La síndrome de Peter Pan.

La pateixen tots aquells qui es resisteixen a créixer així com Peter Pan. Cada any s'incrementa el nombre de persones que, temeroses de madurar, eviten qualsevol tipus de compromisos. En els casos més greus, aquest trastorn de la personalitat pot derivar en una malaltia coneguda com «complex d'infantilisme". Símptomes com la irresponsabilitat, l'ansietat, el conflicte amb el rol social, el narcisisme i el masclisme alerten sobre la seva aparició. Però tots aquests signes han de donar-se de forma conjunta i continuada». Al cap i a la fi, qualsevol persona pot passar una dolenta ratxa i comportar-se així davant una situació determinada, sense necessitat de sofrir aquesta afecció. Quan de debò resulta preocupant és quan aquestes actituds es manifesten tant a casa com en el treball, és a dir, en contextos diferents. Malgrat la facilitat de la seva detecció, el tractament resulta bastant més complex. L'experiència ens demostra que no podem guarir aquest tipus de trastorns amb fàrmacs, sinó amb psicoteràpies i amb l’esforç del pacient. Els joves són el grup de major incidència i un dels més sensibles als problemes psiquiàtrics, tal com ho prova el fet que el suïcidi s'hagi convertit en la primera causa de mort entre els 16 i els 24 anys. No obstant això, no són els únics afectats. Cada vegada amb més freqüència, el complex de Peter Pan es presenta en persones de 40, 50, i fins i tot de 70 anys. Això es deu, sobretot, a un canvi en l'estructura social. Abans els rols estaven molt definits dintre d'un format rígid, pel que la gent es trencava menys. Ara, en canvi, com que tot està permès, és possible que persones majors mostrin un grau de maduresa menor que el d'un jove.