Dorothy, òrfena de pare i mare, viu amb la seva tia Ema, el seu oncle Henry i amb la seva mascota, en Totó, en una humil granja del comtat de Kansas. En aquell indret tot és gris i avorrit, fins que un bon dia tot es capgira. Kansas, és un comtat on hi solen haver ciclons, i aquell, n’és un dels dies en que se’n forma un, però amb tanta força, que deslliga la casa de Dorothy del sòl i la nostra protagonista, per poder rescatar al seu gos, no arriba a temps per a refugiar-se al soterrani amb els seus oncles i posar-se fora de perill, de manera que ella i en Totó són arrencats amb la seva casa i transportats a un món llunyà.
Aterren al país dels Mastegaires, que són éssers petits, de color blau i amb un capell cònic als seus caps. Ells estan immensament agraïts a Dorothy i creuen que la nena té poders especials perquè al descendir, la casa, havia aixafat a la temible bruixa d'Orient alliberant-los així de l’esclavatge al que estaven sotmesos. Per un dels costats de la casa sobresurten els peus de la malvada bruixa que calçava unes sabates de plata amb poders especials. La bruixa bona del Nord, que es troba de visita al país dels Mastegaires, escolta la història de Dorothy i decideix ajudar-la a trobar la manera de tornar a Kansas tot dient-li que travessant els perills del camí de rajoles grogues s'arriba a la ciutat de les Maragdes, on regna el gran màgic d’Oz, els poders del qual li permetran tornar amb els teus oncles. Perquè gens li ocorri en la difícil travessia, la bruixa bona li recomana que es posi les sabates de plata de la bruixa de l’Est. A l'acomiadar-se li fa un petó i amb els seus llavis li deixa estampada sobre el front, una senyal lluminosa que protegirà a la Dorothy dels perills que poguessin aguaitar-la a partir d'ara. Dorothy, al costat de Totó, s'acomiada de la bruixa del Nord i dels Mastegaires i inicia el seu viatge a la ciutat de les Maragdes.
Tot caminant es troba amb un espantaocells al que Dorothy despenjà del pal en el qual havia estat col·locat i aquest, agraït, decideix acompanyar-la ja que en assabentar-se dels poders que té el màgic d’Oz creu que podria demanar-li un cervell per a poder pensar les idees més brillants possibles.
Més endavant, Dorothy i l’espantaocells, es troben amb el Llenyataire de Llauna a qui olien per tal que recuperi la seva mobilitat. En aquest moment, esdevé un integrant més del grup, ja que també vol demanar-li una cosa al màgic d’Oz: que li faci un cor per a poder sentir.
Més tard, al bosc, es creuen amb un Lleó, només temible pel seu aspecte ja que és Covard com ell sol. Aquest després de parlar amb Dorothy i oferir-li a la nena la seva protecció, vol arribar a la ciutat de les Maragdes per a demanar-li a Oz que li doni el valor que no té i així convertir-se en l'animal més valent del bosc.
Per tant, tot l’equip (Dorothy, Totó, l’Espantaocells, el Llenyataire de Llauna i el Lleó Covard) travessen prades, boscos, rius, un camp de roselles adormidores i molts altres perills que els aguaiten en cada racó del camí de rajoles grogues. Val a dir, que de tots en surten il·lesos, gràcies a l'enginy d'uns i a la cooperació dels altres. Saben que és gairebé impossible que Oz els concedeixi una entrevista, perquè mai les ha donades, tant Dorothy, que desitja retrobar-se amb els seus oncles, com els seus acompanyants, que volen intel·ligència, sentiment i coratge, tenen motius suficients com per a assumir els riscos d'intentar-ho.
Després de tantes i tantes aventures que fan gaudir al lector durant la lectura i per tant no desvelarem en el resum, arriben a la verda Ciutat de les Maragdes. A l'entrada, el petit guardià verd, els hi col·loca a cadascun d’ells, fins i tot al Totó, unes ulleres verdes perquè no els enlluerni el color de les pedres precioses. Demanen una entrevista amb el mag, que si bé mai rep a ningú, a ells els hi concedeix. Entren d'un en un i Oz, adoptant diferents formes i grandàries, els diu a tots que si volen veure complert el seu desig, han de matar primer a la maligna bruixota d'Occident que viu a la terra dels Parpellols i els cinc companys, sense tenir més remei que el d’obeir-lo, parteixen rumb a aquestes terres en les quals la bruixota governa amb tirania fent de tots els seus habitants, els seus esclaus. La maligna bruixa de l’Oest, que té un sol ull però que li és suficient per a veure-ho tot, així que Dorothy i els seus companys accediren als seus dominis, la bruixa els envia una sèrie d'amenaces fatals. Primer uns llops, després corbs i a més quaranta abelles. Al veure que Dorothy i els seus companys neutralitzen els seus mortals enviaments, recorre a un poder major: el capell màgic d'or, envoltat per brillants i robins que la bruixa es posà al cap mentre digué les següents paraules màgiques -Epe, pepe, kake!...Jilo, jolo, jelo!...Zizi, zuzi, zik!- i després de pronunciar-les, una multitud de micos alats aparegueren volant del cel per a complir les seves ordres. Els micos abandonen l’espantaocells i el llenyataire de llauna, empresonen el lleó i porten Dorothy davant la bruixa de l’Oest ja que temen fer-li mal donat que està protegida pel petó de la bruixa bona del Nord.
La malvada bruixa d'Occident sap que la nena serà inofensiva mentre no sigui conscient del seu poder, les sabates de plata. Quan la bruixa intenta arravatar-li les sabates, Dorothy, enfadada, li llança una galleda plena d’aigua, sense saber que aquest és l'únic element capaç de posar fi a la seva vida. D'aquesta manera, Dorothy allibera als Parpellols de l’esclavatge i aquests, agraïts, els ajuden a ella i al Lleó a rescatar els seus dos amics agredits pels micos alats. Una vegada tots reunits de nou, els viatgers s'acomiaden dels Parpellols els quals demanen al Llenyataire de Llauna que es quedi per a governar les terres d'Occident. De retorn a la ciutat de les Maragdes, esperen que el gran mag compleixi amb la seva part del pacte i els concedeixi a cadascú allò demanat. Per a accelerar el retorn, Dorothy utilitza el capell màgic de la bruixa d'Occident, i crida els micos alats per a que els transportin per l'aire fins a les portes de la gran ciutat.
La desil·lusió de Dorothy és molt gran quan s’adona que el gran màgic d’Oz és un farsant. De totes maneres, el mag, se les enginya per tal que l’Espantaocells, el Llenyataire i el Lleó tinguin el que demanaven. Quant a Dorothy, el mag li proposa armar un globus i escapolir-se de la ciutat deixant com governant a l’espantaocells. Però al moment de partir, la nena no arriba a pujar al globus i veu com quest desapareix per l'aire, desconsolada. Els seus companys de viatge decideixen acompanyar-la en el seu arriscat retorn a Kansas. Novament sorgeixen nombrosos perills però durant el camí, pel seu valor, el Lleó, es converteix en el rei de les bèsties del bosc.
A l'arribar al país del sud, coneixen a la bruixa Glinda, que li diu a Dorothy, que la solució als seus problemes sempre ha estat en els seus peus. És així com les sabates de plata la transporten finalment de retorn a Kansas, on es reuneix amb els seus oncles entre petons i abraçades.
Aterren al país dels Mastegaires, que són éssers petits, de color blau i amb un capell cònic als seus caps. Ells estan immensament agraïts a Dorothy i creuen que la nena té poders especials perquè al descendir, la casa, havia aixafat a la temible bruixa d'Orient alliberant-los així de l’esclavatge al que estaven sotmesos. Per un dels costats de la casa sobresurten els peus de la malvada bruixa que calçava unes sabates de plata amb poders especials. La bruixa bona del Nord, que es troba de visita al país dels Mastegaires, escolta la història de Dorothy i decideix ajudar-la a trobar la manera de tornar a Kansas tot dient-li que travessant els perills del camí de rajoles grogues s'arriba a la ciutat de les Maragdes, on regna el gran màgic d’Oz, els poders del qual li permetran tornar amb els teus oncles. Perquè gens li ocorri en la difícil travessia, la bruixa bona li recomana que es posi les sabates de plata de la bruixa de l’Est. A l'acomiadar-se li fa un petó i amb els seus llavis li deixa estampada sobre el front, una senyal lluminosa que protegirà a la Dorothy dels perills que poguessin aguaitar-la a partir d'ara. Dorothy, al costat de Totó, s'acomiada de la bruixa del Nord i dels Mastegaires i inicia el seu viatge a la ciutat de les Maragdes.
Tot caminant es troba amb un espantaocells al que Dorothy despenjà del pal en el qual havia estat col·locat i aquest, agraït, decideix acompanyar-la ja que en assabentar-se dels poders que té el màgic d’Oz creu que podria demanar-li un cervell per a poder pensar les idees més brillants possibles.
Més endavant, Dorothy i l’espantaocells, es troben amb el Llenyataire de Llauna a qui olien per tal que recuperi la seva mobilitat. En aquest moment, esdevé un integrant més del grup, ja que també vol demanar-li una cosa al màgic d’Oz: que li faci un cor per a poder sentir.
Més tard, al bosc, es creuen amb un Lleó, només temible pel seu aspecte ja que és Covard com ell sol. Aquest després de parlar amb Dorothy i oferir-li a la nena la seva protecció, vol arribar a la ciutat de les Maragdes per a demanar-li a Oz que li doni el valor que no té i així convertir-se en l'animal més valent del bosc.
Per tant, tot l’equip (Dorothy, Totó, l’Espantaocells, el Llenyataire de Llauna i el Lleó Covard) travessen prades, boscos, rius, un camp de roselles adormidores i molts altres perills que els aguaiten en cada racó del camí de rajoles grogues. Val a dir, que de tots en surten il·lesos, gràcies a l'enginy d'uns i a la cooperació dels altres. Saben que és gairebé impossible que Oz els concedeixi una entrevista, perquè mai les ha donades, tant Dorothy, que desitja retrobar-se amb els seus oncles, com els seus acompanyants, que volen intel·ligència, sentiment i coratge, tenen motius suficients com per a assumir els riscos d'intentar-ho.
Després de tantes i tantes aventures que fan gaudir al lector durant la lectura i per tant no desvelarem en el resum, arriben a la verda Ciutat de les Maragdes. A l'entrada, el petit guardià verd, els hi col·loca a cadascun d’ells, fins i tot al Totó, unes ulleres verdes perquè no els enlluerni el color de les pedres precioses. Demanen una entrevista amb el mag, que si bé mai rep a ningú, a ells els hi concedeix. Entren d'un en un i Oz, adoptant diferents formes i grandàries, els diu a tots que si volen veure complert el seu desig, han de matar primer a la maligna bruixota d'Occident que viu a la terra dels Parpellols i els cinc companys, sense tenir més remei que el d’obeir-lo, parteixen rumb a aquestes terres en les quals la bruixota governa amb tirania fent de tots els seus habitants, els seus esclaus. La maligna bruixa de l’Oest, que té un sol ull però que li és suficient per a veure-ho tot, així que Dorothy i els seus companys accediren als seus dominis, la bruixa els envia una sèrie d'amenaces fatals. Primer uns llops, després corbs i a més quaranta abelles. Al veure que Dorothy i els seus companys neutralitzen els seus mortals enviaments, recorre a un poder major: el capell màgic d'or, envoltat per brillants i robins que la bruixa es posà al cap mentre digué les següents paraules màgiques -Epe, pepe, kake!...Jilo, jolo, jelo!...Zizi, zuzi, zik!- i després de pronunciar-les, una multitud de micos alats aparegueren volant del cel per a complir les seves ordres. Els micos abandonen l’espantaocells i el llenyataire de llauna, empresonen el lleó i porten Dorothy davant la bruixa de l’Oest ja que temen fer-li mal donat que està protegida pel petó de la bruixa bona del Nord.
La malvada bruixa d'Occident sap que la nena serà inofensiva mentre no sigui conscient del seu poder, les sabates de plata. Quan la bruixa intenta arravatar-li les sabates, Dorothy, enfadada, li llança una galleda plena d’aigua, sense saber que aquest és l'únic element capaç de posar fi a la seva vida. D'aquesta manera, Dorothy allibera als Parpellols de l’esclavatge i aquests, agraïts, els ajuden a ella i al Lleó a rescatar els seus dos amics agredits pels micos alats. Una vegada tots reunits de nou, els viatgers s'acomiaden dels Parpellols els quals demanen al Llenyataire de Llauna que es quedi per a governar les terres d'Occident. De retorn a la ciutat de les Maragdes, esperen que el gran mag compleixi amb la seva part del pacte i els concedeixi a cadascú allò demanat. Per a accelerar el retorn, Dorothy utilitza el capell màgic de la bruixa d'Occident, i crida els micos alats per a que els transportin per l'aire fins a les portes de la gran ciutat.
La desil·lusió de Dorothy és molt gran quan s’adona que el gran màgic d’Oz és un farsant. De totes maneres, el mag, se les enginya per tal que l’Espantaocells, el Llenyataire i el Lleó tinguin el que demanaven. Quant a Dorothy, el mag li proposa armar un globus i escapolir-se de la ciutat deixant com governant a l’espantaocells. Però al moment de partir, la nena no arriba a pujar al globus i veu com quest desapareix per l'aire, desconsolada. Els seus companys de viatge decideixen acompanyar-la en el seu arriscat retorn a Kansas. Novament sorgeixen nombrosos perills però durant el camí, pel seu valor, el Lleó, es converteix en el rei de les bèsties del bosc.
A l'arribar al país del sud, coneixen a la bruixa Glinda, que li diu a Dorothy, que la solució als seus problemes sempre ha estat en els seus peus. És així com les sabates de plata la transporten finalment de retorn a Kansas, on es reuneix amb els seus oncles entre petons i abraçades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada