Altres gats de la literatura i el cinema.

El gat Fèlix

El gat amb botes

Els aristogats

Garfield

El gat amb botes de Shrek

El Gat de Cheshire no és una llegenda.

Dimarts passat, l'Ana i jo sortíem de la biblioteca d'ETSEA sobre les 21.30 més o menys i com molts d’altres dies vam mirar el cel. No se si és una costum o la necessitat de veure que hi ha més món apart de les parets de la biblioteca, i és que s’ha de reconèixer que per molt ràpid que hagi passat aquest curs, perquè jo no l’he vist, aquestes últimes setmanes s’estan fent interminables.

Bé, la qüestió és que no sé ben bé com, ens vam adonar que allí estava el nostre gat, el gat dels infants i dels adults, el gat de Cheshire. Ens varem perdre l’espectacle de la seva desaparició, i és que quan el vam veure només en quedava el seu somriure. Però allí restava, com si ens estigues esperant, com si ens vulgues dir que l’observéssim, que dijous hauríem de passar-nos dues hores parlant d’ell, d’ell i del seu somriure.

“Òndia! He vist moltes vegades un gat sense somriure” –va pensar l’Alícia; “però un somriure sense gat! Això és la cosa més curiosa que he vist a la meva vida!”.

Hi estic d’acord Alícia, és una de les coses més curioses que existeixen, però té de dir una cosa companya, no estàs boja, jo també l’he vist.

Annie Leibovitz i Alícia en el país de les meravelles.

Natalia Vodianova y John Galliano: Alicia y la Reina de Corazones por Annie Leibovitz (2003).

Beyoncé como Alicia en el País de las maravillas por Annie Leibovitz (2007).

Natalia Vodianova como Alicia por Annie Leibovitz (2003). Annie Leibovitz ha sabut reproduir de manera perfecta el gest entre disciplinat i de fastiguegi que tenien les joves models de Lewis Carroll.

Polixeni Papapetrou i Alícia en el país de les meravelles.

El treball Wonderland de Polixeni Papapetrou és més ampli del que jo us exposo aquí, si en voleu més detalls i fotografies, adreceu-se al següent lloc web:

http://polixenipapapetrou.net/works.php?cat=Wonderland_2004

Lewis Carroll i la fotografia.

La fotografia era per a Lewis Carroll l’expressió de la seua personal filosofia interior: la creença en la divinitat del que ell anomenava bellesa “estat de perfecció moral, estètica o física”. Mitjançant la fotografia, Carroll va tractar de combinar els ideals de llibertat i bellesa amb la innocència edènica, on el cos humà i el contacte humà podien ser disfrutats sense sentiment de culpa.

.

A dalt, trobem la imatge de Alice Lidell (amb qui Carroll s'inspirà per escriure Alícia en el país de les meravelles). A sota, veiem la imatge de Alexandra Kitchin, la nena que més vegades va retratar Lewiss Carroll.

Biografia de Lewis Carroll.

Lewis Carroll és el pseudònim pel que és conegut en la història de la literatura Charles Lutwidge Dodgson (Daresbury, Cheshire, 27 de gener de 1832 - Guildford, Surrey, 14 de gener de 1898), sacerdot anglicà, lògic, matemàtic, fotògraf i escriptor britànic, conegut sobretot per la seua obra Alícia al país de les meravelles.

El jove Charles va ser el tercer dels fills del matrimoni Dodgson, i el primer baró, després seguirien vuit fills més. Va iniciar la seua educació a la seua pròpia casa. Les llistes de les seues lectures conservades per la família, són testimoni de la seua precocitat intel•lectual: als set anys va llegir The Pilgrim's Progress de John Bunyan. Va patir un tartamudeig que tindria efectes perjudicials en les seues relacions socials durant tota la seua vida.

No sempre va treballar de valent, però estava excepcionalment dotat i va obtenir amb facilitat uns resultats excel•lents. La seva primerenca carrera acadèmica va oscil•lar entre els seus èxits, que prometien una carrera explosiva, i la seua tendència irresistible a la distracció. Tot i així, la seua brillantor com a matemàtic li va fer guanyar, en 1857, un lloc de professor de matemàtiques a Christ Church, que va exercir durant els 26 anys següents. Quatre anys després va ser ordenat diaca.

Va publicar diversos sermons, va escriure poesia i contes que va trametre a diverses revistes i que li van reportar un èxit discret. Molts dels escrits de Dodgson són humorístics, i de vegades satírics. Però tenia un alt nivell d'autoexigència. Al juliol de 1855 va escriure: "No crec haver escrit encara res digne d'una vertadera publicació, però no desespero de fer-ho algun dia". Anys abans d'Alícia al país de les meravelles, ja buscava idees de contes per a xiquets que pogueren proporcionar-li diners: "Un llibre de Nadal [que podria] vendre's bé... Instruccions pràctiques per a construir titelles i un teatre".

L'any 1856 va publicar la seua primera obra amb el pseudònim que el faria famós: "Solitude", firmat per Lewis Carroll. El mateix any, un nou degà, Henry Liddell, va arribar a Christ Church, portant amb ell a la seua jove esposa i a les seues filles, que tindrien un important paper en la vida de Dodgson. Aquest va entaular una gran amistat amb la mare i amb les xiquetes, Lorina, Alice i Edith. Sembla que esdevingué una espècie de tradició per a Dodgson portar a la xiquetes de picnic al riu, a Godstow o a Nuneham. Gràcies a aquesta relació Lewis Carroll escrigué “Alícia en el pais de les meravelles” i “Alícia a trevés de l’espill”. Posteriorment, Carroll va publicar “La caça del Snark” i “Silvia i Bruno”.

També va publicar amb el seu vertader nom molts articles i llibres de tema matemàtic. Destaquen “El joc de la Lògica” i “Euclides i els seus rivals moderns”.

Frog Footman.

En el conte d'Alícia en el País de les Meravelles de Lewis Carrol, apareix Frog Footman, un lacai Gripau que no para d'inclinar el cap.

"Va obrir un altre lacai amb lliurea, de cara rodona i ulls grossos com els d'una granota, i l'Alícia va notar que tots dos lacais duien els cabells empolvats i amb uns rínxols que els cobrien tot el cap".

Kipling, en El Llibre de la Jungla, compara els moviments de les aletes de les vaques marines amb aquest personatge nerviós, que els lectors anglesos coneixen prou bé.

"Aquelles bèsties enormes li van contestar inclinant-se i bellugant les aletes igual que Frog Footman".

L'oruga fa adonar a Alícia de la seva pèrdua d'identitat.

En aquest post trobareu un fragment de l'obra de Lewis Carroll i la seva adaptació al cinema per Disney. Després comentaré l'Oruga com a personatge i la finalitat de la seva relació amb Alícia.

-

- ¿Quién eres tú? -dijo la Oruga.

- Apenas sé, señora, lo que soy en este momento... Sí sé quién era al levantarme esta mañana, pero creo que he cambiado varias veces desde entonces.

- ¿Qué quieres decir con eso? -preguntó la Oruga con severidad-. ¡A ver si te aclaras contigo misma!

- Temo que no puedo aclarar nada conmigo misma, señora -dijo Alicia-, porque yo no soy yo misma, ya lo ve.

- No veo nada -protestó la Oruga.

- Temo que no podré explicarlo con más claridad -insistió Alicia con voz amable-, porque para empezar ni siquiera lo entiendo yo misma, y eso de cambiar tantas veces de estatura en un solo día resulta bastante desconcertante.

-No resulta nada -replicó la Oruga.

-Bueno, quizás usted no haya sentido hasta ahora nada parecido -dijo Alicia-, pero cuando se convierta en crisálida, cosa que ocurrirá cualquier día, y después en mariposa, me parece que todo le parecerá un poco raro, ¿no cree?

-Ni pizca -declaró la Oruga.

-Bueno, quizá los sentimientos de usted sean distintos a los míos, porque le aseguro que a mi me parecería muy raro.

-¡A ti! -dijo la Oruga con desprecio-. ¿Quién eres tú?

Con lo cual volvían al principio de la conversación. Alicia empezaba a sentirse molesta con la Oruga, por esas observaciones tan secas y cortantes, de modo que se puso tiesa como un rábano y le dijo con severidad:

-Me parece que es usted la que debería decirme primero quién es.

-¿Por qué? -inquirió la Oruga.

Era otra pregunta difícil, y como a Alicia no se le ocurrió ninguna respuesta convincente y como la Oruga parecía seguir en un estado de ánimo de lo más antipático, la niña dio media vuelta para marcharse.

Al capítol 5 del llibre, l’Alícia intenta parlar amb l’Oruga per culpa de la qual perd algun que altre cop els nervis, ja que Alícia no està acostumada a que li duguin la contraria tants cops ni tampoc a les contestacions tant seques de l’Oruga.

L’Oruga és al llibre com una antítesis del conill blanc. És un personatge relaxat, que no necessita res més que la tranquil·litat i un cigarret per passar la tarda i que no té altra feina ni preocupació que veure com la vida va passant.

En quant a la relació amb l’Alícia, crec que Lewis Carroll tenia molt clara la finalitat d’aquest personatge en vers la protagonista, i es que al meu parer l’Oruga és essencial per tal que l’Alícia s’adoni que no compren el seu estat i intenti buscar una resposta, una identitat. M’encanta el fet que Carroll hagi triat l’Oruga per a tal finalitat, i és que l’Oruga no és que sigui un animal amb molta identitat, està en constant metamorfosis i canvia amb un espai de temps tant reduït que dubto que tingui temps a coneixes en el cas que els animals pensin (que això és un gran debat que la classe ja ha discutit algun que altre cop a les aules). És com si algú que manca d’identitat et vulgues fer buscar la que tu has perdut, com si ell en tingués les claus. Però amb l’Alícia funciona, ja que l’Oruga la fa reflexionar, i tot i que no entén que l’Oruga li recepti paciència quan l’Alícia sap que ella canvia constantment. Tot i això l’Oruga intenta fer-li entendre que els canvis ocorreran sí o sí, i res pot fer per evitar-ho.

Aquests canvis que Lewis Carroll ens cita entre línies, són els canvis que els infants i adolescents sofreixen etapa rere etapa; canvis físics i també psíquics tot i que aquests últims passen més desapercebuts per la persona i sembla que no preocupen tant com els físics als nens. Aquests canvis afecten profundament a la identitat dels infants i especialment els psíquics, prenen força en l’adolescència, trastornen els nois i noies amb grans crisis psicològiques d’identitat que en molts casos s’allarguen segons els psicòlegs fins a la maduresa. L’Alícia es troba en aquesta edat, i per tant li toca viure aquests canvis. Carroll ens mostra una de les preocupacions més grans d’Alícia, dels infants.

De la mateixa manera si ens i fixem, cadascun dels personatges representa una característica dels infants. El cas més curiós que trobo és el de les cartes Cinc, Dos i Set, que representen sota el meu punt de vista, les excuses dels nens, o la Paloma que representa el fet de no escoltar, de tenir protagonisme i no deixar parlar. I es que Lewis Carroll amb aquesta obra va col·locar una nena madura (que està començant a entrar al món dels adults) en un món infantil, on els personatges físicament són adults però psicològicament són immadurs i no saben comunicar-se per molts que estiguin dotats de parla.

L’Oruga representaria al segle XXI, aquella gent que intenta fugir de l’estupida realitat inevitable, i s’aparta a una vora del camí per desconnectar i no pensar en res més que en el moment. L’avui i el demà són i seran com hagin de ser, recorda que els canvis ocorreran sí o sí.

Alicia expulsada al pais de las Maravillas. Enrique Bunbury.

No només és Lewis Carroll qui juga pàgina a pàgina amb Alícia i el llenguatge. Enrique Bunbury, va construir al seu moment un joc fantàstic de lírica que té com a protagonista l'Alícia de Lewis Carroll i que té tantes interpretacions com lectors de la seva obra.



Hi ha qui parla de que l'Alícia de Enrique Bunbury sofreix una pèrdua d'identitat així com qui diu que l'Alícia encarna una imaginació sense límits, la pèrdua dels somnis a l'entrar al món de l'adultesa. Hi ha també qui parla de drogues, i tampoc es pot oblidar els mites amagats entre les rimes del cantant; però he llegit tantes interpretacions, unes més meticuloses que d'altres, amb les quals hi estic o no d'acord, que m'he adonat que té tantes interpretacions que voler-ne donar una seria una crueltat a la màgia de la literatura, de la narrativa, de la imaginació.

Ho deixo al vostre criteri, segur que no us quedareu sense paraules, després d’haver llegit el llibre connectareu les paraules de Enrique Bunbury amb les de Lewis Carroll.

El gat de Cheshire.

En aquest post trobareu un fragment de l'obra de Lewis Carroll i la seva adaptació al cinema per Disney. Després comentaré el gat de Cheshire com a personatge i la finalitat de la seva relació amb Alícia.

- Minino de Cheshire, ¿podrías decirme, por favor, qué camino debo seguir para salir de aquí?

-Esto depende en gran parte del sitio al que quieras llegar -dijo el Gato.

-No me importa mucho el sitio... -dijo Alicia.

-Entonces tampoco importa mucho el camino que tomes -dijo el Gato.

-... siempre que llegue a alguna parte -añadió Alicia como explicación.

-¡Oh, siempre llegarás a alguna parte -aseguró el Gato-, si caminas lo suficiente!

A Alicia le pareció que esto no tenía vuelta de hoja, y decidió hacer otra pregunta:

- ¿Qué clase de gente vive por aquí?

-En esta dirección -dijo el Gato, haciendo un gesto con la pata derecha- vive un Sombrerero. Y en esta dirección -e hizo un gesto con la otra pata- vive una Liebre de Marzo. Visita al que quieras: los dos están locos.

-Pero es que a mí no me gusta tratar a gente loca -protestó Alicia.

-Oh, eso no lo puedes evitar -repuso el Gato-. Aquí todos estamos locos. Yo estoy loco. Tú estás loca.

-¿Cómo sabes que yo estoy loca? -preguntó Alicia.

-Tienes que estarlo -afirmó el Gato-, o no habrías venido aquí.

Alicia pensó que esto no demostraba nada. Sin embargo, continuó con sus preguntas:

-¿Y cómo sabes que tú estás loco?

-Para empezar -repuso el Gato-, los perros no están locos. ¿De acuerdo?

-Supongo que sí -concedió Alicia.

-Muy bien. Pues en tal caso -siguió su razonamiento el Gato-, ya sabes que los perros gruñen cuando están enfadados, y mueven la cola cuando están contentos. Pues bien, yo gruño cuando estoy contento, y muevo la cola cuando estoy enfadado. Por lo tanto, estoy loco.

-A eso yo le llamo ronronear, no gruñir -dijo Alicia.

-Llámalo como quieras -dijo el Gato-. ¿Vas a jugar hoy al croquet con la Reina?

-Me gustaría mucho -dijo Alicia-, pero por ahora no me han invitado.

-Allí nos volveremos a ver -aseguró el Gato, y se desvaneció.

L’Alicia busca en el gat la comprensió, l’ajuda, i el gat sembla que li faci la punyeta al no respondre-li cap de les preguntes que li fa, al aparèixer i desaparèixer, al dir-li que està boja. Però el que realment està fent el gat, és molt més important que resoldre-li els dubtes a l’Alícia, el que fa li serà molt més útil ni que sigui a llarg termini.

El gat opta per examinar els supòsits sobre les preguntes d’Alícia en lloc de respondre-li i evitar així el seu propi raonament. Mentre l’Alícia demana consell sobre la seva millor actuació, sobre cap on ha d’anar, que és més correcte, el gat li respon amb preguntes i afirmacions que d’entrada semblen absurdes però són de les més lògiques possibles, per tal de fer veure a Alícia que la resposta a les seves preguntes està en el plantejament d’aquestes mateixes preguntes.

Carroll vol que ens adonem que després de la conversa escrita línies més amunt, alguna coda a canviat en el interior d’Alícia, Alícia ha madurat per poc que sigui, i es que el camí d’Alícia és com el de Dorothy, un creixement personal. El gat no li ha solucionat res d’entrada, però si que li ha proporcionat les eines necessàries per poder pensar i raonar davant d’un problema i intentar trobar la solució amb el raonament i no pel camí més facil, com fem sempre els humans, esperar que ens solucionin les coses o que es solucionin per amor a l’art.

En el món actual, el gat podria representar el savi, o com el professor que guia als seus alumnes o simplement algú que ens ajuda quan mes necessitem, o Déu (en el cas que s’hi cregui). És l'arquetip del savi que ja ha recorregut molts camins i que riu de la curiositat del jove, per que és la mateixa que sentia ell un dia.

Si tinguéssim un gat de Cheshire, segur que apareixeria en les nostres vides just en el moment que mes ens qüestionem les coses, però no per donar-nos una resposta, sinó per fer-nos pensar, cosa que de vegades ens oblidem que podem fer per nosaltres mateixos.

Sopa de lletres de "Alícia en el País de les Meravelles".

1. Què és el que no té el llibre que està llegint la germana d’Alícia apart de dibuixos?

2. De quin color és el conill que l’Alícia persegueix?

3. Què és el que el conill es treu de la butxaca de l’armilla mentre diu “Òndia, òndia, arribaré massa tard”?

4. Què és el que primer fa l’Alícia per canviar de tamany; beure o menjar?

5. D’on és el lloro que l’Alícia és troba al principi del viatge?

6. Com és diu el llangardaix encarregat de fer fora l’Alícia de la casa del conill?

7. De quin color són les roses que les cartes pinten de vermell?

8. Qui és el primer testimoni del judici?

**Trobaràs les solucions a l'espai de Solucions "sopa de lletres".

Què ens explica Lewis Carrol en Alícia en el País de les Meravelles?

La novel·la de Carrol que a tantes disputes porta al definir-la, ja que uns autors la consideren adreçada als infants i d'altres a les ments adultes, es basa en una sèrie d'esdeveniments que li van succeint a la protagonista i que per estrany que soni, aquest com no són situats en un temps remot sinó durant el transcurs d'una petita becaina involuntària.

La història s'inicia al camp, on l’Alícia i la seva germana es troben llegint un llibre. De sobte, un conill blanc que du un rellotge i a més a més parla, apareix i capta l'atenció d'Alícia. Aquesta el segueix amb tanta mala sort, o bona, segons ho valori ella, que cau per un forat que sembla no tenir fons. En tocar de peus a terra, l’Alícia es troba en una sala on hi ha una porta per la qual no hi pot passar i després d'un seguit d'intents fracassats i peculiars, l’Alícia passa a l'altra banda de la porta transportada per les seves pròpies llàgrimes d’impotència. A partir d'aquest moment, les aventures que viu la protagonista són del tot curioses i entretingudes, estranyes i fins i tot extravagants. Jo diria que es troba en un món de bojos en el qual ella, és la més madura de l'indret tot i ser la més petita (exceptuant algun personatge ocasional com el nen que esdevé porc). El gat, entre d'altres personatges, intenta ajudar-la o si més no això sembla, ja que en el fons, hi ha la sensació que li fan més la punyeta que no pas li donen un cop de mà. Revelar més fets curiosos, personatges i aventures de la novel·la en aquest moment, seria una mica un crim. Per tant, us deixo que la llegiu i us recomano que rigueu, no us talleu, sinó rieu i gaudiu l'haureu de rellegir, ja que al meu parer, significarà que no heu entès l’essència de cada pàgina, el que el autor ens vol transmetre. L'únic que us puc dir, és que en el fons tot a estat un somni però estic del tot segura, que l’Alícia no l'oblidarà.

Quina circumstància va inspirar a Carrol a escriure sobre l'Alícia que tots coneixem?

La història d'Alícia en el País de les Meravelles, inicialment anomenada Aventures subterrànies d'Alícia, començà a prendre cos una daurada tarda del juliol de 1862, durant un passeig amb barca pel Tàmesis. El passeig fou protagonitzat per l'autor de la novel·la, per Robinson Duckworthi per les tres germanes Liddell, Lorina Charlotte, Alice i Edith, de tretze, deu i vuit anys respectivament (filles del decà de Christ Church, Oxford). Lewis Carrol, incitat per les demandes de les nenes que sempre li demanaven que els hi contes i històries, va començar a improvisar el conte d'Alícia per tal d'entretenir-les, com feia molt i molt cops. Però aquesta vegada, fou especial, ja que Carrol decidí treballar sobre aquesta improvisació gràcies a la insistència de les nenes, sobretot d’Alice. Per tant, Lewis Carroll tingué que fer memòria de tot el que se li havia acudit aquella tarda al parc i començà a escriure el manuscrit de Les aventures subterrànies d’alícia. Va acabar d’escriure’l al febrer de 1863 de manera que procedí a fer les il·lustracions que creia convenient fins al setembre de 1864.
Cal dir però, que una de les tres nenes fou la principal font d'inspiració de l'autor. Alice, qui fou a part de l’heroïna la primera destinatària i lectora del relat al novembre de 1864. Aquest primer relat original, es troba en l'actualitat, al British Museum conservat com a relíquia i conté un retrat ovalat de Alice Liddell a l’última pàgina en honor a la musa de Lewis Carroll.

Altres novel·les de Lewis Carroll.

1872 Alícia a través de l'espill.
1875 La caça del Snark.
1876 El joc de la lògica.
1889 Sílvia i Bruno.

Dades del llibre “Alícia al país de les meravelles”.

Títol original: Alice’s Adventures in Wonderland.
Autor: Lewis Carroll.
Traducció: Salvador Oliva Llinàs (1996).
Il·lustracions: John Tenniel.
Editorial: Empúries.
Lloc d’edició: Barcelona.
Any d’edició: 2009.
Número de pàgines: 140.