El que té imaginació, amb quina facilitat treu del no-res un món.
Arribar el post número 103, només em queda dir, que de la frase que dóna nom al que serà l'última entrada d'aquest viatge, és d'on sorgí el títol d’aquest blog, el qual m’ha acompanyat durant la lectura de set fantàstiques novel·les les quals, més que menys, han despertat curiositats dins meu. La majoria, m’han apropat a la infància a través del record i les emocions que pàgina a pàgina transmeten, però alhora i paradoxalment, m’han ensenyat trucs i recursos de cara la meva propera professió. I és que mai havia pensat que d’un clàssic infantil com ara l’Alícia en el País de les Meravelles o Peter Pan, se’n pogués treure tant suc no només a nivell literari sinó també social, personal i psicològic. Molt estudis com ara econòmics, s’han fonamentat en obres com les llegides que van ser escrites pels seus autors amb la intensió de divertir els seus fills, o infants propers en gran majoria. I és que una de les coses més boniques que he trobat ha estat precisament això; que del fet d’entretenir un fill, uns petits infants, els amics dels fills... s’ha acabat entretenint generacions i generacions de infants, joves, adults i fins i tot avis que han gaudit d’aquestes obres. Cadascú de la seva manera, aprofundint en aquelles pàgines i qüestions que els hi eren més properes, i d’aquí la importància de rellegir les obres al cap del temps. I és que estic convençuda que si reprengués aquest blog després de rellegir les obres quan per exemple ja hagi estat en contacte directe amb els nens, ensenyant-los i aprenent amb ells, les opinions sobre cada lectura, les sensacions, les emocions... canviarien, i no ho farien cap a bé, ni cap a malament, sinó que seria una nova interpretació que m’hauria enriquit personalment i de ben segur ho tornaria a fer educativament.
Records; són molts els que han tornat a la meva memòria quan gairebé ja estaven a punt de passar del preconscient a l’inconscient.
Rialles; que s’han escapat en llegir les línies d’algun dels autors, sobretot de Caroll.
Sensacions positives, negatives, por, tristesa, excitació, emocions varies són les que aquest quadrimestre s’han remogut dins meu pàgina a pàgina, però no s’han quedat impregnades en aquestes, sinó que han anat a parar a tots els àmbits de la vida, han iniciat un camí amb mi, algunes persistiran com la sensatesa del gat de Chessire, altres moriran i altres les oblidaré però amb possibilitat de recuperar-les amb la mateixa novel·la o d’altres que a partir d’ara llegiré. I és que de tant treballar els llibres a l’escola de forma tant insípida com ara les fitxes tècniques, resums, personatges, etc, etc, etc. havia oblidat tot el que un bon text literari pot aportar-me personalment; fins i tot un text dolent d’un autor del que t’esperaves més. I és que ja és sap que de vegades s’aprèn més de les coses dolentes que dels bons relats o experiències, i és que desgraciadament, de vegades, aquests últims moren en el record mentre que allò que ens ha fastiguejat, no ens ha fet passar una bona estona, o ens a decepcionat, persisteix per tal de protegir-nos de nous fracassos.
Gaudir i aprendre, això és l’important.
