La novel·la de Carrol que a tantes disputes porta al definir-la, ja que uns autors la consideren adreçada als infants i d'altres a les ments adultes, es basa en una sèrie d'esdeveniments que li van succeint a la protagonista i que per estrany que soni, aquest com no són situats en un temps remot sinó durant el transcurs d'una petita becaina involuntària.
La història s'inicia al camp, on l’Alícia i la seva germana es troben llegint un llibre. De sobte, un conill blanc que du un rellotge i a més a més parla, apareix i capta l'atenció d'Alícia. Aquesta el segueix amb tanta mala sort, o bona, segons ho valori ella, que cau per un forat que sembla no tenir fons. En tocar de peus a terra, l’Alícia es troba en una sala on hi ha una porta per la qual no hi pot passar i després d'un seguit d'intents fracassats i peculiars, l’Alícia passa a l'altra banda de la porta transportada per les seves pròpies llàgrimes d’impotència. A partir d'aquest moment, les aventures que viu la protagonista són del tot curioses i entretingudes, estranyes i fins i tot extravagants. Jo diria que es troba en un món de bojos en el qual ella, és la més madura de l'indret tot i ser la més petita (exceptuant algun personatge ocasional com el nen que esdevé porc). El gat, entre d'altres personatges, intenta ajudar-la o si més no això sembla, ja que en el fons, hi ha la sensació que li fan més la punyeta que no pas li donen un cop de mà. Revelar més fets curiosos, personatges i aventures de la novel·la en aquest moment, seria una mica un crim. Per tant, us deixo que la llegiu i us recomano que rigueu, no us talleu, sinó rieu i gaudiu l'haureu de rellegir, ja que al meu parer, significarà que no heu entès l’essència de cada pàgina, el que el autor ens vol transmetre. L'únic que us puc dir, és que en el fons tot a estat un somni però estic del tot segura, que l’Alícia no l'oblidarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada