El llibre de Lyman Frank Baum que ens hem llegit a l'aula, va començar a tenir forma una nit que un grup de nens, entre ells els seus fills, arribaren a la seva petita casa de Chicago per a demanar-li que els contés un conte. Baum va començar a relatar-los el de Dorothy, a la qual se l’endugué un cicló i la deixà en un país estrany en el qual hi habitaven, un espantaocells, un home de llauna i un lleó covard.
Els nens li van preguntar com s’anomenava aquest país, i pres per sorpresa, Baum va començar a passejar la mirada per l'habitació. En una guia del seu prestatge es saltava de la O a la Z. El país d’OZ, els va dir, sense sospitar que en aquell moment li lliurava a l'idioma anglès una nova paraula.
Lyman Frank Baum no acostumava a escriure el que relatava als seus fills, però alguna cosa va vibrar en el seu interior quan va dir lo del país d’Oz. Passà el seu conte al paper i l'hi dugué a William Denslow, il·lustrador de llibres. Aquest li va dir que el conte podia realitzar-se en una edició de luxe amb 24 pàgines de gravats de colors, i altres amb vinyetes de variats tons. Baum va dir que sí a tot. Però les cases editorials no van ser pas benèvoles amb el país d’Oz. Un conte de fades a l'estil nord-americà era una concepció que s'apartava bastant del que es tenia per acostumat en la literatura per a nens, a més era massa costós i el llibre hagués hagut de vendre's a un preu inassolible al públic. Però finalment un editor, George Hill, va decidir fer-se càrrec de l'obra, però amb la condició que Baum i Denslow paguessin la impressió.
L’1 d'agost de 1900 va sortit a la venda “El Meravellós Màgic d’Oz”, i a l'octubre d'aquest mateix any es van reimprimir 25.000 exemplars més. I al novembre 30.000 més. Encara que el seu èxit va ser molt sorollós, triomf que l’omplí de satisfacció, va començar a treballar en la creació d'altres llibres que tenien com a espai principal el regne d’Oz. El 1904 publicà “El Meravellós País d’Oz”, i l'èxit no es va fer esperar igualant al primer llibre d’Oz. Després Baum publicà altres obres, entre elles “Zizi, Reina de Ix”, però al públic no li va agradar pas. El 1907 va tornar amb la publicació de “Ozma d’Oz”, que també fou un gran èxit, així que va continuar escrivint nous llibres inspirats a la terra d’Oz.
En l'últim llibre d’Oz, es deia que la sèrie havia acabat, amb una carta a Dorothy, en la qual li deia que mai més tornarien a saber del regne d’Oz, perquè havien quedat aïllats de tot el món. Això causà una veritable commoció al món infantil.
Baum va provar després amb la publicació d'altres obres i amb diverses empreses. Però tot li va sortir malament. Mentrestant els nens seguien demanant més llibres d’Oz. Llavors va ser necessari complaure al seu públic. Baum va escriure vuit obres més mentre la seva salut es deteriorava. Finalment, el 5 de maig de 1919 el seu cor va sofrir un error que el va deixar en coma fins l’endemà que va morir.
Els nens no ho van creure i durant molts anys van continuar arribant cartes, dirigides l’autor, a les oficines dels editors de Baum, demanant més llibres sobre les terres d’Oz.
Els nens li van preguntar com s’anomenava aquest país, i pres per sorpresa, Baum va començar a passejar la mirada per l'habitació. En una guia del seu prestatge es saltava de la O a la Z. El país d’OZ, els va dir, sense sospitar que en aquell moment li lliurava a l'idioma anglès una nova paraula.
Lyman Frank Baum no acostumava a escriure el que relatava als seus fills, però alguna cosa va vibrar en el seu interior quan va dir lo del país d’Oz. Passà el seu conte al paper i l'hi dugué a William Denslow, il·lustrador de llibres. Aquest li va dir que el conte podia realitzar-se en una edició de luxe amb 24 pàgines de gravats de colors, i altres amb vinyetes de variats tons. Baum va dir que sí a tot. Però les cases editorials no van ser pas benèvoles amb el país d’Oz. Un conte de fades a l'estil nord-americà era una concepció que s'apartava bastant del que es tenia per acostumat en la literatura per a nens, a més era massa costós i el llibre hagués hagut de vendre's a un preu inassolible al públic. Però finalment un editor, George Hill, va decidir fer-se càrrec de l'obra, però amb la condició que Baum i Denslow paguessin la impressió.
L’1 d'agost de 1900 va sortit a la venda “El Meravellós Màgic d’Oz”, i a l'octubre d'aquest mateix any es van reimprimir 25.000 exemplars més. I al novembre 30.000 més. Encara que el seu èxit va ser molt sorollós, triomf que l’omplí de satisfacció, va començar a treballar en la creació d'altres llibres que tenien com a espai principal el regne d’Oz. El 1904 publicà “El Meravellós País d’Oz”, i l'èxit no es va fer esperar igualant al primer llibre d’Oz. Després Baum publicà altres obres, entre elles “Zizi, Reina de Ix”, però al públic no li va agradar pas. El 1907 va tornar amb la publicació de “Ozma d’Oz”, que també fou un gran èxit, així que va continuar escrivint nous llibres inspirats a la terra d’Oz.
En l'últim llibre d’Oz, es deia que la sèrie havia acabat, amb una carta a Dorothy, en la qual li deia que mai més tornarien a saber del regne d’Oz, perquè havien quedat aïllats de tot el món. Això causà una veritable commoció al món infantil.
Baum va provar després amb la publicació d'altres obres i amb diverses empreses. Però tot li va sortir malament. Mentrestant els nens seguien demanant més llibres d’Oz. Llavors va ser necessari complaure al seu públic. Baum va escriure vuit obres més mentre la seva salut es deteriorava. Finalment, el 5 de maig de 1919 el seu cor va sofrir un error que el va deixar en coma fins l’endemà que va morir.
Els nens no ho van creure i durant molts anys van continuar arribant cartes, dirigides l’autor, a les oficines dels editors de Baum, demanant més llibres sobre les terres d’Oz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada