Són quatre les bruixes que apareixen al llibre que ens ha tocat treballar aquesta setmana. Dues (la del Nord i la del Sud) són bones i les altres dues (la de l’Est i la de l’Oest) malvades. Tot i que en el llibre no representen el pes moral màxim, ja que prevalen els valors i el creixement personal, elles quatre podrien simbolitzar el bé i el mal que en tota vida hi són presents, per tant, si la vida és com el caminar per un camí de rajoles grogues, aquest camí tindrà moments bons (com el fet de conèixer algú amb qui et compenetres, una tarda d’amigues a la platja, el retrobament d’algú estimat que perderes de vista, la satisfacció d’aconseguir allò tan desitjat o de veure els fruits dels teus esforços, etc) i moments dolents (la mort d’un ésser estimat, la dificultat i estrés de les èpoques d’exàmens, els càstigs que ens posen els pares de petits, el fet de tenir que prendre decisions difícils, etc.).
Les bruixes bones, ajuden a Dorothy a tornar a casa. Els moments bons de la vida, ens ajuden a enfrontar-nos als dolents i ens animen a seguir endavant tot fent-nos veure les coses d’una manera positiva. Les bruixes dolentes, que en la novel·la una mor però l’altra si que fastigueja a Dorothy, serien per tant com els moment difícils de la vida que ens angoixen, ens enfonsen, fan que les coses simples esdevinguin grans obstacles, ens fan patir, suar, plorar, però com Dorothy va fer, els podem vèncer, fent que prevalguin sempre els bons moments. I si cal, lligaria això amb el Déu Pan, que ja ens va sortir dins les curiositats de Peter Pan, que té la virtut de l’oblit i per tant, podria ajudar-nos a oblidar els mans moments (tot i que es cert que ens fan créixer i per tant en el fons no són tant malèvols) i recordar els bons, els que ens han fet gaudir de l’únic camí de rajoles que podem viure.
Bruixa de l’Est:
Físicament: “Encara se li veuen dos dits del peu que surten de sota un cap de biga” (pàg. 18), “Sortien dos peus calçats amb unes sabates de plata molt punxegudes” (pàg.18), “Quant van veure que la Bruixa de l’Est era morta” (pàg.19), “Era tan vella –explicà la bruixa del Nord–, que s’ha evaporat ràpidament al sol” (pàg.21).
Psicològicament: “T’estem molt agraïts perquè has mort la malvada Bruixa de l’Est i has alliberat el nostre poble de l’esclavatge” (pàg.17-18), “Era la malvada Bruixa de l’Est, com ja t’he dit –contestà la petita dama–. Feia anys que tenia esclavitzats els Mastegaires de nit i de dia” (pàg.19), “Només que no sóc tant poderosa com ho era la bruixa dolenta que governava aquí” (pàg.19), Les que viuen a l’est i a l’oest si que eren bruixes dolentes” (pàg. 19).
Bruixa del Nord:
Físicament: “El (capell) de la dona era blanc, i aquesta darrera portava una túnica blanca que li queia en plecs des de les espatlles, una túnica tota esquitxada d’estrelletes que brillaven al sol com diamants” (pàg.16), “La petita dama, devia ser molt més vella, ben segur: tenia tot d’arrugues a la cara, i els cabells gairebé blancs, i caminava una mica encarcarada” (pàg.17), “Però la velleta avançà cap a la Dorothy, li féu una profunda reverència, i va dir, amb una veu molt dolça” (pàg. 17), “Va dir la velleta, sense immutar-se” (pàg. 18). “Com ja t’he dit –contestà la petita dama– (pàg. 19).
Psicològicament: “Sou molt amable” (pàg.18), “Però jo soc una bruixa bona i el meu poble m’estima” (pàg.19), “Només que no soc tan poderosa com ho era la bruixa dolenta que governava aquí, que, si no, jo mateixa hauria alliberat aquesta bona gent”, “No em puc equivocar” (pàg.19), “Les que viuen al nord i al sud, són bruixes bones” (pàg. 19).
Bruixa de l’Oest:
Físicament: “La malvada Bruixa de l’Oest només tenia un ull, però aquest ull era tant potent com un telescopi i podia veure-ho tot” (pàg.117), “De la mossegada no en sortí ni una gota de sang” (pàg.127), “De fet, la vella Bruixota” (pàg. 128).
Psicològicament: Les que viuen a l’est i a l’oest si que eren bruixes dolentes” (pàg. 19), “Més irritada que mai, va fer sonar dues vegades el seu xiulet d’argent” (pàg.118), “I la malvada bruixa va dir a la Reina de les Gralles“ (pàg. 118), “Però era una bruixa molt poderosa, tant com malvada” (pàg.121), “La malvada bruixa es quedà alhora sorpresa i preocupada quan va veure el senyal en el front de la Dorothy” (pàg. 125), “Vine amb mi i obeeix totes les meves ordres, si no vols fer la mateixa fi que el Llenyataire de Llauna i l’Espantaocells“ (Pàg 125), Sovint la Bruixa l’amenaçava de pegar-li amb el vell paraigua que portava a la mà. Però a la vegada no gosava pegar a la Dorothy, a causa del senyal que duia al front” (pàg.127), “Perquè la Bruixa era tan dolenta que la sang se li havia assecat feia molts anys” (pàg.127), “La malvada tenia moltes ganes de quedar-se les sabates de plata” (pàg. 127), “vigilava constantment a Dorothy” (pàg. 127), “La Bruixa tenia massa por de la fosca per a atrevir-se a entrar a la cambra de la Dorothy durant la nit per robar-li les sabates, i l’aigua encara li feia més por que la fosca, i per això no gosava mai atansar-se a la Dorothy quan aquesta es banyava.” (pàg.128).
Bruixa del sud:
Físicament: “La van trobar molt bonica i jove. Tenia els cabells de color vermell molt viu, i li queien en rínxols damunt les espatlles. Portava un vestit completament blanc; però els seus ulls eren blaus, i miraven a la nena amb simpatia” (pàg.205-206), “Ara veig ben bé que sou tant bona com bonica!” (pàg.208).
Psicològicament: “Les que viuen al nord i al sud, són bruixes bones” (pàg. 19), “Ara veig ben bé que sou tant bona com bonica!” (pàg.208), “Glinda, la bona fada, baixà del seu tron de robins per donar a la nena una besada de comiat, i la Dorothy li donà les gràcies per totes les bondats que havia tingut per a ella i els seus amics” (pàg.210).
Les bruixes bones, ajuden a Dorothy a tornar a casa. Els moments bons de la vida, ens ajuden a enfrontar-nos als dolents i ens animen a seguir endavant tot fent-nos veure les coses d’una manera positiva. Les bruixes dolentes, que en la novel·la una mor però l’altra si que fastigueja a Dorothy, serien per tant com els moment difícils de la vida que ens angoixen, ens enfonsen, fan que les coses simples esdevinguin grans obstacles, ens fan patir, suar, plorar, però com Dorothy va fer, els podem vèncer, fent que prevalguin sempre els bons moments. I si cal, lligaria això amb el Déu Pan, que ja ens va sortir dins les curiositats de Peter Pan, que té la virtut de l’oblit i per tant, podria ajudar-nos a oblidar els mans moments (tot i que es cert que ens fan créixer i per tant en el fons no són tant malèvols) i recordar els bons, els que ens han fet gaudir de l’únic camí de rajoles que podem viure.
Bruixa de l’Est:
Físicament: “Encara se li veuen dos dits del peu que surten de sota un cap de biga” (pàg. 18), “Sortien dos peus calçats amb unes sabates de plata molt punxegudes” (pàg.18), “Quant van veure que la Bruixa de l’Est era morta” (pàg.19), “Era tan vella –explicà la bruixa del Nord–, que s’ha evaporat ràpidament al sol” (pàg.21).
Psicològicament: “T’estem molt agraïts perquè has mort la malvada Bruixa de l’Est i has alliberat el nostre poble de l’esclavatge” (pàg.17-18), “Era la malvada Bruixa de l’Est, com ja t’he dit –contestà la petita dama–. Feia anys que tenia esclavitzats els Mastegaires de nit i de dia” (pàg.19), “Només que no sóc tant poderosa com ho era la bruixa dolenta que governava aquí” (pàg.19), Les que viuen a l’est i a l’oest si que eren bruixes dolentes” (pàg. 19).
Bruixa del Nord:
Físicament: “El (capell) de la dona era blanc, i aquesta darrera portava una túnica blanca que li queia en plecs des de les espatlles, una túnica tota esquitxada d’estrelletes que brillaven al sol com diamants” (pàg.16), “La petita dama, devia ser molt més vella, ben segur: tenia tot d’arrugues a la cara, i els cabells gairebé blancs, i caminava una mica encarcarada” (pàg.17), “Però la velleta avançà cap a la Dorothy, li féu una profunda reverència, i va dir, amb una veu molt dolça” (pàg. 17), “Va dir la velleta, sense immutar-se” (pàg. 18). “Com ja t’he dit –contestà la petita dama– (pàg. 19).
Psicològicament: “Sou molt amable” (pàg.18), “Però jo soc una bruixa bona i el meu poble m’estima” (pàg.19), “Només que no soc tan poderosa com ho era la bruixa dolenta que governava aquí, que, si no, jo mateixa hauria alliberat aquesta bona gent”, “No em puc equivocar” (pàg.19), “Les que viuen al nord i al sud, són bruixes bones” (pàg. 19).
Bruixa de l’Oest:
Físicament: “La malvada Bruixa de l’Oest només tenia un ull, però aquest ull era tant potent com un telescopi i podia veure-ho tot” (pàg.117), “De la mossegada no en sortí ni una gota de sang” (pàg.127), “De fet, la vella Bruixota” (pàg. 128).
Psicològicament: Les que viuen a l’est i a l’oest si que eren bruixes dolentes” (pàg. 19), “Més irritada que mai, va fer sonar dues vegades el seu xiulet d’argent” (pàg.118), “I la malvada bruixa va dir a la Reina de les Gralles“ (pàg. 118), “Però era una bruixa molt poderosa, tant com malvada” (pàg.121), “La malvada bruixa es quedà alhora sorpresa i preocupada quan va veure el senyal en el front de la Dorothy” (pàg. 125), “Vine amb mi i obeeix totes les meves ordres, si no vols fer la mateixa fi que el Llenyataire de Llauna i l’Espantaocells“ (Pàg 125), Sovint la Bruixa l’amenaçava de pegar-li amb el vell paraigua que portava a la mà. Però a la vegada no gosava pegar a la Dorothy, a causa del senyal que duia al front” (pàg.127), “Perquè la Bruixa era tan dolenta que la sang se li havia assecat feia molts anys” (pàg.127), “La malvada tenia moltes ganes de quedar-se les sabates de plata” (pàg. 127), “vigilava constantment a Dorothy” (pàg. 127), “La Bruixa tenia massa por de la fosca per a atrevir-se a entrar a la cambra de la Dorothy durant la nit per robar-li les sabates, i l’aigua encara li feia més por que la fosca, i per això no gosava mai atansar-se a la Dorothy quan aquesta es banyava.” (pàg.128).
Bruixa del sud:
Físicament: “La van trobar molt bonica i jove. Tenia els cabells de color vermell molt viu, i li queien en rínxols damunt les espatlles. Portava un vestit completament blanc; però els seus ulls eren blaus, i miraven a la nena amb simpatia” (pàg.205-206), “Ara veig ben bé que sou tant bona com bonica!” (pàg.208).
Psicològicament: “Les que viuen al nord i al sud, són bruixes bones” (pàg. 19), “Ara veig ben bé que sou tant bona com bonica!” (pàg.208), “Glinda, la bona fada, baixà del seu tron de robins per donar a la nena una besada de comiat, i la Dorothy li donà les gràcies per totes les bondats que havia tingut per a ella i els seus amics” (pàg.210).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada