La identitat de Holden Caulfield.

Un personatge en la literatura no és només un nom i una descripció física, sinó un conjunt de totes les qualitats humanes i defectes que el caracteritzin, així com els objectes que li són propis.

Salinger crea un Holden rebeld, a mig camí entre la infància i el món adult. Un jove sense il·lusió per a res que està convençut que el seu pas pel món no és més que una regressió y no pas una evolució com hauria de ser. Al llarg de la història viu en primera persona els aspectes més baixos de la societat.

La forma com està escrit el relat també ens diu molt sobre el protagonista i és que el cinisme que utilitza, el sarcasme i l’estil nerviós i insegur que demostra amb els seus tics vocals fan adonar al lector que es troba davant d’un adolescent perdut en els pensaments i les accions, que no sap què fer, en qui recolzar-se, un jove que necessita un cop de mà. El desenvolupament argumental caòtic i imprevisible que presenciem pàgina a pàgina, també fa palès aquesta descripció.

D’altra banda, alguns dels objectes que caracteritzen al protagonista de l’obra de Salinger són:
La gorra vermella de caça, els cigarrets, la copa de Whisky, el guant de beisbol del seu germà Allie i el cd de Phoebe. No són aquests per que sí, sinó que l’autor els ha triat amb algun objectiu que queda ben definit al llarg del llibre. L’objecte que a mi personalment més m’atrapa és el guant de beisbol del seu germà Allie. Cada cop que apareix en el relat o és nombrat, s’encén dins del lector una espurna de record, de memòria, de protecció, tendresa i estimació. I és que per molt insignificant, quotidià i neutre que ens sembli quelcom, pot tenir mil vegades més el que aparenta, en quan a emocions diguéssim. I és que no us ha passat mai que durant temps conserveu una petxina, una pedra o fins i tot un tros de fil amb un valor sentimental enorme i un valor material insignificant? Crec que són petites coses com aquestes les que desperten els nostres sentiments d’una forma més plaentera que les coses realment sensibleres.

També és cert que Salinger fa ús de diferents llocs per seguir creant un personatge tant ben definit. Alguns d’aquests són el museu, l’habitació de Phoebe, el menjador de l’Antolini, el llac i les cabines telefòniques. Personalment, m’atrapen el museu i les cabines, i és que aquestes últimes són clau per demostrar la necessitat que té Holden de comunicar-se, la necessitat d’ajuda, la cerca de la comprensió.