Biografia de Jerome David Salinger.

Jerome David Salinger (Nova York, 1 de Gener de 1919), de pare jueu i mare catòlica, va créixer en un apartament de Park Avenue, a Manhattan i va fer tres anys d'estudis en l'Acadèmia Militar de Valley Forge, a Pensilvania. El 1939 va assistir a un curs de narrativa curta a la Universitat de Columbia i va escriure crítiques de cinema per a la revista estudiantil.

Va començar la seva trajectòria literària escrivint relats per a revistes de Nova York: Story, Saturday Evening Post, Esquire i The New Yorker. Va publicar a més, dos capítols del que posteriorment seria “El guardià entre el sègol” abans d'allistar-se com voluntari per a combatre en la Segona Guerra Mundial. Va participar en el desembarcament aliat a Normandia (1944) com a soldat d'infanteria i durant els seus primers mesos a Europa va escriure alguns contes; testimoni dels horrors del combat, aquests fets li van deixar una profunda petjada emocional i fins i tot estrès posttraumàtic, el que es percep en alguns dels seus relats, especialment “Un dia perfecte per al peix banana”, sobre un ex soldat suïcida, i també “Per a Esmé, amb amor i sordidesa”, narrat per un soldat traumatitzat.

El 1945, Salinger es va casar amb una metge francesa, Sylvia, de la qual es va divorciar i el 1955 es va casar amb Claire Douglas, unió que va concloure també en divorci. Ha mantingut, igualment, més de vint relacions amb aspirants femenines a escriptores, sempre molt joves.

“El guardià entre el sègol”, la seva primera novel·la curta, va ser publicada el 1951 i es va fer molt popular entre els crítics i joves. Es diu de la novel·la que és l'única que ha sabut captar el que és l'adolescència amb totes les seves contradiccions. És, d'altra banda, una novel·la que ha estat curiosament citada com a novel·la de capçalera per molts assassins en sèrie i altres inadaptats. Posteriorment Salinger va publicar les col·leccions de relats Nine Stories (Nou contes) i una col·lecció de novel·les curtes Raise High the Roof Beam, Carpenters and Seymour:

Després d'haver obtingut la fama i la notorietat amb “El guardià entre el sègol”, Salinger es va convertir en un eremita, apartant-se del món exterior i protegint al màxim la seva privadesa. Es va mudar de Nova York, on va continuar escrivint històries que mai va publicar. Salinger ha intentat per tots els mitjos escapar de l'exposició al públic i de l'atenció del mateix. En 2000, la seva filla, Margaret Salinger, va publicar El guardià dels somnis. En el seu llibre de confessions, la senyoreta Salinger afirma que el seu pare es bevia la seva pròpia orina, sofria glossolàlia, rares vegades tenia relacions sexuals amb la seva mare, la tenia com una presonera virtual i es negava a permetre-li veure als seus parents i amics. En 2002, es van publicar més de vuitanta cartes a Salinger escrites per escriptors, crítics i admiradors, sota el títol: Letters to J. D. Salinger (ed. Chris Kubica). Salinger és el pare de l'actor Matt Salinger.

Biografia de Lewis Carroll.

Lewis Carroll és el pseudònim pel que és conegut en la història de la literatura Charles Lutwidge Dodgson (Daresbury, Cheshire, 27 de gener de 1832 - Guildford, Surrey, 14 de gener de 1898), sacerdot anglicà, lògic, matemàtic, fotògraf i escriptor britànic, conegut sobretot per la seua obra Alícia al país de les meravelles.

El jove Charles va ser el tercer dels fills del matrimoni Dodgson, i el primer baró, després seguirien vuit fills més. Va iniciar la seua educació a la seua pròpia casa. Les llistes de les seues lectures conservades per la família, són testimoni de la seua precocitat intel•lectual: als set anys va llegir The Pilgrim's Progress de John Bunyan. Va patir un tartamudeig que tindria efectes perjudicials en les seues relacions socials durant tota la seua vida.

No sempre va treballar de valent, però estava excepcionalment dotat i va obtenir amb facilitat uns resultats excel•lents. La seva primerenca carrera acadèmica va oscil•lar entre els seus èxits, que prometien una carrera explosiva, i la seua tendència irresistible a la distracció. Tot i així, la seua brillantor com a matemàtic li va fer guanyar, en 1857, un lloc de professor de matemàtiques a Christ Church, que va exercir durant els 26 anys següents. Quatre anys després va ser ordenat diaca.

Va publicar diversos sermons, va escriure poesia i contes que va trametre a diverses revistes i que li van reportar un èxit discret. Molts dels escrits de Dodgson són humorístics, i de vegades satírics. Però tenia un alt nivell d'autoexigència. Al juliol de 1855 va escriure: "No crec haver escrit encara res digne d'una vertadera publicació, però no desespero de fer-ho algun dia". Anys abans d'Alícia al país de les meravelles, ja buscava idees de contes per a xiquets que pogueren proporcionar-li diners: "Un llibre de Nadal [que podria] vendre's bé... Instruccions pràctiques per a construir titelles i un teatre".

L'any 1856 va publicar la seua primera obra amb el pseudònim que el faria famós: "Solitude", firmat per Lewis Carroll. El mateix any, un nou degà, Henry Liddell, va arribar a Christ Church, portant amb ell a la seua jove esposa i a les seues filles, que tindrien un important paper en la vida de Dodgson. Aquest va entaular una gran amistat amb la mare i amb les xiquetes, Lorina, Alice i Edith. Sembla que esdevingué una espècie de tradició per a Dodgson portar a la xiquetes de picnic al riu, a Godstow o a Nuneham. Gràcies a aquesta relació Lewis Carroll escrigué “Alícia en el pais de les meravelles” i “Alícia a trevés de l’espill”. Posteriorment, Carroll va publicar “La caça del Snark” i “Silvia i Bruno”.

També va publicar amb el seu vertader nom molts articles i llibres de tema matemàtic. Destaquen “El joc de la Lògica” i “Euclides i els seus rivals moderns”.

Biografia de Rudyard Kipling.

Joseph Rudyard Kipling nasqué el 30 de desembre de 1865 a Bombai. Era un narrador i també poeta anglès, controvertit per les seves idees imperialistes i un dels més grans conta-contes de la llengua anglesa. El seu pare, John Lockwood Kipling, era pintor i superintendent del Museu de Lahore, i és per això que Kipling va passar a l'Índia els primers temps de la seva infància. Als sis anys va ser enviat a Anglaterra, on va estudiar al United Services College de Westward Ho, a Devonshire, ambient que després va descriure en la novel·la Stalky & Cía.

Kipling va tornar a l’Índia el 1882 on es va dedicar al periodisme. Als vint-i-un anys va publicar el seu primer llibre, Departmental Ditties (1866), col·lecció de versos de circumstàncies, i als vint-i-dos el primer volum de narracions, Contes simples dels pujols (1887). En aquestes dues obres com en totes les altres que les segueixen, situades a l'ambient de la vida índia segons podia entendre-la un anglès i escrites en un llenguatge directe i vigorós que recorda l'argot militar, Kipling va revelar un agut esperit d'observació, capacitat inventiva i una habilitat especial en la descripció de tipus característics d'oficials i nois inspirats en la realitat immediata.

El 1892 va contreure matrimoni amb Caroline Starr Balestier, de Nova York, i es va establir amb ella a Battleboro, a Vermont, on va viure quatre anys i va compondre diverses obres. L'any 1907, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, esdevenint el primer escriptor en llengua anglesa que el va rebre, i avui dia continua sent la persona que l'ha rebut a més curta edat. Entre d'altres honors, li va ser oferit el "British poet laureateship" i el rang de cavaller, refusant ambdues distincions. Finalment, morí el 18 de gener de 1936.

Tanmateix, al final de la seua vida Kipling va arribar a ser considerat (en paraules de George Orwell) un "profeta de l'imperialisme britànic". Molts han vist prejudicis i militarisme en les seues obres, i la controvèrsia sobre aquest afer ha continuat viva durant gran part de Segle XX. D'acord amb el crític Douglas Kerr: "És un autor que encara pot inspirar un desacord apassionat i el seu lloc en la història literària i cultural és lluny d'haver estat establert amb fermesa. Però a mesura que l'era dels imperis europeus desapareix, és reconegut com un incomparable, tot i que també controvertit, intèrpret de com es viu l'experiència d'un imperi. Això, junt al creixent reconeixement de les seues extraordinàries dots com a narrador, fan d'ell un escriptor imprescindible."

Biografia de K.Grahame.

Kenneth Grahame va néixer a Edimburg, Escòcia, però poc temps després de la mort de la seva mare i de que el seu pare començà a tenir seriosos problemes amb la beguda, es va mudar amb la seva àvia als voltants del riu Tàmesi, a Cookham, al sud d'Anglaterra. Va ser un estudiant destacat a l'escola St. Edward, a Oxford, i va voler assistir a la Universitat de Oxford però no ho va poder fer a causa dels elevats costos que la família no estava disposada a pagar-li. Al no poder cursar els estudis que volia, Grahame va començar a treballar al Banc d'Anglaterra el 1879, i va anar ascendir fins que esdevingué secretari. Ho fou fins que es va retirar el 1981, a causa de problemes de salut. Però no només la malaltia el feu retirar-se de la feina, sinó que el 1903 va sofrir un incident estrany, possiblement polític, quan va rebre un tir en el banc.

Grahame va contreure matrimoni amb Elspeth Thomson el 1899, però el matrimoni no va ser feliç i es va distanciar. Van tenir un fill, un nen anomenat Alastair, que va néixer cec d'un ull i va tenir una curta vida plena de malalties. Alastair, es va suïcidar en un tren que anava cap a Oxford, dos dies abans del seu vintè aniversari, el 7 de maig de 1920. Kenneth Grahame va morir a Pangbourne, Berkshire el 1932. Des de llavors, es troba enterrat al Cementiri de Holywell, a Oxford, prop de la tomba de l'escriptor americà expatriat James Blish. El cosí de Grahame, Anthony Hope, també escriptor, va ser qui va escriure l'epitafi, que l’anomenà: "A la bella memòria de Kenneth Grahame, espòs de Elspeth i pare de Alastair, qui va morir el sisè dia de juliol de 1932, deixant a la infància i a la literatura en el millor moment de la seva història".

Biografia de J.M Barrie.

James Matthew Barrie va nàixer en el si d'una adinerada família britànica victoriana el 9 de maig de 1860, més conegut com J. M. Barrie, va ser un novel•lista i dramaturg escocès especialment famós per haver creat el personatge de Peter Pan, basat en els seus amics, els xiquets Llewellyn-Davies.

Segon de deu germans, Barrie va nàixer a Kirriemuir, Angus i va ser educat a The Glasgow Academy i la Universitat d'Edimburg. Va exercir de periodista a Nottingham, després a Londres, i després es va dedicar a la literatura, primer a la novel•la i posteriorment al teatre.

Quan tenia 6 anys, el seu germà de 13 David, el favorit de sa mare, va morir. Sa mare mai no es va recuperar de la pèrdua, i va ignorar J. M. Per exemple, quan entrava en una habitació on estava sa mare, aquesta sempre deia «David, ets tu? Pots ser tu?» i quan advertia que era James, afegia «ah, només ets tu.» Son pare no es relacionava en absolut amb els infants. Com resultat d'aquest abandó emocional i del probable abús psicològic, James va patir nanisme psicogènic: va deixar de créixer i mai va desenvolupar la pubertat. Va arribar a l'edat adulta sense haver crescut més d'1,47 m.

Barrie va ambientar les seues primeres novel•les a Kirriemuir i també va escriure diàlegs en escocès. Més tard va escriure una infinitat d’obres teatrals com ara Carrer Quality (1901). La seua última obra teatral, David (1936), dramatitzava la història bíblica del rei Saül i del jove David. Peter Pan però, va ser representada per primera vegada el 27 de desembre de 1904. l'any 1924, l'autor va especificar que els drets d'autor de l'obra serien a benefici del Great Ormond Street Hospital de Londres.

A nivell d’amistats. Barrie, Arthur Conan Doyle i Robert Louis Stevenson van ser amics des de la Universitat. Els tres van ser alumnes de la Universitat d'Edimburg i també van treballar en el periòdic de la facultat. J. M. Barrie va conéixer a Thomas Hardy a través de Hugh Clifford mentre va estar residint a Londres.

La família Llewelyn-Davies. La família Llewelyn-Davies estava formada pels pares Arthur i Sylvia i els seus cinc fills George, John, Peter , Michael i Nicholas .Barrie va entrar en contacte amb la família l'any 1897 o el 1898 després de conéixer George i Jack amb la seua passejadora Mary Hodgson en els Jardins de Kensington de Londres, on solia anar mentre passejava el seu gos Porthos. No va conéixer Sylvia fins més tard, en una trobada casual durant un sopar.Es va convertir en un segon pare per als nois i, quan aquests van quedar òrfens, en el seu guardià en aconseguir-ne la custodia, ja que era l'únic amb temps i recursos suficients per a mantenir els infants i Sylvia no volia que els seus fills foren repartits entre els parents.Barrie estava casat amb l'actriu Mary Ansell, però el matrimoni no tenia vida sexual, ni per tant fills, i va acabar en divorci.

L'estàtua de Peter Pan. Es troba en els Jardins de Kensington, erigida en secret a la nit per a la May Morning de 1912, es devia suposadament haver inspirat en una fotografia de Michael, però l'escultor va decidir usar un altre xiquet com a model, deixant Barrie molt decebut amb el resultat. «No mostra al dimoni dins de Peter», va dir.

Barrie va patir un gran dolor amb la mort de George que va morir en servei durant la Primera Guerra Mundial i Michael, amb qui Barrie mantenia una correspondència diària, que es va ofegar en un possible pacte suïcida un mes abans del seu vint-i-uné aniversari, quan nadava en unes conegudes aigües perilloses d'Oxford amb el seu amic i possible amant Rupert Errol Victor Buxton. Alguns anys després de la mort de Barrie que fou el 19 de juny de 1937, Peter Davies, després editor, va escriure el seu llibre Morgue, incloent-hi molta informació familiar i comentaris sobre Barrie. A l'edat de 63 anys Peter es va suïcidar llançant-se davant d'un tren del Metro de Londres.

Biografia de Frank Baum.

Lyman Frank Baum va nèixer a Chittenango, el 15 de maig de 1856 en el si d’una devota família metodista d'origen alemany per part de pare i irlandesa-escocesa per part de mare. Va ser el seté de nou infants nascuts de Cynthia Stanton i Benjamin Ward Baum, dels quals només en van sobreviure cinc fins a l'edat adulta. Va ser anomenat "Lyman", com el germà del pare, però sempre va rebutjar aquest nom, i s'estimava més ser anomenat com "Frank". Sent un infant petit, va ser educat a casa per tutors, però als 12 anys va ser enviat a la Peekskill military Academy. Frank era un infant malaltís i fantasiós, i els seus pares degueren pensar que necessitava endurir-se. Però després de dos anys absolutament dissortats en l'acadèmia militar, se li va permetre tornar a casa.
Frank va començar a escriure molt petit, potser degut a una primerenca fascinació per la impremta. Son pare va comprar una senzilla impremta, i Frank va usar-la per a produir el diari The Rose Lawn Home Journal amb l'ajut del seu germà menut, Harry Clay Baum, a qui sempre va estar molt unit. Els germans van publicar diversos números del diari, incloent-hi anuncis pagats. Als 17 anys ja havia creat un segon diari amateur, The Stamp Collector, i havia creat en companyia d'amics un negoci de segells.

En aquesta mateixa època va començar la seua dedicació al teatre, una activitat que el fascinava i que en diverses ocasions va portar-lo al fracàs i quasi a la ruïna. El seu primer fracàs va tenir lloc quan una companyia teatral local el va implicar econòmicament en la renovació del vestuari, amb la promesa de confiar-li papers principals, promesa que no arribaria a acomplir-se. Desil·lusionat, Baum va deixar el teatre—temporalment—i se'n va anar a treballar d'empleat en la companyia comercial del seu cunyat a Syracuse. Un dia, va trobar un company mort en un magatzem tancat, un aparent suïcidi. Aquest incident sembla haver inspirat la seua narració sobre una cambra segellada, "The Suicide of Kiaros".

A l'edat de 20 anys, Baum va trobar una nova vocació: la cria d'aus, que va esdevenir una bogeria nacional per aquell temps. Però Baum mai no va romandre lluny dels escenaris i l'any 1880, son pare li va fer construir un teatre a Richburg en l'Estat de Nova York, i Baum va emprendre la tasca d'escriure obres de teatre i crear una companyia. The Maid of Arran (La donzella d'Arran), un melodrama amb cançons basada en la novel·la A Princess of Thule, de William Black, va proporcionar-li un modest èxit.

El 9 de novembre de 1882, es va casar amb Maud Gage. Al juliol de 1888, Baum i la seua esposa van traslladar-se a Aberdeen, Dakota del Sud, on van obrir una botiga, "Baum's Bazaar". El seu hàbit de vendre a crèdit va conduir a la fallida del negoci, així que Baum va tornar a editar un diari local, The Aberdeen Saturday Pioneer. La descripció que Baum fa de Kansas a El meravellós màgic d'Oz es basa en en el eixut paisatge de Dakota del Sud.

Després de la fallida del diari l'any 1891, ell, Maud i els seus quatre fills van traslladar-se a Chicago, on Baum va trobar un treball de comercial al Evening Post. Durant uns quants anys va editar una revista destinada a agències de publicitat enfocada en vitrines de magatzems comercials.

L'any 1897 va escriure i va publicar Mother Goose in Prose (Mare Ànec en prosa), una col·lecció de petits contes i·lustrats per Maxfield Parrish. Mother Goose va proporcionar-li un moderat èxit, que li va permetre deixar el treball comercial. L'any 1899 Baum va associar-se amb l'il·lustrador W. W. Denslow, per a publicar Father Goose, His Book (pare Ànec, el seu llibre), una col·lecció de poesia de l'absurd. El llibre va ser un èxit, esdevenint el llibre per a infants més venut de l'any. L'any 1900, Baum i Denslow (amb qui compartia els drets) van publicar El meravellós màgic d'Oz amb un gran èxit de crítica i comercial. Va ser el llibre per a infants més venut durant els dos anys posteriors a la seua publicació. Baum va arribar a escriure tretze novel·les addicionals basades en els escenaris i personatges de la Terra d'Oz.

Dos anys després de la publicació del Màgic, Baum i Denslow es van associar amb el compositor Paul Tietjens i el director teatral Julian Mitchell per a produir-ne una versió teatral musical. Arran de l'èxit de la versió teatral, les versions posterior de l'obra, incloent-hi les noves edicions de la novel·la, han estat titulades El màgic d'Oz, en lloc del títol complet original. Després de les primeres adaptacions cinematogràfiques de 1910 i 1925, Metro Goldwyn Mayer va produir el clàssic The Wizard of Oz i a partir de llavors s’ha anat adaptant la novel·la original al teatre i al cine de mà de molts autors i directors. Amb l'èxit del Màgic en llibre i en el teatre, Baum i Denslow esperaven que la sort els somriuria una tercera vegada i l'any 1901 van publicar Dot and Tot of Merryland. El llibre va ser un dels més febles de Baum, i el seu fracàs va refredar les seues relacions amb Denslow.

Diverses vegades durant el desenvolupament de la sèrie d'obres sobre Oz, Baum va declarar que havia escrit el seu últim llibre sobre el tema i va dedicar-se a escriure altres obres que recreaven mons fantàstics diferents, incloent-hi The Life and Adventures of Santa Claus i Queen Zixi of Ix. Tanmateix, persuadit per la demanda popular, cartes de xiquets, i el fracàs dels seus nous llibres, acabava per tornar al tema d'Oz. La seva salut s’anava deteriorant i les seves pèrdues econòmiques cada cop es feien més difícils d’afrontar fins que el 6 de maig de 1919, Baum morí a Hollywood.

Biografia de Stevenson.

La revista Clij l’any 1991 publica un extens monogràfic de Stevenson anomenat “El viatge com una forma de vida”. En aquest article es descriu a Stevenson com una de les personalitats més suggestives de la literatura universal.

Robert Lewis Balfour, que així és com s’anomena realment Stevenson, és un escocès nascut a Edimburg el 1850 i assetjat per una salut precària, que acabarà la seva vida a Samoa després d’haver viatjar al llarg dels diferents continents i oceans. Allí, morirà als 44 anys conegut com Tusitala “el narrador d’històries”.

Va viure com un personatge de ficció, però tota la seva vida fou tan real i l’assetjament de la mort tan inesquivable, que d’ella n’extragué bona part del material literari. A més d’advocat i poeta fou per damunt de tot, viatger. De fet, en totes i en cadascuna de les seves obres podríem trobar-hi una representació de les seves vivències en els diferents llocs pels quals s’hi ha mogut ja sigui per necessitats de salut, per amor o per gust.

Nasqué en una família burgesa, lligada a la mar, a l’enginyeria i a la construcció de fars. La seva escassa salut el va retindre a casa a càrrec de Cummie, la mainadera. Més tard accedeix a la universitat on comença estudiant enginyeria però ho deixa per fer dret. Sigui com sigui, tant se val, ja que mai tingué una feina remunerada a part de l’escriptura.

En empitjorar la seva salut, viatja a Londres i a França on viurà diferents experiències que li seran d’inspiració pels seus primers llibres. A França coneix a Fanny Osbourne, una nord-americana deu anys més gran que Stevenson, separada i amb fills. Aquesta situació amorosa comporta algun que altre conflicte a la vida i a la salut de Stevenson que tarda tres anys a poder casar-se amb Fanny i viure per fi amb ella després de llargues èpoques de penúries, malalties i viatges a Londres, California, New York, etc. Després ja, amb Fanny i la seva família, Stevenson viatja arreu d’Europa (Suiza, Escòcia, costa Blava, Anglaterra, etc.) i en aquests llocs viu les experiències necessàries per escriure moltes altres de les seves novel·les. L’Illa del tresor serà la que catapultarà Stevenson a la popularitat, entre d’altres coses, per la seva ambigüitat moral.

Els seus set últims anys de vida els passa viatjant pel Pacífic Sud fins que com ja hem dit, s’instal·la a Samoa, concretament a Apia, capital de l’illa Upolu, on mor a causa d’una hemorràgia cerebral, deixant la seva última obra, “El dic d’Hermiston”, inacabada.