El camí de rajoles grogues.

Quan Dorothy es desperta i descobreix que ja no és a Kansas sinó que ella i en Totó es troben al País dels Mastegaires, si és cert que es sorprèn, no acaba d’angoixar-se. Després de parlar amb els Mastegaires i amb la bruixa bona del Nord, Locasta, a Dorothy li toca emprendre el llarg camí de rajoles grogues per tal d’arribar a la Ciutat de les Maragdes per demanar al gran Màgic d’Oz, que acabarà essent un gran farsant, que l’ajudi a retornar a Kansas amb la seva tia Em i el seu oncle Henry.

Com veiem al mapa, el camí de rajoles grogues és tot recte de l’Oest (el país dels Mastegaires) al centre del gran regne d’Oz on hi ha la Ciutat de les Maragdes. Però Dorothy i els seus companys de viatge que trobarà durant el primer tram del camí, no seguiran al peu de la lletra el recorregut del color dels Parpellols, el groc, sinó que trobaran múltiples obstacles que els faran desviar a tort i dret del camí marcat. Tot i això, gràcies a la intel·ligència de l’Espantaocells, el gran cor del Llenyataire i la valentia del Lleó, Dorothy aconseguirà arribar a la Ciutat de les Maragdes. Però ara us preguntareu, perquè dic que Dorothy va aconseguir arribar a veure el gran Oz i no em refereixo explícitament a tots els membres de l’equip de viatge? Doncs tot i que a mi també m’ha costat llegir entre línies segons quin valor amagat entre les pàgines de la novel·la de Baum, m’he adonat que les qualitats positives que l’Espantaocells, el Llenyataire i el Lleó estaven buscant per a sí mateixos, eren les mateixes que Dorothy buscava per a sí. Per tant, tot i que és cert que aquests tres personatges són companys de viatge de Dorothy i tenen el seu objectiu personal així com el seu futur diferent del dels altres, podriem també entendre’ls com una part de Dorothy que Baum converteix en un personatge.

Si recordem la lectura feta de la novel·la, Dorothy no és pas qui salva als seus companys de cap dels perills que es troben pel camí. La clau de la salvació, sempre la té la intel·ligència de l’Espantaocells, el coratge del Lleó o la bondat i astúcia del Llenyador. Ells tres són qui tenen les idees per superar tots els obstacles que s’interposen entre el país dels Mastegaires i la Ciutat de les Maragdes. Dorothy, podríem dir que és tan sols qui els anima a fer el viatge, però no és fins que derrota a la malvada bruixa de l’Oest, que salva ella als seus amics. Perquè Baum ho va voler així? Doncs Baum, ens volia fer adonar que és en aquell moment, i només en aquell, que Dorothy té la suficient confiança en sí mateixa com per passar a l’acció. El llarg camí de rajoles grogues, no simbolitza res més, que el camí que ha de fer una persona per trobar-se amb ella mateixa, un camí de creixement personal i psicològic que ens fa ser qui som. Un camí de progressos, de resolució de conflictes interns i de superació de les inseguretats i els obstacles que ens ataquen com a persones.

Baum, podria haver creat una novel·la on Dorothy recorregués sola aquest camí i poc a poc anés superant tots els obstacles per a poder arribar a la Ciutat de les Maragdes feta una persona valenta, bondadosa i coratjosa. La clau moral del llibre hagués estat per exemple: La idea de aconseguir un somni o un repte, pot més que la por o el respecte a enfrontar-se als obstacles que se’ns poden presentar. Però jo, personalment, i ficaria la mà al foc tot afirmant que molts de vosaltres penseu igual que jo, penso que Baum a aconseguit una novel·la molt més rica tan literàriament com en valors i educació moral, personificant les carències de Dorothy, de manera que la clau moral de la novel·la creix, i apart de l’anteriorment exposada, tindríem que tenir en compte la següent: La unió fa la força.

La vida per tant, és com un camí de rajoles grogues, de pols o de fang, que dóna constants girs, que ens sobten, ens atemoreixen, ens fatiguen, o qui sap si ens diverteixen. El que sí que és clar, és que el fet de superar cadascun dels obstacles que se’ns presenten al llarg d’aquest camí que molt i molts cops no valorem fins que estem ja tocant la mort, simbolitza un triomf personal, un creixement tan físic i psíquic com moral.

* Cal dir que tot aquest simbolisme explicat fins ara, és cert que transcor durant el camí de les rajoles grogues, però també durant el viatge de Dorothy i els deus amics del centre d'Oz a l'Oest, de l'Oest al centre de nou, i del centre al Sud. Per tenir-ho més clar, observeu el següent mapa i escrit.

Quin és el recorregut físic que Dorothy i els seus amics fan al llarg de la novel·la?

Dorothy arriba a través del cicló al país dels Mastegaires (a l‘Est). Llavors, aconsellada per la bruixa bona del Nord, es dirigeix cap a la ciutat de les Maragdes (al centre del país). Poc després de començar a caminar, es troba a l’espantaocells que s’uneix al viatge. Ja endinsats al bosc, coneixen el Llenyataire de llauna, i més endavant, en una part boscosa on les rajoles grogues casi no podien apreciar-se del munt de fullaraca i branques que hi havia a sobre, troben el Lleó Poruc.
Ja tots quatre reunits, els perills comencen a amenaçar-los. Primer, la vall ampla i profunda impossible de travessar caminant. Després l’aventura del riu que fa que els personatges es desviïn del camí de rajoles grogues i tinguin que retrobar-lo per poder assegurar-se d’arribar bé al seu destí. Abans de retrobar-lo però, van ensopegar amb una gran extensió de roselles que els va causar un nou maldecap. Però superades totes aquestes desavinences i alguna que altra més, van aconseguir arribar a la ciutat de les Maragdes.
A partir d’aquest moment, tot i semblar que l’aventura ja finalitzava i que el camí tenia un punt i final, els quatre companys i en Totó, van tenir que agafar forces per poder seguir el viatge, ja que Oz, els va ordenar matar la bruixa de l’Oest. Així que es direigeixen al país dels Parpellols (Oest)Un cop aconseguit aquest terrible repte, (tram de la novel·la amb molt contingut moral ja que recordem que matar a la bruixa dels Parpellols significa en Dorothy el seu creixement així com l’assoliment de la confiança en ella mateixa), l’equip retorna a la ciutat de les Maragdes i en descobrir que el Mag d’Oz era un farsant, viatgen cap al Sud, en busca de la bruixa Glinda, qui per fi, posarà punt i final a aquest viatge, tot retornant a Dorothy a casa i als seus tres amics, a cadascuna de les terres que governaran a partir d’ara.