Mentre la novel·la ens desvela el següent final: A l'arribar al país del sud, coneixen a la bruixa Glinda, que li diu a Dorothy, que la solució als seus problemes sempre ha estat en els seus peus. És així com les sabates de plata la transporten finalment de retorn a Kansas, on es reuneix amb els seus oncles entre petons i abraçades.
En la pel·lícula, Dorothy i Toto s'acomiaden dels seus amics, i segueixen les instruccions de Glinda de "copeja els teus talons junts i repeteix les paraules, “S'està millor a casa que en cap lloc". Llavors Dorothy es desperta a la seva habitació de la casa de Kansas envoltada de la seva família i amics i els conta el seu viatge. Tots riuen i li diuen que tot ha estat un mal son. Dorothy creu que tot ha estat real, i tota feliç abraça a Toto i li diu "Realment no hi ha lloc com la llar".
Des del meu punt de vista, el llibre està més aconseguit, tot i això, tampoc em desagrada la possibilitat que hagi estat un somni sempre hi quan no es reveli fins al final ja que la màgia que enganxa l’infant i al lector en general, o almenys a mi, em sembla ser que és el fet que existeixi tal País imaginari i pensar en la possibilitat de poder-ne ser un dels seus habitants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada