L'oruga fa adonar a Alícia de la seva pèrdua d'identitat.

En aquest post trobareu un fragment de l'obra de Lewis Carroll i la seva adaptació al cinema per Disney. Després comentaré l'Oruga com a personatge i la finalitat de la seva relació amb Alícia.

-

- ¿Quién eres tú? -dijo la Oruga.

- Apenas sé, señora, lo que soy en este momento... Sí sé quién era al levantarme esta mañana, pero creo que he cambiado varias veces desde entonces.

- ¿Qué quieres decir con eso? -preguntó la Oruga con severidad-. ¡A ver si te aclaras contigo misma!

- Temo que no puedo aclarar nada conmigo misma, señora -dijo Alicia-, porque yo no soy yo misma, ya lo ve.

- No veo nada -protestó la Oruga.

- Temo que no podré explicarlo con más claridad -insistió Alicia con voz amable-, porque para empezar ni siquiera lo entiendo yo misma, y eso de cambiar tantas veces de estatura en un solo día resulta bastante desconcertante.

-No resulta nada -replicó la Oruga.

-Bueno, quizás usted no haya sentido hasta ahora nada parecido -dijo Alicia-, pero cuando se convierta en crisálida, cosa que ocurrirá cualquier día, y después en mariposa, me parece que todo le parecerá un poco raro, ¿no cree?

-Ni pizca -declaró la Oruga.

-Bueno, quizá los sentimientos de usted sean distintos a los míos, porque le aseguro que a mi me parecería muy raro.

-¡A ti! -dijo la Oruga con desprecio-. ¿Quién eres tú?

Con lo cual volvían al principio de la conversación. Alicia empezaba a sentirse molesta con la Oruga, por esas observaciones tan secas y cortantes, de modo que se puso tiesa como un rábano y le dijo con severidad:

-Me parece que es usted la que debería decirme primero quién es.

-¿Por qué? -inquirió la Oruga.

Era otra pregunta difícil, y como a Alicia no se le ocurrió ninguna respuesta convincente y como la Oruga parecía seguir en un estado de ánimo de lo más antipático, la niña dio media vuelta para marcharse.

Al capítol 5 del llibre, l’Alícia intenta parlar amb l’Oruga per culpa de la qual perd algun que altre cop els nervis, ja que Alícia no està acostumada a que li duguin la contraria tants cops ni tampoc a les contestacions tant seques de l’Oruga.

L’Oruga és al llibre com una antítesis del conill blanc. És un personatge relaxat, que no necessita res més que la tranquil·litat i un cigarret per passar la tarda i que no té altra feina ni preocupació que veure com la vida va passant.

En quant a la relació amb l’Alícia, crec que Lewis Carroll tenia molt clara la finalitat d’aquest personatge en vers la protagonista, i es que al meu parer l’Oruga és essencial per tal que l’Alícia s’adoni que no compren el seu estat i intenti buscar una resposta, una identitat. M’encanta el fet que Carroll hagi triat l’Oruga per a tal finalitat, i és que l’Oruga no és que sigui un animal amb molta identitat, està en constant metamorfosis i canvia amb un espai de temps tant reduït que dubto que tingui temps a coneixes en el cas que els animals pensin (que això és un gran debat que la classe ja ha discutit algun que altre cop a les aules). És com si algú que manca d’identitat et vulgues fer buscar la que tu has perdut, com si ell en tingués les claus. Però amb l’Alícia funciona, ja que l’Oruga la fa reflexionar, i tot i que no entén que l’Oruga li recepti paciència quan l’Alícia sap que ella canvia constantment. Tot i això l’Oruga intenta fer-li entendre que els canvis ocorreran sí o sí, i res pot fer per evitar-ho.

Aquests canvis que Lewis Carroll ens cita entre línies, són els canvis que els infants i adolescents sofreixen etapa rere etapa; canvis físics i també psíquics tot i que aquests últims passen més desapercebuts per la persona i sembla que no preocupen tant com els físics als nens. Aquests canvis afecten profundament a la identitat dels infants i especialment els psíquics, prenen força en l’adolescència, trastornen els nois i noies amb grans crisis psicològiques d’identitat que en molts casos s’allarguen segons els psicòlegs fins a la maduresa. L’Alícia es troba en aquesta edat, i per tant li toca viure aquests canvis. Carroll ens mostra una de les preocupacions més grans d’Alícia, dels infants.

De la mateixa manera si ens i fixem, cadascun dels personatges representa una característica dels infants. El cas més curiós que trobo és el de les cartes Cinc, Dos i Set, que representen sota el meu punt de vista, les excuses dels nens, o la Paloma que representa el fet de no escoltar, de tenir protagonisme i no deixar parlar. I es que Lewis Carroll amb aquesta obra va col·locar una nena madura (que està començant a entrar al món dels adults) en un món infantil, on els personatges físicament són adults però psicològicament són immadurs i no saben comunicar-se per molts que estiguin dotats de parla.

L’Oruga representaria al segle XXI, aquella gent que intenta fugir de l’estupida realitat inevitable, i s’aparta a una vora del camí per desconnectar i no pensar en res més que en el moment. L’avui i el demà són i seran com hagin de ser, recorda que els canvis ocorreran sí o sí.