29/5/09

Un blog, una experiència*

El que té imaginació, amb quina facilitat treu del no-res un món.

Arribar el post número 103, només em queda dir, que de la frase que dóna nom al que serà l'última entrada d'aquest viatge, és d'on sorgí el títol d’aquest blog, el qual m’ha acompanyat durant la lectura de set fantàstiques novel·les les quals, més que menys, han despertat curiositats dins meu. La majoria, m’han apropat a la infància a través del record i les emocions que pàgina a pàgina transmeten, però alhora i paradoxalment, m’han ensenyat trucs i recursos de cara la meva propera professió. I és que mai havia pensat que d’un clàssic infantil com ara l’Alícia en el País de les Meravelles o Peter Pan, se’n pogués treure tant suc no només a nivell literari sinó també social, personal i psicològic. Molt estudis com ara econòmics, s’han fonamentat en obres com les llegides que van ser escrites pels seus autors amb la intensió de divertir els seus fills, o infants propers en gran majoria. I és que una de les coses més boniques que he trobat ha estat precisament això; que del fet d’entretenir un fill, uns petits infants, els amics dels fills... s’ha acabat entretenint generacions i generacions de infants, joves, adults i fins i tot avis que han gaudit d’aquestes obres. Cadascú de la seva manera, aprofundint en aquelles pàgines i qüestions que els hi eren més properes, i d’aquí la importància de rellegir les obres al cap del temps. I és que estic convençuda que si reprengués aquest blog després de rellegir les obres quan per exemple ja hagi estat en contacte directe amb els nens, ensenyant-los i aprenent amb ells, les opinions sobre cada lectura, les sensacions, les emocions... canviarien, i no ho farien cap a bé, ni cap a malament, sinó que seria una nova interpretació que m’hauria enriquit personalment i de ben segur ho tornaria a fer educativament.

Records; són molts els que han tornat a la meva memòria quan gairebé ja estaven a punt de passar del preconscient a l’inconscient.

Rialles; que s’han escapat en llegir les línies d’algun dels autors, sobretot de Caroll.

Sensacions positives, negatives, por, tristesa, excitació, emocions varies són les que aquest quadrimestre s’han remogut dins meu pàgina a pàgina, però no s’han quedat impregnades en aquestes, sinó que han anat a parar a tots els àmbits de la vida, han iniciat un camí amb mi, algunes persistiran com la sensatesa del gat de Chessire, altres moriran i altres les oblidaré però amb possibilitat de recuperar-les amb la mateixa novel·la o d’altres que a partir d’ara llegiré. I és que de tant treballar els llibres a l’escola de forma tant insípida com ara les fitxes tècniques, resums, personatges, etc, etc, etc. havia oblidat tot el que un bon text literari pot aportar-me personalment; fins i tot un text dolent d’un autor del que t’esperaves més. I és que ja és sap que de vegades s’aprèn més de les coses dolentes que dels bons relats o experiències, i és que desgraciadament, de vegades, aquests últims moren en el record mentre que allò que ens ha fastiguejat, no ens ha fet passar una bona estona, o ens a decepcionat, persisteix per tal de protegir-nos de nous fracassos.


Gaudir i aprendre, això és l’important.

23/5/09

Els clàssics literaris no queden en va.

I és que ja apunt d'arribar al post de tancament del blog, què menys que evidenciar la importància dels clàssics literaris com ara els que ens hem llegit a l'aula?

Ara fa dos dijous, a la contra de la Vanguardia s'entrevistava a John Pendry, un físic catedràtic que feia referència a Peter Pan i la seva ombra i és que aquesta és l'únic que de debò mai ens abandona, anem on anem, ens fem passar per qui ens fem passar, la ombra sempre serà en reflex del nostre veritable jo, l'únic que mai ens deixarà de banda i sempre ens seguirà.

Els clàssics literaris no s'obliden per molts anys que passin, i tampoc és cert que els seus lectors es redueixin a les persones més bolcades a la part social de la cultura i a aquells alumnes als quals se'ls obliga a llegir-los. Els clàssics literaris van molt més enllà, arriben a multitud de mans i de cadascun dels lectors en sorgeixen diferents interpretacions sobre el text. És el cas de John Pendry, qui trobà valor científic en el clàssic de Barrie. Cadascú és fixa en allò més relacionat amb la seva vida, amb el seu pensament, els seus sentiments...

Et fixis amb el que et fixis, l'important és que llegeixis i que la lectura et aconsegueixi arrencar un somriure, o una llàgrima... que l'autor del text, lletra a lletra et faci pensar, reflexionar, VIURE.

Perquè va escriure Salinger sobre Holden?

Aquest cop, no puc escriure sobre com va començar Salinger a escriure El guardià en el camp de Sègol ja que no he trobat res de segur per la xarxa, però sí que puc donar-ne la meva opinió. Penso que necessitava explicar el seu desig d'apartar-se del món, i ho feu a través de Holden de forma que captés a tants lectors, que ell tingués temps de fugir abans que es comencés a parlar d'ell.

Si ens hi fixem, Holden admira i reivindica la naturalitat, originalitat i espontaneïtat dels nens (per a començar, idolatra i gairebé deïfica al seu certament adorable germana menor), sobretot enfront de les estúpides contradiccions i hipocresies que veu en el món dels adults. En la seva fugida cap a cap lloc (més aviat, sent realistes, en la seva passejada sense destí pels carrers abans de tornar a casa), Holden observa, critica, riu, aprèn i comença a adonar-se que per a ell, potser la millor solució sigui, quan creixi, "tenir fills i viure en un lloc on amagar-se, en una cabanya a la vora del bosc. (...) Allí, ell i la seva dona comprarien molts llibres i ensenyarien a llegir i a escriure als seus fills".

De fet, això és el que va acabar fent el propi J. D. Salinger, un tipus rar, que es va anar a viure amb la seva filla a un lloc anomenat Cormish, en un bosc perdut de la mà de Déu...

Solució (Sopa de lletres de "El guardián entre el centeno").


1. Qui és el nom del protagonista d’aquesta obra?
*HOLDEN*

2. De quina posició jugava Allie al beisbol?
*CATCHER*

3. De què treballa DB al haver fracassat com a escriptor?
*GUIONISTA*

4. Com és diu la germana del protagonista?
*PHOEBE*

5. Com és diu l’ascensorista proxeneta de l’hotel on Caulfield s’hostatja?
*MAURICE*

6. De quina escola ens conta que acaba de ser expulsat?
*PENCEY*

7. Quin és el nom del seu company d’habitació?
*STRADLATER*

8. Quins són els animals del llac del parc que li preocupen obsessionadament?
*ÀNECS*

Sopa de lletres de "El Guardián entre el centeno".


1. Qui és el nom del protagonista d’aquesta obra?

2. De quina posició jugava Allie al beisbol?

3. De què treballa DB al haver fracassat com a escriptor?

4. Com és diu la germana del protagonista?

5. Com és diu l’ascensorista proxeneta de l’hotel on Caulfield s’hostatja?

6. De quina escola ens conta que acaba de ser expulsat?

7. Quin és el nom del seu company d’habitació?

8. Quins són els animals del llac del parc que li preocupen obsessionadament?


**Trobaràs les solucions a l'espai de Solucions "sopa de lletres".

22/5/09

Descubriendo a Forrester.

Gus Van Sant presenta i dirigeixi al 2001 una història on apareixen diversos elements que recorden a un fet real. El veritable Forrester no es diu Forrester, sinó Salinger. I és d'ell, sens dubte, d'on Van Sant ha obtingut la inspiració necessària per a escriure aquest guió.
Salinger, va escriure molt poques obres en la seva vida i, com li ocorre a Forrester, es va retirar de la vida pública i literària amb un llibre com a llegat.


La sinopsis de la pel·lícula ens diu que Jamal Wallace (Rob Brown) és un adolescent de 16 anys que viu a Nova York. Jamal és molt bo jugant al bàsquet, però la seva passió secreta és la literatura. William Forrester (Siguin Connery) és un novel·lista guanyador del premio Pulitzer que viu retirat del món i no ha tornat a publicar gens. Gràcies a una trobada casual, Forrester es converteix en el mestre de Jamal i li ajuda a desenvolupar el seu excepcional talent. Molt prompte, el escriptor ermità començarà a veure la vida d'altra manera i a apreciar la importància de l'amistat.

T’animes a veure-la?

Green Day i Holden Caulfield.

El cantant, guitarrista i compositor Billie Joe Amstrong, de la banda nord americana Green Day, va escriure la cançó "Who wrote Holden Caulfield" pel seu àlbum Kerplunk (1992) basant-se amb la percepció sobre el protagonista de l'obra de Salinger.




Un fragment de la cançó diu així:

"Hay un chico que se confunde en su mundo y ahora se está volviendo holgazán, no tiene motivación y la frustración lo vuelve loco. Él hace un plan para tomar una postura pero siempre termina sentado, alguien que lo ayude o terminará rindiéndose"
No trobeu que defineix ben bé al jove Caulfield?