Els clàssics literaris no queden en va.

I és que ja apunt d'arribar al post de tancament del blog, què menys que evidenciar la importància dels clàssics literaris com ara els que ens hem llegit a l'aula?

Ara fa dos dijous, a la contra de la Vanguardia s'entrevistava a John Pendry, un físic catedràtic que feia referència a Peter Pan i la seva ombra i és que aquesta és l'únic que de debò mai ens abandona, anem on anem, ens fem passar per qui ens fem passar, la ombra sempre serà en reflex del nostre veritable jo, l'únic que mai ens deixarà de banda i sempre ens seguirà.

Els clàssics literaris no s'obliden per molts anys que passin, i tampoc és cert que els seus lectors es redueixin a les persones més bolcades a la part social de la cultura i a aquells alumnes als quals se'ls obliga a llegir-los. Els clàssics literaris van molt més enllà, arriben a multitud de mans i de cadascun dels lectors en sorgeixen diferents interpretacions sobre el text. És el cas de John Pendry, qui trobà valor científic en el clàssic de Barrie. Cadascú és fixa en allò més relacionat amb la seva vida, amb el seu pensament, els seus sentiments...

Et fixis amb el que et fixis, l'important és que llegeixis i que la lectura et aconsegueixi arrencar un somriure, o una llàgrima... que l'autor del text, lletra a lletra et faci pensar, reflexionar, VIURE.