Natura o societat? Pobles o grans ciutats?

Al llarg dels meus vint anys, he participat bastant cops en converses en que es debat si la millor opció és viure en ciutats o en pobles. Tot en aquesta vida, he aprés que té els seus avantatges i els seus inconvenients, però jo, personalment, m’estimo més les ciutats. Però cal aclarir, que no hem refereixo a grans ciutats com Londres o Barcelona, sinó pobles ben urbanitzats que dic jo, o ciutats petites, com ara Lleida, on hi ha poc per fer però no hi manca res bàsic i el problema de desplaçament no és cap problema. Tot i això, és cert que m’agrada visitar petites zones rurals, pobles petits, tranquils i senzills, poc massificats on és improbable el fet de respirar l’estrès de l’ambient. És cert però, que cada cop que visito aquests espais, descobreixo noves coses, noves formes de tranquil·litat, de vida, curiositats. Sempre hi ha la padrina que et sorprèn amb històries del passat que no coneixia, o padrins que et conten com és vivia, com és viu i com no és vol viure. Diferents formes de pensar, de concebre el món, un mateix món.

Kipling, en la novel·la que ens hem llegit recentment, parla d’aquesta dualitat però de forma una mica més extrema. Em refereixo a la diferenciació natura-societat, que fa en alguns dels seus llibres que conformen el primer volum del llibre de la selva. Aquesta intenció que jo penso que Kipling a tingut i espero no equivocar-me, de mostrar-nos l’allunyada que la societat està de la natura i el poc que la coneix quan forma part del mateix món, la transmet a través de Mowgli, el noi que busca desesperadament la seva identitat entre aquests dos món diferents, als que tan sols una actitud ignorant per part de l’humà, pot fer-los resultar antagònics.
.

"Explicàvem històries fantàstiques de déus, homes i esperits; i Buldeo n’explicava de més fantàstiques encara, sobre els costums dels animals de la jungla, que els nens, asseguts a la vora del grup, escoltaven amb els ulls desorbitats. (...) Mowgli, que, no cal dir-ho, coneixia prou bé el tema d'aquelles històries, s'havia de tapar la cara perquè no el veiessin riure, mentre Buldeo, amb el mosquet a la falda, passava d'un conte a un altre, més fantàstic que l'anterior, i al noiet se li sacsejaven les espatlles d'aguantar-se la riallada" (pàg 79)..

Des del meu punt de vista, fragments com ara aquest, han estat escrits per Kipling, per tal que ens adonem del lluny que les societats percebem la natura, i el poc que la coneixem, fins i tot, les societats que viuen de la jungla com ara la que Kipling descriu en el tercer llibre.