Aquesta emocionant historia inspirada amb la vida de l’escriptor escocès James Mathew Barrie, fa, des del meu punt de vista, un retrat molt encertat del que era la personalitat de l’autor de Peter Pan, i de la seva relació amb els fills dels Davies que foren les principals fonts d’inspiració per a l’obra. Ens mostra al llarg dels minuts, com Barrie es va contagiar de l’esperit dels nens per escriure tant magnífic relat, sense descuidar però, la part més dura de la realitat. La pel·lícula no ens descriu només la part sensible de l’autor i l’infant que du dins, sinó que ens mostra la crueltat de la vida i les decepcions dels adults tot i que és cert, que no hi ha cap segon en la pantalla en el que el receptor no percebi la fascinació i la innocència infantil d’un adult que es resisteix a créixer.
Aquesta pel·lícula, m’ha ajudat molt a entendre l’autor i els seus pensaments així com, la seva personalitat i els perquès d’algunes coses de la novel·la.
Aquesta pel·lícula, m’ha ajudat molt a entendre l’autor i els seus pensaments així com, la seva personalitat i els perquès d’algunes coses de la novel·la.
Jo hem quedo amb aquesta frase: “El tiempo nos acaba dando caza a todos” y debatria la següent: “El fin es lo que importa”, ja que per mi, més important que la meta és el camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada