Jerome David Salinger (Nova York, 1 de Gener de 1919), de pare jueu i mare catòlica, va créixer en un apartament de Park Avenue, a Manhattan i va fer tres anys d'estudis en l'Acadèmia Militar de Valley Forge, a Pensilvania. El 1939 va assistir a un curs de narrativa curta a la Universitat de Columbia i va escriure crítiques de cinema per a la revista estudiantil.
Va començar la seva trajectòria literària escrivint relats per a revistes de Nova York: Story, Saturday Evening Post, Esquire i The New Yorker. Va publicar a més, dos capítols del que posteriorment seria “El guardià entre el sègol” abans d'allistar-se com voluntari per a combatre en la Segona Guerra Mundial. Va participar en el desembarcament aliat a Normandia (1944) com a soldat d'infanteria i durant els seus primers mesos a Europa va escriure alguns contes; testimoni dels horrors del combat, aquests fets li van deixar una profunda petjada emocional i fins i tot estrès posttraumàtic, el que es percep en alguns dels seus relats, especialment “Un dia perfecte per al peix banana”, sobre un ex soldat suïcida, i també “Per a Esmé, amb amor i sordidesa”, narrat per un soldat traumatitzat.
El 1945, Salinger es va casar amb una metge francesa, Sylvia, de la qual es va divorciar i el 1955 es va casar amb Claire Douglas, unió que va concloure també en divorci. Ha mantingut, igualment, més de vint relacions amb aspirants femenines a escriptores, sempre molt joves.
“El guardià entre el sègol”, la seva primera novel·la curta, va ser publicada el 1951 i es va fer molt popular entre els crítics i joves. Es diu de la novel·la que és l'única que ha sabut captar el que és l'adolescència amb totes les seves contradiccions. És, d'altra banda, una novel·la que ha estat curiosament citada com a novel·la de capçalera per molts assassins en sèrie i altres inadaptats. Posteriorment Salinger va publicar les col·leccions de relats Nine Stories (Nou contes) i una col·lecció de novel·les curtes Raise High the Roof Beam, Carpenters and Seymour:
Després d'haver obtingut la fama i la notorietat amb “El guardià entre el sègol”, Salinger es va convertir en un eremita, apartant-se del món exterior i protegint al màxim la seva privadesa. Es va mudar de Nova York, on va continuar escrivint històries que mai va publicar. Salinger ha intentat per tots els mitjos escapar de l'exposició al públic i de l'atenció del mateix. En 2000, la seva filla, Margaret Salinger, va publicar El guardià dels somnis. En el seu llibre de confessions, la senyoreta Salinger afirma que el seu pare es bevia la seva pròpia orina, sofria glossolàlia, rares vegades tenia relacions sexuals amb la seva mare, la tenia com una presonera virtual i es negava a permetre-li veure als seus parents i amics. En 2002, es van publicar més de vuitanta cartes a Salinger escrites per escriptors, crítics i admiradors, sota el títol: Letters to J. D. Salinger (ed. Chris Kubica). Salinger és el pare de l'actor Matt Salinger.
Va començar la seva trajectòria literària escrivint relats per a revistes de Nova York: Story, Saturday Evening Post, Esquire i The New Yorker. Va publicar a més, dos capítols del que posteriorment seria “El guardià entre el sègol” abans d'allistar-se com voluntari per a combatre en la Segona Guerra Mundial. Va participar en el desembarcament aliat a Normandia (1944) com a soldat d'infanteria i durant els seus primers mesos a Europa va escriure alguns contes; testimoni dels horrors del combat, aquests fets li van deixar una profunda petjada emocional i fins i tot estrès posttraumàtic, el que es percep en alguns dels seus relats, especialment “Un dia perfecte per al peix banana”, sobre un ex soldat suïcida, i també “Per a Esmé, amb amor i sordidesa”, narrat per un soldat traumatitzat.
El 1945, Salinger es va casar amb una metge francesa, Sylvia, de la qual es va divorciar i el 1955 es va casar amb Claire Douglas, unió que va concloure també en divorci. Ha mantingut, igualment, més de vint relacions amb aspirants femenines a escriptores, sempre molt joves.
“El guardià entre el sègol”, la seva primera novel·la curta, va ser publicada el 1951 i es va fer molt popular entre els crítics i joves. Es diu de la novel·la que és l'única que ha sabut captar el que és l'adolescència amb totes les seves contradiccions. És, d'altra banda, una novel·la que ha estat curiosament citada com a novel·la de capçalera per molts assassins en sèrie i altres inadaptats. Posteriorment Salinger va publicar les col·leccions de relats Nine Stories (Nou contes) i una col·lecció de novel·les curtes Raise High the Roof Beam, Carpenters and Seymour:
Després d'haver obtingut la fama i la notorietat amb “El guardià entre el sègol”, Salinger es va convertir en un eremita, apartant-se del món exterior i protegint al màxim la seva privadesa. Es va mudar de Nova York, on va continuar escrivint històries que mai va publicar. Salinger ha intentat per tots els mitjos escapar de l'exposició al públic i de l'atenció del mateix. En 2000, la seva filla, Margaret Salinger, va publicar El guardià dels somnis. En el seu llibre de confessions, la senyoreta Salinger afirma que el seu pare es bevia la seva pròpia orina, sofria glossolàlia, rares vegades tenia relacions sexuals amb la seva mare, la tenia com una presonera virtual i es negava a permetre-li veure als seus parents i amics. En 2002, es van publicar més de vuitanta cartes a Salinger escrites per escriptors, crítics i admiradors, sota el títol: Letters to J. D. Salinger (ed. Chris Kubica). Salinger és el pare de l'actor Matt Salinger.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada