És evident que tal pregunta té infinites i més respostes, la poesia és quelcom que se sent, quelcom interior i subjectiu, que forma part del món, el la quantitat que un desitgi. Últimament a l'aula, estem treballant Andersen, i un dels contes que tinc més present, és el de l’ombra, i no pas per la història en sí, sinó per les paraules que Andersen utilitza per escriure i descriure.
En una de les escenes, l’ombra i el savi parlen sobre qui habita en la casa veïna, i no és ningú més que la poesia.
“¡La Poesía! –gritó el sabio-. Sí, sí, vive con frecuencia en las grandes ciudades, en la soledad. ¡La Poesía! ¡Sí, la vi tan sólo un instante, pero el sueño pesaba en mis ojos!”
En el llibre del “Vent entre els salzes” la poesia també hi és present, i no em refereixo només a l’estil narratiu de Grahame, sinó que les actuacions del Gripau, aporten certes reflexions, que podrien ser poètiques en molts aspectes.
“El Sapo se apasiona con el automóvil, esa irrupción que trastoca su mundo. ¡La poesía del movimiento! ¡El modo de viajar! ¡El único modo de viajar! ¡Hoy aquí, mañana ya en otra semana!
En ambdós casos, la poesia explica allò que no es pot explicar, demostra aquell nivell molt més profund que la raó, allò inexplicable. Tots hem sentit quelcom inexplicable, coses que es senten i no només no sabem el perquè, sinó que no sabem que són i perquè insisteixen. De vegades, no les expliquem, perquè tothom necessita aquella part provada i tancada, i de vegades, ara ja parlant de sentiments profunds, el cor sent coses que la raó no entén i per tant, tampoc ho pot fer certa gent. Però si per contra decidim contar-ho, ja podem preparar-nos perquè la poesia és tant forta, tant intensa... que no es pot explicar amb dos minuts. De fet, és un nivell que tot i que de vegades pot fer-te sentir el més agraciat del món, com li passa al Gripau amb el seu cotxe, també pot fer-te patir, i molt.
En una de les escenes, l’ombra i el savi parlen sobre qui habita en la casa veïna, i no és ningú més que la poesia.
“¡La Poesía! –gritó el sabio-. Sí, sí, vive con frecuencia en las grandes ciudades, en la soledad. ¡La Poesía! ¡Sí, la vi tan sólo un instante, pero el sueño pesaba en mis ojos!”
En el llibre del “Vent entre els salzes” la poesia també hi és present, i no em refereixo només a l’estil narratiu de Grahame, sinó que les actuacions del Gripau, aporten certes reflexions, que podrien ser poètiques en molts aspectes.
“El Sapo se apasiona con el automóvil, esa irrupción que trastoca su mundo. ¡La poesía del movimiento! ¡El modo de viajar! ¡El único modo de viajar! ¡Hoy aquí, mañana ya en otra semana!
En ambdós casos, la poesia explica allò que no es pot explicar, demostra aquell nivell molt més profund que la raó, allò inexplicable. Tots hem sentit quelcom inexplicable, coses que es senten i no només no sabem el perquè, sinó que no sabem que són i perquè insisteixen. De vegades, no les expliquem, perquè tothom necessita aquella part provada i tancada, i de vegades, ara ja parlant de sentiments profunds, el cor sent coses que la raó no entén i per tant, tampoc ho pot fer certa gent. Però si per contra decidim contar-ho, ja podem preparar-nos perquè la poesia és tant forta, tant intensa... que no es pot explicar amb dos minuts. De fet, és un nivell que tot i que de vegades pot fer-te sentir el més agraciat del món, com li passa al Gripau amb el seu cotxe, també pot fer-te patir, i molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada