2/5/09

El gat de Cheshire.

En aquest post trobareu un fragment de l'obra de Lewis Carroll i la seva adaptació al cinema per Disney. Després comentaré el gat de Cheshire com a personatge i la finalitat de la seva relació amb Alícia.

- Minino de Cheshire, ¿podrías decirme, por favor, qué camino debo seguir para salir de aquí?

-Esto depende en gran parte del sitio al que quieras llegar -dijo el Gato.

-No me importa mucho el sitio... -dijo Alicia.

-Entonces tampoco importa mucho el camino que tomes -dijo el Gato.

-... siempre que llegue a alguna parte -añadió Alicia como explicación.

-¡Oh, siempre llegarás a alguna parte -aseguró el Gato-, si caminas lo suficiente!

A Alicia le pareció que esto no tenía vuelta de hoja, y decidió hacer otra pregunta:

- ¿Qué clase de gente vive por aquí?

-En esta dirección -dijo el Gato, haciendo un gesto con la pata derecha- vive un Sombrerero. Y en esta dirección -e hizo un gesto con la otra pata- vive una Liebre de Marzo. Visita al que quieras: los dos están locos.

-Pero es que a mí no me gusta tratar a gente loca -protestó Alicia.

-Oh, eso no lo puedes evitar -repuso el Gato-. Aquí todos estamos locos. Yo estoy loco. Tú estás loca.

-¿Cómo sabes que yo estoy loca? -preguntó Alicia.

-Tienes que estarlo -afirmó el Gato-, o no habrías venido aquí.

Alicia pensó que esto no demostraba nada. Sin embargo, continuó con sus preguntas:

-¿Y cómo sabes que tú estás loco?

-Para empezar -repuso el Gato-, los perros no están locos. ¿De acuerdo?

-Supongo que sí -concedió Alicia.

-Muy bien. Pues en tal caso -siguió su razonamiento el Gato-, ya sabes que los perros gruñen cuando están enfadados, y mueven la cola cuando están contentos. Pues bien, yo gruño cuando estoy contento, y muevo la cola cuando estoy enfadado. Por lo tanto, estoy loco.

-A eso yo le llamo ronronear, no gruñir -dijo Alicia.

-Llámalo como quieras -dijo el Gato-. ¿Vas a jugar hoy al croquet con la Reina?

-Me gustaría mucho -dijo Alicia-, pero por ahora no me han invitado.

-Allí nos volveremos a ver -aseguró el Gato, y se desvaneció.







L’Alicia busca en el gat la comprensió, l’ajuda, i el gat sembla que li faci la punyeta al no respondre-li cap de les preguntes que li fa, al aparèixer i desaparèixer, al dir-li que està boja. Però el que realment està fent el gat, és molt més important que resoldre-li els dubtes a l’Alícia, el que fa li serà molt més útil ni que sigui a llarg termini.

El gat opta per examinar els supòsits sobre les preguntes d’Alícia en lloc de respondre-li i evitar així el seu propi raonament. Mentre l’Alícia demana consell sobre la seva millor actuació, sobre cap on ha d’anar, que és més correcte, el gat li respon amb preguntes i afirmacions que d’entrada semblen absurdes però són de les més lògiques possibles, per tal de fer veure a Alícia que la resposta a les seves preguntes està en el plantejament d’aquestes mateixes preguntes.

Carroll vol que ens adonem que després de la conversa escrita línies més amunt, alguna coda a canviat en el interior d’Alícia, Alícia ha madurat per poc que sigui, i es que el camí d’Alícia és com el de Dorothy, un creixement personal. El gat no li ha solucionat res d’entrada, però si que li ha proporcionat les eines necessàries per poder pensar i raonar davant d’un problema i intentar trobar la solució amb el raonament i no pel camí més facil, com fem sempre els humans, esperar que ens solucionin les coses o que es solucionin per amor a l’art.

En el món actual, el gat podria representar el savi, o com el professor que guia als seus alumnes o simplement algú que ens ajuda quan mes necessitem, o Déu (en el cas que s’hi cregui). És l'arquetip del savi que ja ha recorregut molts camins i que riu de la curiositat del jove, per que és la mateixa que sentia ell un dia.

Si tinguéssim un gat de Cheshire, segur que apareixeria en les nostres vides just en el moment que mes ens qüestionem les coses, però no per donar-nos una resposta, sinó per fer-nos pensar, cosa que de vegades ens oblidem que podem fer per nosaltres mateixos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada