpretar la novel·la des del punt de vista que exposava en la pregunta 1, “les qualitats positives que l’Espantaocells, el Llenyataire i el Lleó estaven buscant per a sí mateixos, eren les mateixes que Dorothy buscava per a sí”, podríem dir que Baum no parla de la personalitat de Dorothy aïlladament, sinó que per explicar-la, interrelaciona les personalitats de quatre personatges complementaris, de manera que dóna més joc a la novel·la i penso que l’aproxima lectors de diferents edats, ja que mentre els més petits s’ho poden prendre com una aventura divertida de quatre personatges (treballant una mica els valors però potser més de la mà de el mestre/a), els nens més grandets poden treballar a l’aula més profundament el tema dels valors (cal dir que no és gens escàs en la novel·la) i els més grans poden gaudir veien aquesta visió exposada sobre que tots els personatges formen un tot, formen a la Dorothy. I el tot, segons els partidaris de la Gestalt, és el més important per percebre la vida... per percebre el camí de rajoles grogues.

Característiques físiques i psíquiques de les bruixes d'El màgic d'Oz.

Són quatre les bruixes que apareixen al llibre que ens ha tocat treballar aquesta setmana. Dues (la del Nord i la del Sud) són bones i les altres dues (la de l’Est i la de l’Oest) malvades. Tot i que en el llibre no representen el pes moral màxim, ja que prevalen els valors i el creixement personal, elles quatre podrien simbolitzar el bé i el mal que en tota vida hi són presents, per tant, si la vida és com el caminar per un camí de rajoles grogues, aquest camí tindrà moments bons (com el fet de conèixer algú amb qui et compenetres, una tarda d’amigues a la platja, el retrobament d’algú estimat que perderes de vista, la satisfacció d’aconseguir allò tan desitjat o de veure els fruits dels teus esforços, etc) i moments dolents (la mort d’un ésser estimat, la dificultat i estrés de les èpoques d’exàmens, els càstigs que ens posen els pares de petits, el fet de tenir que prendre decisions difícils, etc.).

Les bruixes bones, ajuden a Dorothy a tornar a casa. Els moments bons de la vida, ens ajuden a enfrontar-nos als dolents i ens animen a seguir endavant tot fent-nos veure les coses d’una manera positiva. Les bruixes dolentes, que en la novel·la una mor però l’altra si que fastigueja a Dorothy, serien per tant com els moment difícils de la vida que ens angoixen, ens enfonsen, fan que les coses simples esdevinguin grans obstacles, ens fan patir, suar, plorar, però com Dorothy va fer, els podem vèncer, fent que prevalguin sempre els bons moments. I si cal, lligaria això amb el Déu Pan, que ja ens va sortir dins les curiositats de Peter Pan, que té la virtut de l’oblit i per tant, podria ajudar-nos a oblidar els mans moments (tot i que es cert que ens fan créixer i per tant en el fons no són tant malèvols) i recordar els bons, els que ens han fet gaudir de l’únic camí de rajoles que podem viure.

Bruixa de l’Est:

Físicament: “Encara se li veuen dos dits del peu que surten de sota un cap de biga” (pàg. 18), “Sortien dos peus calçats amb unes sabates de plata molt punxegudes” (pàg.18), “Quant van veure que la Bruixa de l’Est era morta” (pàg.19), “Era tan vella –explicà la bruixa del Nord–, que s’ha evaporat ràpidament al sol” (pàg.21).

Psicològicament: “T’estem molt agraïts perquè has mort la malvada Bruixa de l’Est i has alliberat el nostre poble de l’esclavatge” (pàg.17-18), “Era la malvada Bruixa de l’Est, com ja t’he dit –contestà la petita dama–. Feia anys que tenia esclavitzats els Mastegaires de nit i de dia” (pàg.19), “Només que no sóc tant poderosa com ho era la bruixa dolenta que governava aquí” (pàg.19), Les que viuen a l’est i a l’oest si que eren bruixes dolentes” (pàg. 19).

Bruixa del Nord:

Físicament: “El (capell) de la dona era blanc, i aquesta darrera portava una túnica blanca que li queia en plecs des de les espatlles, una túnica tota esquitxada d’estrelletes que brillaven al sol com diamants” (pàg.16), “La petita dama, devia ser molt més vella, ben segur: tenia tot d’arrugues a la cara, i els cabells gairebé blancs, i caminava una mica encarcarada” (pàg.17), “Però la velleta avançà cap a la Dorothy, li féu una profunda reverència, i va dir, amb una veu molt dolça” (pàg. 17), “Va dir la velleta, sense immutar-se” (pàg. 18). “Com ja t’he dit –contestà la petita dama– (pàg. 19).

Psicològicament: “Sou molt amable” (pàg.18), “Però jo soc una bruixa bona i el meu poble m’estima” (pàg.19), “Només que no soc tan poderosa com ho era la bruixa dolenta que governava aquí, que, si no, jo mateixa hauria alliberat aquesta bona gent”, “No em puc equivocar” (pàg.19), “Les que viuen al nord i al sud, són bruixes bones” (pàg. 19).

Bruixa de l’Oest:

Físicament: “La malvada Bruixa de l’Oest només tenia un ull, però aquest ull era tant potent com un telescopi i podia veure-ho tot” (pàg.117), “De la mossegada no en sortí ni una gota de sang” (pàg.127), “De fet, la vella Bruixota” (pàg. 128).

Psicològicament: Les que viuen a l’est i a l’oest si que eren bruixes dolentes” (pàg. 19), “Més irritada que mai, va fer sonar dues vegades el seu xiulet d’argent” (pàg.118), “I la malvada bruixa va dir a la Reina de les Gralles“ (pàg. 118), “Però era una bruixa molt poderosa, tant com malvada” (pàg.121), “La malvada bruixa es quedà alhora sorpresa i preocupada quan va veure el senyal en el front de la Dorothy” (pàg. 125), “Vine amb mi i obeeix totes les meves ordres, si no vols fer la mateixa fi que el Llenyataire de Llauna i l’Espantaocells“ (Pàg 125), Sovint la Bruixa l’amenaçava de pegar-li amb el vell paraigua que portava a la mà. Però a la vegada no gosava pegar a la Dorothy, a causa del senyal que duia al front” (pàg.127), “Perquè la Bruixa era tan dolenta que la sang se li havia assecat feia molts anys” (pàg.127), “La malvada tenia moltes ganes de quedar-se les sabates de plata” (pàg. 127), “vigilava constantment a Dorothy” (pàg. 127), “La Bruixa tenia massa por de la fosca per a atrevir-se a entrar a la cambra de la Dorothy durant la nit per robar-li les sabates, i l’aigua encara li feia més por que la fosca, i per això no gosava mai atansar-se a la Dorothy quan aquesta es banyava.” (pàg.128).

Bruixa del sud:

Físicament: “La van trobar molt bonica i jove. Tenia els cabells de color vermell molt viu, i li queien en rínxols damunt les espatlles. Portava un vestit completament blanc; però els seus ulls eren blaus, i miraven a la nena amb simpatia” (pàg.205-206), “Ara veig ben bé que sou tant bona com bonica!” (pàg.208).

Psicològicament: “Les que viuen al nord i al sud, són bruixes bones” (pàg. 19), “Ara veig ben bé que sou tant bona com bonica!” (pàg.208), “Glinda, la bona fada, baixà del seu tron de robins per donar a la nena una besada de comiat, i la Dorothy li donà les gràcies per totes les bondats que havia tingut per a ella i els seus amics” (pàg.210).

El camí de rajoles grogues.

Quan Dorothy es desperta i descobreix que ja no és a Kansas sinó que ella i en Totó es troben al País dels Mastegaires, si és cert que es sorprèn, no acaba d’angoixar-se. Després de parlar amb els Mastegaires i amb la bruixa bona del Nord, Locasta, a Dorothy li toca emprendre el llarg camí de rajoles grogues per tal d’arribar a la Ciutat de les Maragdes per demanar al gran Màgic d’Oz, que acabarà essent un gran farsant, que l’ajudi a retornar a Kansas amb la seva tia Em i el seu oncle Henry.

Com veiem al mapa, el camí de rajoles grogues és tot recte de l’Oest (el país dels Mastegaires) al centre del gran regne d’Oz on hi ha la Ciutat de les Maragdes. Però Dorothy i els seus companys de viatge que trobarà durant el primer tram del camí, no seguiran al peu de la lletra el recorregut del color dels Parpellols, el groc, sinó que trobaran múltiples obstacles que els faran desviar a tort i dret del camí marcat. Tot i això, gràcies a la intel·ligència de l’Espantaocells, el gran cor del Llenyataire i la valentia del Lleó, Dorothy aconseguirà arribar a la Ciutat de les Maragdes. Però ara us preguntareu, perquè dic que Dorothy va aconseguir arribar a veure el gran Oz i no em refereixo explícitament a tots els membres de l’equip de viatge? Doncs tot i que a mi també m’ha costat llegir entre línies segons quin valor amagat entre les pàgines de la novel·la de Baum, m’he adonat que les qualitats positives que l’Espantaocells, el Llenyataire i el Lleó estaven buscant per a sí mateixos, eren les mateixes que Dorothy buscava per a sí. Per tant, tot i que és cert que aquests tres personatges són companys de viatge de Dorothy i tenen el seu objectiu personal així com el seu futur diferent del dels altres, podriem també entendre’ls com una part de Dorothy que Baum converteix en un personatge.

Si recordem la lectura feta de la novel·la, Dorothy no és pas qui salva als seus companys de cap dels perills que es troben pel camí. La clau de la salvació, sempre la té la intel·ligència de l’Espantaocells, el coratge del Lleó o la bondat i astúcia del Llenyador. Ells tres són qui tenen les idees per superar tots els obstacles que s’interposen entre el país dels Mastegaires i la Ciutat de les Maragdes. Dorothy, podríem dir que és tan sols qui els anima a fer el viatge, però no és fins que derrota a la malvada bruixa de l’Oest, que salva ella als seus amics. Perquè Baum ho va voler així? Doncs Baum, ens volia fer adonar que és en aquell moment, i només en aquell, que Dorothy té la suficient confiança en sí mateixa com per passar a l’acció. El llarg camí de rajoles grogues, no simbolitza res més, que el camí que ha de fer una persona per trobar-se amb ella mateixa, un camí de creixement personal i psicològic que ens fa ser qui som. Un camí de progressos, de resolució de conflictes interns i de superació de les inseguretats i els obstacles que ens ataquen com a persones.

Baum, podria haver creat una novel·la on Dorothy recorregués sola aquest camí i poc a poc anés superant tots els obstacles per a poder arribar a la Ciutat de les Maragdes feta una persona valenta, bondadosa i coratjosa. La clau moral del llibre hagués estat per exemple: La idea de aconseguir un somni o un repte, pot més que la por o el respecte a enfrontar-se als obstacles que se’ns poden presentar. Però jo, personalment, i ficaria la mà al foc tot afirmant que molts de vosaltres penseu igual que jo, penso que Baum a aconseguit una novel·la molt més rica tan literàriament com en valors i educació moral, personificant les carències de Dorothy, de manera que la clau moral de la novel·la creix, i apart de l’anteriorment exposada, tindríem que tenir en compte la següent: La unió fa la força.

La vida per tant, és com un camí de rajoles grogues, de pols o de fang, que dóna constants girs, que ens sobten, ens atemoreixen, ens fatiguen, o qui sap si ens diverteixen. El que sí que és clar, és que el fet de superar cadascun dels obstacles que se’ns presenten al llarg d’aquest camí que molt i molts cops no valorem fins que estem ja tocant la mort, simbolitza un triomf personal, un creixement tan físic i psíquic com moral.

* Cal dir que tot aquest simbolisme explicat fins ara, és cert que transcor durant el camí de les rajoles grogues, però també durant el viatge de Dorothy i els deus amics del centre d'Oz a l'Oest, de l'Oest al centre de nou, i del centre al Sud. Per tenir-ho més clar, observeu el següent mapa i escrit.

Quin és el recorregut físic que Dorothy i els seus amics fan al llarg de la novel·la?

Dorothy arriba a través del cicló al país dels Mastegaires (a l‘Est). Llavors, aconsellada per la bruixa bona del Nord, es dirigeix cap a la ciutat de les Maragdes (al centre del país). Poc després de començar a caminar, es troba a l’espantaocells que s’uneix al viatge. Ja endinsats al bosc, coneixen el Llenyataire de llauna, i més endavant, en una part boscosa on les rajoles grogues casi no podien apreciar-se del munt de fullaraca i branques que hi havia a sobre, troben el Lleó Poruc.
Ja tots quatre reunits, els perills comencen a amenaçar-los. Primer, la vall ampla i profunda impossible de travessar caminant. Després l’aventura del riu que fa que els personatges es desviïn del camí de rajoles grogues i tinguin que retrobar-lo per poder assegurar-se d’arribar bé al seu destí. Abans de retrobar-lo però, van ensopegar amb una gran extensió de roselles que els va causar un nou maldecap. Però superades totes aquestes desavinences i alguna que altra més, van aconseguir arribar a la ciutat de les Maragdes.
A partir d’aquest moment, tot i semblar que l’aventura ja finalitzava i que el camí tenia un punt i final, els quatre companys i en Totó, van tenir que agafar forces per poder seguir el viatge, ja que Oz, els va ordenar matar la bruixa de l’Oest. Així que es direigeixen al país dels Parpellols (Oest)Un cop aconseguit aquest terrible repte, (tram de la novel·la amb molt contingut moral ja que recordem que matar a la bruixa dels Parpellols significa en Dorothy el seu creixement així com l’assoliment de la confiança en ella mateixa), l’equip retorna a la ciutat de les Maragdes i en descobrir que el Mag d’Oz era un farsant, viatgen cap al Sud, en busca de la bruixa Glinda, qui per fi, posarà punt i final a aquest viatge, tot retornant a Dorothy a casa i als seus tres amics, a cadascuna de les terres que governaran a partir d’ara.

Como va començar el gran èxit de les històries sobre el país d’Oz?

El llibre de Lyman Frank Baum que ens hem llegit a l'aula, va començar a tenir forma una nit que un grup de nens, entre ells els seus fills, arribaren a la seva petita casa de Chicago per a demanar-li que els contés un conte. Baum va començar a relatar-los el de Dorothy, a la qual se l’endugué un cicló i la deixà en un país estrany en el qual hi habitaven, un espantaocells, un home de llauna i un lleó covard.
Els nens li van preguntar com s’anomenava aquest país, i pres per sorpresa, Baum va començar a passejar la mirada per l'habitació. En una guia del seu prestatge es saltava de la O a la Z. El país d’OZ, els va dir, sense sospitar que en aquell moment li lliurava a l'idioma anglès una nova paraula.

Lyman Frank Baum no acostumava a escriure el que relatava als seus fills, però alguna cosa va vibrar en el seu interior quan va dir lo del país d’Oz. Passà el seu conte al paper i l'hi dugué a William Denslow, il·lustrador de llibres. Aquest li va dir que el conte podia realitzar-se en una edició de luxe amb 24 pàgines de gravats de colors, i altres amb vinyetes de variats tons. Baum va dir que sí a tot. Però les cases editorials no van ser pas benèvoles amb el país d’Oz. Un conte de fades a l'estil nord-americà era una concepció que s'apartava bastant del que es tenia per acostumat en la literatura per a nens, a més era massa costós i el llibre hagués hagut de vendre's a un preu inassolible al públic. Però finalment un editor, George Hill, va decidir fer-se càrrec de l'obra, però amb la condició que Baum i Denslow paguessin la impressió.

L’1 d'agost de 1900 va sortit a la venda “El Meravellós Màgic d’Oz”, i a l'octubre d'aquest mateix any es van reimprimir 25.000 exemplars més. I al novembre 30.000 més. Encara que el seu èxit va ser molt sorollós, triomf que l’omplí de satisfacció, va començar a treballar en la creació d'altres llibres que tenien com a espai principal el regne d’Oz. El 1904 publicà “El Meravellós País d’Oz”, i l'èxit no es va fer esperar igualant al primer llibre d’Oz. Després Baum publicà altres obres, entre elles “Zizi, Reina de Ix”, però al públic no li va agradar pas. El 1907 va tornar amb la publicació de “Ozma d’Oz”, que també fou un gran èxit, així que va continuar escrivint nous llibres inspirats a la terra d’Oz.
En l'últim llibre d’Oz, es deia que la sèrie havia acabat, amb una carta a Dorothy, en la qual li deia que mai més tornarien a saber del regne d’Oz, perquè havien quedat aïllats de tot el món. Això causà una veritable commoció al món infantil.

Baum va provar després amb la publicació d'altres obres i amb diverses empreses. Però tot li va sortir malament. Mentrestant els nens seguien demanant més llibres d’Oz. Llavors va ser necessari complaure al seu públic. Baum va escriure vuit obres més mentre la seva salut es deteriorava. Finalment, el 5 de maig de 1919 el seu cor va sofrir un error que el va deixar en coma fins l’endemà que va morir.
Els nens no ho van creure i durant molts anys van continuar arribant cartes, dirigides l’autor, a les oficines dels editors de Baum, demanant més llibres sobre les terres d’Oz.

Biografia de Frank Baum.

Lyman Frank Baum va nèixer a Chittenango, el 15 de maig de 1856 en el si d’una devota família metodista d'origen alemany per part de pare i irlandesa-escocesa per part de mare. Va ser el seté de nou infants nascuts de Cynthia Stanton i Benjamin Ward Baum, dels quals només en van sobreviure cinc fins a l'edat adulta. Va ser anomenat "Lyman", com el germà del pare, però sempre va rebutjar aquest nom, i s'estimava més ser anomenat com "Frank". Sent un infant petit, va ser educat a casa per tutors, però als 12 anys va ser enviat a la Peekskill military Academy. Frank era un infant malaltís i fantasiós, i els seus pares degueren pensar que necessitava endurir-se. Però després de dos anys absolutament dissortats en l'acadèmia militar, se li va permetre tornar a casa.
Frank va començar a escriure molt petit, potser degut a una primerenca fascinació per la impremta. Son pare va comprar una senzilla impremta, i Frank va usar-la per a produir el diari The Rose Lawn Home Journal amb l'ajut del seu germà menut, Harry Clay Baum, a qui sempre va estar molt unit. Els germans van publicar diversos números del diari, incloent-hi anuncis pagats. Als 17 anys ja havia creat un segon diari amateur, The Stamp Collector, i havia creat en companyia d'amics un negoci de segells.

En aquesta mateixa època va començar la seua dedicació al teatre, una activitat que el fascinava i que en diverses ocasions va portar-lo al fracàs i quasi a la ruïna. El seu primer fracàs va tenir lloc quan una companyia teatral local el va implicar econòmicament en la renovació del vestuari, amb la promesa de confiar-li papers principals, promesa que no arribaria a acomplir-se. Desil·lusionat, Baum va deixar el teatre—temporalment—i se'n va anar a treballar d'empleat en la companyia comercial del seu cunyat a Syracuse. Un dia, va trobar un company mort en un magatzem tancat, un aparent suïcidi. Aquest incident sembla haver inspirat la seua narració sobre una cambra segellada, "The Suicide of Kiaros".

A l'edat de 20 anys, Baum va trobar una nova vocació: la cria d'aus, que va esdevenir una bogeria nacional per aquell temps. Però Baum mai no va romandre lluny dels escenaris i l'any 1880, son pare li va fer construir un teatre a Richburg en l'Estat de Nova York, i Baum va emprendre la tasca d'escriure obres de teatre i crear una companyia. The Maid of Arran (La donzella d'Arran), un melodrama amb cançons basada en la novel·la A Princess of Thule, de William Black, va proporcionar-li un modest èxit.

El 9 de novembre de 1882, es va casar amb Maud Gage. Al juliol de 1888, Baum i la seua esposa van traslladar-se a Aberdeen, Dakota del Sud, on van obrir una botiga, "Baum's Bazaar". El seu hàbit de vendre a crèdit va conduir a la fallida del negoci, així que Baum va tornar a editar un diari local, The Aberdeen Saturday Pioneer. La descripció que Baum fa de Kansas a El meravellós màgic d'Oz es basa en en el eixut paisatge de Dakota del Sud.

Després de la fallida del diari l'any 1891, ell, Maud i els seus quatre fills van traslladar-se a Chicago, on Baum va trobar un treball de comercial al Evening Post. Durant uns quants anys va editar una revista destinada a agències de publicitat enfocada en vitrines de magatzems comercials.

L'any 1897 va escriure i va publicar Mother Goose in Prose (Mare Ànec en prosa), una col·lecció de petits contes i·lustrats per Maxfield Parrish. Mother Goose va proporcionar-li un moderat èxit, que li va permetre deixar el treball comercial. L'any 1899 Baum va associar-se amb l'il·lustrador W. W. Denslow, per a publicar Father Goose, His Book (pare Ànec, el seu llibre), una col·lecció de poesia de l'absurd. El llibre va ser un èxit, esdevenint el llibre per a infants més venut de l'any. L'any 1900, Baum i Denslow (amb qui compartia els drets) van publicar El meravellós màgic d'Oz amb un gran èxit de crítica i comercial. Va ser el llibre per a infants més venut durant els dos anys posteriors a la seua publicació. Baum va arribar a escriure tretze novel·les addicionals basades en els escenaris i personatges de la Terra d'Oz.

Dos anys després de la publicació del Màgic, Baum i Denslow es van associar amb el compositor Paul Tietjens i el director teatral Julian Mitchell per a produir-ne una versió teatral musical. Arran de l'èxit de la versió teatral, les versions posterior de l'obra, incloent-hi les noves edicions de la novel·la, han estat titulades El màgic d'Oz, en lloc del títol complet original. Després de les primeres adaptacions cinematogràfiques de 1910 i 1925, Metro Goldwyn Mayer va produir el clàssic The Wizard of Oz i a partir de llavors s’ha anat adaptant la novel·la original al teatre i al cine de mà de molts autors i directors. Amb l'èxit del Màgic en llibre i en el teatre, Baum i Denslow esperaven que la sort els somriuria una tercera vegada i l'any 1901 van publicar Dot and Tot of Merryland. El llibre va ser un dels més febles de Baum, i el seu fracàs va refredar les seues relacions amb Denslow.

Diverses vegades durant el desenvolupament de la sèrie d'obres sobre Oz, Baum va declarar que havia escrit el seu últim llibre sobre el tema i va dedicar-se a escriure altres obres que recreaven mons fantàstics diferents, incloent-hi The Life and Adventures of Santa Claus i Queen Zixi of Ix. Tanmateix, persuadit per la demanda popular, cartes de xiquets, i el fracàs dels seus nous llibres, acabava per tornar al tema d'Oz. La seva salut s’anava deteriorant i les seves pèrdues econòmiques cada cop es feien més difícils d’afrontar fins que el 6 de maig de 1919, Baum morí a Hollywood.

Personatges de "El màgic d'Oz".

COMPANYS DE VIATGE I D’AVENTURES.

Dorothy: És la protagonista d’aquesta novel·la. Una petita nena òrfena que viu a Kansas amb la seva tia Em, el seu oncle Henry i el seu gos Totó. Després de ser transportada per un cicló al país d’OZ, Dorothy, afronta amb valentia i decisió les dificultats que se li imposen al llarg del camí, no havent en ella un sol moment de debilitat o flaquesa al llarg del viatge. Sempre decidida a afrontar tots els perills amb un únic objectiu, tornar a casa amb els seus tiets.

Totó: És el gos que acompanya a Dorothy durant tot el camí. A més, és la causa de que Dorothy sigui enlairada pel cicló, i també, que se li escapi el globus amb el que havia de tornar a Kansas. De color negre i amb un pelatge sedós i ulls negres, és simpàtic i la millor mascota que Dorothy podria tenir. És un animaló, ple de tendresa i dolçor, que acompanya sempre al lector amb les seves anècdotes, confortant-lo i entretenint-lo al màxim.

L’espantaocells: Acompanya a Dorothy durant el viatge per tal de demanar-li al màgic d’Oz un cervell per a pensar. És un simpàtic personatge que tot i ser definit per Baum com un ésser poc intel·ligent al principi, l’Espantaocells ens mostra al llarg de la novel·la que té una mica de cervell, i que a poc a poc va aprenent noves coses que és evident, que si no tingués cervell des de un bon principi, no ho podria fer. A l'aconseguir el seu anhelat tresor, la seva autoestima augmenta, sentint-se més important i arribant fins i tot a governar el seu propi país. No és un ésser fràgil, però té un punt feble que podria acabar amb ell en qualsevol moment i, tot i no haver estat instruït, és molt intel·ligent a l'evitar-lo, ja que una espurna podria esgotar la seva existència i apagar la seva vida per complet.

El Llenyataire de Llauna: És un personatge fort i valent, l'única cosa que li manca i demanarà al gran màgic d’Oz és un cor de debò per a poder tenir sensibilitat, doncs ha estat víctima d'una bruixa que l’ha convertit d'un home de carn i ossos en un ésser de llaura. Tot i ser definit del Baum com un ésser sense cor, el llenyataire és del tot bondadós i amigable, i cuida sempre de no ferir pas ningú. Aquesta immensa bondat, porta al Llenyataire de Llauna a governar el seu propi país, el dels Parpellols.

El Lleó Covard: Tot i tenir una aparença esgarrifant, difícilment aconsegueix espantar una mosca i és que com ja indica el seu nom, és un felí poruc, tremendament covard i desgraciat, ja que tem a tot ésser vivent. El Lleó arriba, sense tenir en compte la seva covardia, a salvar a Dorothy i als seus companys més d'una vegada, però ell no es reconeix com un ésser valent, fins que Oz no li dóna el “fals coratge” que li fa pujar l’autoestima aconseguint la confiança necessària en si mateix per poder arribar a ser el Rei de les Bèsties.


ALTRES PERSONATGES.

La tia Em: És una dona despreocupada del seu aspecte que se sobresalta quan la nena riu i la mira amb una expressió d'estranyesa, enduent-se la mà al cor, ja que no entén pas que és allò que la pot fer riure. Tot i ser anteriorment una noia alegre, Kansas l’havia tornat grisenca i trista.

L’oncle Henry: És un home que treballa de sol a sol i ignora què és l’alegria. També té una tonalitat grisenca i des de la seva llarga barba fins a les seves rústiques botes, la seva expressió és solemne i dura. Tot i estar molt pendent de la seva granja no es despreocupa pas de la seva neboda Dorothy.

Mastegaires: Són els habitants del país d'Orient, els quals eren governats i esclaus de la Bruixa maligna de l'Est que va ser morta per Dorothy al caure-li la seva casa damunt. Són éssers bondadosos, passius i amables que gràcies a Dorothy són per fi lliures del seu esclavatge. El color predominant tant en aquests ésser com en la seva regió és el blau.

Locasta: És una de les dues bruixes bones del país d’Oz, la del Nord. És la que anima a Dorothy a emprendre el camí cap a la ciutat de les Maragdes tot donant-li les sabates de plata i un petó protector de les forces malignes del país. Físicament és una anciana de cabells blancs i arrugat rostre descrita per Baum com una dona solidària i respectuosa.

Boq: És l'amo d'una meravellosa residència de l’Est, un dels Mastegaires més rics de l’indret. Convida a Dorothy a participar d'una festa que ell mateix ha organitzat a casa seva en honor de la nena de Kansas ja que els ha alliberat de l’esclavatge. Boq és un amable ciutadà, de gran cor, que estava feliç per tornar a ser amo de la seva vida altra vegada, i va agrair a Dorothy tot i que a causa del seu vestit blanc, la va considerar una fetillera o bruixa.

Glinda: És la bruixa bona del Sud que ensenya a Dorothy a utilitzar les sabates de plata per a poder tornar a casa amb els seus tiets. A més, gràcies al poder del Capell d’Or, envia als altres tres companys de viatge de Dorothy a les terres que governaran a partir d’ara, lliurant-los de tot perill per arribar-hi.

Kalidahs: Són feres monstruoses amb cossos d'óssos i caps de tigres, amb arpes llargues i afilades, tan forts i corpulents que serien capaços d'obrir en dues a una gran bèstia com el Lleó. Fan la seva aparició en el setè capítol, i estan a punt de matar al petit grup; però una brillant idea de l’Espantaocells, la increïble rapidesa amb la qual va actuar el Llenyataire, i la valentia que va demostrar tenir el Lleó en aquest moment, van assolir la salvació del grup, i per tant, el fracàs dels Kalidahs.

La cigonya: És un personatge curiós i caritatiu ja que sense ella, l’Espantaocells hagués quedat per a sempre penjat d'una vara enmig del riu.

La Reina dels Ratolins i els seus súbdits: La Reina dels Ratolins no és altiva sinó que és molt respectuosa, així com els seus súbdits. Són éssers petitons però que aconsegueixen salvar el Lleó del camps de roselles i per tant, són del tot imprescindibles per poder arribar al feliç desenllaç de la novel·la.

Els habitants de la Ciutat de les Maragdes: Aquests ciutadans són bondadosos, curiosos i agraïts pels favors que Oz els "havia brindat" fa ja molt de temps. Baum els descriu de color verd, així com tot el que es trobava en aquella ciutat, però en realitat, només era un efecte òptic de les ulleres que tot habitant o visitant estava obligat a dur. Entre ells es destaquen tres personatges que van ajudar a Dorothy en el País de Oz: El guardià de la porta, El soldat i La donzella verda.

El guardià de la porta: És el personatge que té la funció d'obrir la porta que separava la Ciutat de les Maragdes de la resta del regne. Aquest homenet verd és un tros de pa, amigable i curiós però bon instructor i conseller. Segueix sempre atentament les ordres del seu governant i és molt complidor, a més de respectar, voler i avalar al seu senyor.

El soldat: És qui envia els missatges de l'exterior al Gran Oz. És de color verd i no és per res conversador, ja que segueix estrictament les ordres del gran màgic. Tot i això, sí que és cert que va aconsellar a Dorothy en la seva partida al país del sud.

La donzella verda: Amb tint verd a la pell, és acurada i dolça. Segueix fidelment les ordres donades, encara que la seva principal funció sigui la d'atendre als estranys que desitgin ser atesos, o millor dit, als intrusos que visitin el castell d’Oz.

Els Parpellols: Havien estat esclavitzats per la Malvada Bruixa d’Occident. Però quan van saber que Dorothy l’havia mort, van ser salvats de l’esclavitud i van ajudar a Dorothy a reunir de nou al seu equip de viatge. Fet això, van demanar al Llenyataire de Llauna que en acabar el viatge i aconseguir el seu cor, tornes per a governar-los, i així és com va ser. Val a dir que el seu color preferit és el groc i per això tota la regió es basava en aquest color.

La Maligna Bruixa d'Occident: Té esclavitzats els Parpellols des de fa molt de temps i aconseguir fer fora de les seves terres al gran màgic d’Oz. Té un sol ull però molt potent que el fa servir per impedir que Dorothy i els seus companys arribessin a les seves terres. Però com a tots els contes, el poder del mal no aconsegueix afectar al protagonista i Dorothy la va matar. Aquest temut personatge té un punt dèbil, l’aigua, que és el que acaba amb la seva vida i aconsegueix la llibertat dels Parpellols de les mans de Dorothy.

Màgic d’Oz: És un homenet d’avançada edat provinent de Omaha que feia molts anys va treballar de aeronauta remuntant globus aerostàtics en un circ de la seva ciutat, com entreteniment. Però un dia els fils es van enredar, quedant a la deriva del vent. I d'aquesta manera va arribar a la ciutat de les Maragdes, on va ser considerat un gran mag tot i que realment és un terrible farsant. A més, anys abans d'arribar a la Ciutat Esmeralda, el suposat mag havia fet de ventríloc, i d'aquest mètode es va valer per a fer creure als habitants i a les mateixes bruixotes -bones i malvades- que era un veritable mag. El Gran Oz, si bé confessa no ser un bon mag, exigeix ser tractat com una bona persona.


Altres personatges que surten a la novel·la o en són nombrats: Els Micos Alats, la briuxa de l'Est, el gat mesquer groc, llops, les gralles salvatges, l’eixam d’abelles, les noies soldats, Quelala, Gayalette, la princesa de porcellana, els caps de martell, etc.

Què ens explica Baum en El Màgic d'Oz?

Dorothy, òrfena de pare i mare, viu amb la seva tia Ema, el seu oncle Henry i amb la seva mascota, en Totó, en una humil granja del comtat de Kansas. En aquell indret tot és gris i avorrit, fins que un bon dia tot es capgira. Kansas, és un comtat on hi solen haver ciclons, i aquell, n’és un dels dies en que se’n forma un, però amb tanta força, que deslliga la casa de Dorothy del sòl i la nostra protagonista, per poder rescatar al seu gos, no arriba a temps per a refugiar-se al soterrani amb els seus oncles i posar-se fora de perill, de manera que ella i en Totó són arrencats amb la seva casa i transportats a un món llunyà.

Aterren al país dels Mastegaires, que són éssers petits, de color blau i amb un capell cònic als seus caps. Ells estan immensament agraïts a Dorothy i creuen que la nena té poders especials perquè al descendir, la casa, havia aixafat a la temible bruixa d'Orient alliberant-los així de l’esclavatge al que estaven sotmesos. Per un dels costats de la casa sobresurten els peus de la malvada bruixa que calçava unes sabates de plata amb poders especials. La bruixa bona del Nord, que es troba de visita al país dels Mastegaires, escolta la història de Dorothy i decideix ajudar-la a trobar la manera de tornar a Kansas tot dient-li que travessant els perills del camí de rajoles grogues s'arriba a la ciutat de les Maragdes, on regna el gran màgic d’Oz, els poders del qual li permetran tornar amb els teus oncles. Perquè gens li ocorri en la difícil travessia, la bruixa bona li recomana que es posi les sabates de plata de la bruixa de l’Est. A l'acomiadar-se li fa un petó i amb els seus llavis li deixa estampada sobre el front, una senyal lluminosa que protegirà a la Dorothy dels perills que poguessin aguaitar-la a partir d'ara. Dorothy, al costat de Totó, s'acomiada de la bruixa del Nord i dels Mastegaires i inicia el seu viatge a la ciutat de les Maragdes.

Tot caminant es troba amb un espantaocells al que Dorothy despenjà del pal en el qual havia estat col·locat i aquest, agraït, decideix acompanyar-la ja que en assabentar-se dels poders que té el màgic d’Oz creu que podria demanar-li un cervell per a poder pensar les idees més brillants possibles.

Més endavant, Dorothy i l’espantaocells, es troben amb el Llenyataire de Llauna a qui olien per tal que recuperi la seva mobilitat. En aquest moment, esdevé un integrant més del grup, ja que també vol demanar-li una cosa al màgic d’Oz: que li faci un cor per a poder sentir.

Més tard, al bosc, es creuen amb un Lleó, només temible pel seu aspecte ja que és Covard com ell sol. Aquest després de parlar amb Dorothy i oferir-li a la nena la seva protecció, vol arribar a la ciutat de les Maragdes per a demanar-li a Oz que li doni el valor que no té i així convertir-se en l'animal més valent del bosc.

Per tant, tot l’equip (Dorothy, Totó, l’Espantaocells, el Llenyataire de Llauna i el Lleó Covard) travessen prades, boscos, rius, un camp de roselles adormidores i molts altres perills que els aguaiten en cada racó del camí de rajoles grogues. Val a dir, que de tots en surten il·lesos, gràcies a l'enginy d'uns i a la cooperació dels altres. Saben que és gairebé impossible que Oz els concedeixi una entrevista, perquè mai les ha donades, tant Dorothy, que desitja retrobar-se amb els seus oncles, com els seus acompanyants, que volen intel·ligència, sentiment i coratge, tenen motius suficients com per a assumir els riscos d'intentar-ho.

Després de tantes i tantes aventures que fan gaudir al lector durant la lectura i per tant no desvelarem en el resum, arriben a la verda Ciutat de les Maragdes. A l'entrada, el petit guardià verd, els hi col·loca a cadascun d’ells, fins i tot al Totó, unes ulleres verdes perquè no els enlluerni el color de les pedres precioses. Demanen una entrevista amb el mag, que si bé mai rep a ningú, a ells els hi concedeix. Entren d'un en un i Oz, adoptant diferents formes i grandàries, els diu a tots que si volen veure complert el seu desig, han de matar primer a la maligna bruixota d'Occident que viu a la terra dels Parpellols i els cinc companys, sense tenir més remei que el d’obeir-lo, parteixen rumb a aquestes terres en les quals la bruixota governa amb tirania fent de tots els seus habitants, els seus esclaus. La maligna bruixa de l’Oest, que té un sol ull però que li és suficient per a veure-ho tot, així que Dorothy i els seus companys accediren als seus dominis, la bruixa els envia una sèrie d'amenaces fatals. Primer uns llops, després corbs i a més quaranta abelles. Al veure que Dorothy i els seus companys neutralitzen els seus mortals enviaments, recorre a un poder major: el capell màgic d'or, envoltat per brillants i robins que la bruixa es posà al cap mentre digué les següents paraules màgiques -Epe, pepe, kake!...Jilo, jolo, jelo!...Zizi, zuzi, zik!- i després de pronunciar-les, una multitud de micos alats aparegueren volant del cel per a complir les seves ordres. Els micos abandonen l’espantaocells i el llenyataire de llauna, empresonen el lleó i porten Dorothy davant la bruixa de l’Oest ja que temen fer-li mal donat que està protegida pel petó de la bruixa bona del Nord.

La malvada bruixa d'Occident sap que la nena serà inofensiva mentre no sigui conscient del seu poder, les sabates de plata. Quan la bruixa intenta arravatar-li les sabates, Dorothy, enfadada, li llança una galleda plena d’aigua, sense saber que aquest és l'únic element capaç de posar fi a la seva vida. D'aquesta manera, Dorothy allibera als Parpellols de l’esclavatge i aquests, agraïts, els ajuden a ella i al Lleó a rescatar els seus dos amics agredits pels micos alats. Una vegada tots reunits de nou, els viatgers s'acomiaden dels Parpellols els quals demanen al Llenyataire de Llauna que es quedi per a governar les terres d'Occident. De retorn a la ciutat de les Maragdes, esperen que el gran mag compleixi amb la seva part del pacte i els concedeixi a cadascú allò demanat. Per a accelerar el retorn, Dorothy utilitza el capell màgic de la bruixa d'Occident, i crida els micos alats per a que els transportin per l'aire fins a les portes de la gran ciutat.

La desil·lusió de Dorothy és molt gran quan s’adona que el gran màgic d’Oz és un farsant. De totes maneres, el mag, se les enginya per tal que l’Espantaocells, el Llenyataire i el Lleó tinguin el que demanaven. Quant a Dorothy, el mag li proposa armar un globus i escapolir-se de la ciutat deixant com governant a l’espantaocells. Però al moment de partir, la nena no arriba a pujar al globus i veu com quest desapareix per l'aire, desconsolada. Els seus companys de viatge decideixen acompanyar-la en el seu arriscat retorn a Kansas. Novament sorgeixen nombrosos perills però durant el camí, pel seu valor, el Lleó, es converteix en el rei de les bèsties del bosc.

A l'arribar al país del sud, coneixen a la bruixa Glinda, que li diu a Dorothy, que la solució als seus problemes sempre ha estat en els seus peus. És així com les sabates de plata la transporten finalment de retorn a Kansas, on es reuneix amb els seus oncles entre petons i abraçades.

Altres obres de L.Frank Baum.

Els 14 llibres d'Oz:

1900 El maravilloso mago de Oz.
1904 La maravillosa tierra de Oz.
1907 Ozma de Oz.
1908 Dorothy y el mago de Oz.
1909 El camino a Oz.
1910 La Ciudad Esmemeralda d'Oz.
1913 La chica mosaico de Oz.
1914 Tik-Tok de Oz.
1915 El espantapájaros de Oz.
1916 Rinkitink de Oz.
1917 La princesa perdida de Oz.
1918 El hombre de hojalata de Oz.
1919 La magia de Oz.
1920 Glinda de Oz.


Altres:

1901 Dot and Tot of Merryland.
1901 American Fairy Tales.
1901 The Master Key: An Electric Fairy Tale.
1902 The Life and Adventures of Santa Claus.
1903 The Magical Monarch of Mo.
1903 The Enchanted Island of Yew.
1905 Queen Zixi of Ix.
1906 John Dough and the Cherub.
1911 The Sea Fairies.
1912 Sky Island.
1912 Phoebe Daring: A Story for Young Folk.

Dades del llibre “El màgic d’Oz”.

Títol original: El mago de Oz.
Autor: L.Frank Baum.
Traducció: Ramon Folch i Camarasa.
Il·lustracions: Ignasi Blanch.
Editorial: La Galera.
Lloc d’edició: Barcelona.
Any d’edició: Gener 2005.
Número de pàgines: 213.